Budicca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBudicca
Queen Boudica by John Opie.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Boudica Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement33 dC Modifica el valor a Wikidata
Mort61 dC Modifica el valor a Wikidata (27/28 anys)
Britània (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Enverinament Modifica el valor a Wikidata)
Reina
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicIcens
Color de cabellsPèl-roig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar, reina, governant, militant de la resistència Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
CònjugePrasutag Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 6497 Modifica el valor a Wikidata

Budicca, Boudica o Boudicca[1] (segons els romans, Boadicea, en gal·lès Buddug) (~30 - 61) era una reina celta-britona de la tribu dels icens. És coneguda per haver organitzat una revolta de les tribus britones contra l'ocupació romana de les Illes Britàniques.

El que sabem d'ella ens ha estat explicat per dos historiadors romans: Tàcit (en els seus Annals i en la Vida de Gneu Juli Agrícola) i Cassi Dió (en la seva Història de Roma). Ells l'anomenen Boadicea Victoria. Per tant, és possible que Budicca no fos el seu nom real, sinó que fos anomenada així pels seus seguidors, a causa de Budiga, dea celta de la victòria, i d'aquí en derivés el nom llatí.

« Era molt alta. Els seus ulls semblaven apunyalar-te. La seva veu era aspra i forta. El seu espès cabell entre el color marró i el vermell, li queia per sota la cintura. Sempre utilitzava un enorme collaret d'or al voltant del coll i una capa de tartà subjectada amb un fermall. »
Cassi Dió, Història de Roma

Orígens i context històric[modifica]

Estàtua de Budicca, a Londres, amb les seves dues filles dalt del carro. Realitzada el 1905 per Thomas Thornycroft

Budicca va néixer al voltant de l'any 30 en una família noble. Cap al 48, es va casar amb Prasutag, rei dels icens, una tribu que vivia a la regió propera a l'actual Norfolk. Van tenir dues filles. Pocs anys abans, el 43, l'emperador romà Claudi havia enviat 60.000 legionaris a l'illa de Britània amb la intenció de conquerir-la. La conquesta va ser ràpida. Algunes tribus, com els icens, no havien estat directament sotmeses sinó que s'havien aliat voluntàriament amb els romans. Prasutag va ser mantingut (o col·locat) en el tron a canvi de la promesa de servir a Roma. I així va ser fins que va morir de malaltia l'any 60 o 61.

Era un costum romà permetre als reis aliats mantenir la seva independència només mentre visquessin. A la seva mort, havien de deixar el seu regne en herència a Roma. En el testament, Prasutag havia deixat part de les seves terres i riqueses a l'emperador Neró, el successor de Claudi, però també en va deixar una part a les seves filles. Segons la legislació romana, era il·legal deixar part de les riqueses a tercers en un testament que pertanyia a l'emperador. Prasutag va pensar que, gràcies a la seva submissió i bona voluntat envers Roma, la seva família rebria un bon tracte i es permetria a les seves filles seguir governant. Però, encara que els celtes creien que la dona podia governar en iguals condicions que un home, els romans no pensaven el mateix. A més, la legislació romana no permetia heretar a les dones. Així que, quan Prasutag va morir, la seva voluntat va ser ignorada i el seu regne annexat a Roma com si hagués estat conquerit. Terres i propietats van ser confiscades i els nobles tractats com a esclaus. Segons Tàcit, Budicca va ser assotada i les seves filles violades.

La rebel·lió[modifica]

Article principal: Revolta de Budicca

Budicca, meditant sobre la injustícia que suposava tot allò, va incitar els icens, els trinovants i altres tribus de la regió a llançar-se en una ferotge rebel·lió contra els romans. Aquell mateix any, el governador romà de les Illes Britàniques, Gai Suetoni Paulí, i gran part del seu exèrcit, es trobaven lluny, enmig de la conquesta de l'illa de Mona (Anglesey), al País de Gal·les. Llavors, els britons rebels van cremar Camulodunum, van derrotar la legió IX Hispana, i van destruir Verulamium i Londinium, matant tot romà que van trobar i també els britons pro-romans. Els informes romans, exagerats segurament, van elevar el nombre de morts a 70.000. Però, finalment, Budicca va ser derrotada en la Batalla de Watling Street per l'exèrcit romà, i va decidir suïcidar-se. Tàcit compara aquesta victòria dels romans amb les grans victòries de Roma en temps antics.

L'illa de Gran Bretanya, que els romans creien pacificada, no ho estava en absolut, i va caldre molta feina per tornar a restablir-hi l'ordre. La feina va ser encara més difícil perquè el govern de Neró va acabar en el caos, i durant algun temps la política interior romana va fer del tot impossible tota acció militar a gran escala.[2]

Referències[modifica]

  1. «Budicca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Smith, William (ed.). «Boadicea». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 19 febrer 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Budicca