Bruno Cadoré
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 abril 1954 (70 anys) Le Creusot (França) |
87è Mestre de l'Orde de Predicadors | |
5 setembre 2010 – 13 juliol 2019 ← Carlos Azpiroz Costa – Gerard Francisco Timoner III (en) → | |
Prior province dominicaine de France (en) | |
2002 – 2010 ← Éric de Clermont-Tonnerre – Jean-Paul Vesco → | |
Prior Dominican Convent in Lille (en) | |
dècada del 2000 – 2002 | |
Director Centre d'éthique médicale (en) | |
1998 – 2001 ← Marie-Louise Lamau (en) – Pierre Boitte (en) → | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia, pediatria i ètica mèdica |
Lloc de treball | Roma |
Ocupació | sacerdot catòlic (1986–), metge, teòleg, frare, pediatre |
Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Bruno Cadoré OP (14 d'abril de 1954, Le Creusot, França)[1] és un frare dominic francès, metge pediatre especialitzat en bioètica i doctor en teologia moral.[2] És el 87è successor de Sant Domènec de Guzman com a Mestre General de l'Orde de Predicadors.[2]
Biografia
[modifica]Va estudiar medecina i se'n va graduar el 1977.[1] Quan era un reconegut metge investigador a Estrasburg, va entrar a l'Orde de Predicadors el 1979 i en acabar el noviciat va professar el 28 de setembre de 1980, va ser enviat a Haití durant dos anys d'experiència pastoral. Quan va acabar els estudis de filosofia i teologia a França, fou ordenat sacerdot el 28 de setembre de 1986.[1]
Posteriorment, fou nomenat mestre d'estudiants, càrrec que va ocupar durant set anys. Com a especialista en bioètica, en principi va treballar com a membre i després com a director del Centre de Bioètica de la Universitat Catòlica de Lille durant disset anys, temps enq què va produir unes quaranta publicacions mèdiques.[2] El 2008 fou nomenat pel president de la República Francesa membre del Consell Nacional de la Sida. El 2001 fou escollit prior provincial de la província dominicana de França, reescollit per a un segon període el 4 de juliol de 2006, càrrec que va ocupar fins al 2010.[2] Ha estat també president de la Conferència de Provincials d'Europa, i això li ha permès conèixer la província dominicana de França i també els cinc vicariats d'aquesta província, des del nord d'Europa a l'Àfrica equatorial i al món àrab: Iraq, Egipte i Algèria.
El Capítol General de l'Orde de Predicadors a Roma va escollir-lo Mestre de l'Orde el 5 de setembre de 2010. Va substituir l'argentí Fra Carlos Alfonso Azpiroz Costa, que havia estat escollit el 14 de juliol de 2001.[2]
Obres
[modifica]Durant la seva activitat a la Universitat Catòlica de Lille va realitzar més de quaranta publicacions mèdiques en sis anys.
Altres obres seves són:
- Pour une bioéthique clinique. Médicalisation de la société, questionnement éthique et pratiques de soins (en col·laboració), Presses Universitaires Du Septentrion, 2003
- L'Éthique clinique comme philosophie contextuelle, Fides, 1997
- La santé est-elle malade?: Une perspective d'éthique collective, 1996
- L'expérience bioéthique de la responsabilité, Fides, 1994
Precedit per: Carlos Alfonso Azpiroz Costa |
Mestre General de l'Orde de Predicadors 2010-2019 |
Succeït per: Gerard Timoner |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Profile of fr Bruno Cadore OP - Master General» (en anglès). Irish Dominican Vocations. Arxivat de l'original el 08/07/2011.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «FR. BRUNO CADORÉ, NOUVEAU MAÎTRE DE L’ORDRE DES PRÊCHEURS (DOMINICAINS)». Arxivat de l'original el 2010-09-11. [Consulta: 10 juliol 2022].