Budicca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua de Budicca, a Londres, amb les seves dues filles dalt del carro. Realitzada el 1905 per Thomas Thornycroft

Budicca (segons els romans Boadicea) (~30 dC - 61 dC) va ser una reina celta-britona de la tribu dels Iceni. És coneguda per haver organitzat una revolta de les tribus britones contra l'ocupació romana de les Illes Britàniques.

El que sabem d'ella ens ha estat explicat per dos historiadors romans: Tàcit (en els seus Anals i a Agrícola) i Cassi Dió (en la seva Història de Roma). Ells l'anomenen Boadicea Victoria. Per tant, és possible que Budicca no fos el seu nom real, sinó que fos anomenada així pels seus seguidors, a causa de Budiga, deessa celta de la victòria i d'aquí en derivés el nom llatí.

« Ella era molt alta. Els seus ulls semblaven apunyalar-te. La seva veu era aspra i forta. El seu espès cabell entre el color marró i el vermell, li queia per sota la cintura. Sempre utilitzava un enorme collaret d'or al voltant del coll i una capa tartà subjectada amb un fermall. »
Cassi Dió, Història de Roma

Orígens i context històric[modifica | modifica el codi]

Budicca va néixer al voltant del 30 dC en una família noble. Cap al 48 dC, es va casar amb Prasutag, rei dels Iceni, tribu que vivia a la regió propera a l'actual Norfolk. Van tenir dues filles. Pocs anys abans, el 43 dC, l'emperador romà Claudi havia enviat 60.000 legionaris a l'illa de Gran Bretanya amb la intenció de conquerir-la. La conquesta va ser ràpida. Algunes tribus, com els Iceni, no havien estat directament sotmeses sinó que s'havien aliat voluntàriament amb els romans. Prasutag va ser mantingut (o col·locat) en el tron a canvi de la promesa de servir a Roma. I així va ser fins que va morir de malaltia l'any 60 o 61 dC.

Era un costum romà permetre als reis aliats mantenir la seva independència només mentre visquessin. A la seva mort, havien de deixar el seu regne en herència a Roma. En el seu testament, Prasutag havia deixat part de les seves terres i riqueses a l'emperador Neró, el successor de Claudi; però també en va deixar una part a les seves filles. Segons la legislació romana era il·legal deixar part de les riqueses a tercers en un testament que pertanyia a l'emperador. Prasutag va pensar que gràcies a la seva submissió i bona voluntat envers Roma, la seva família rebria un bon tracte i es permetria a les seves filles seguir governant. Però encara que els celtes creien que la dona podia governar en iguals condicions que un home, els romans no pensaven el mateix. A més, la legislació romana no permetia heretar a les dones. Així que quan Prasutag va morir la seva voluntat va ser ignorada i el seu regne annexat com si hagués estat conquerit. Terres i propietats van ser confiscades i els nobles tractats com esclaus. Segons Tàcit, Budicca va ser assotada i les seves filles violades.

La rebel·lió[modifica | modifica el codi]

Article principal: Revolta de Budicca

Budicca, meditant sobre la injustícia que suposava tot allò, va incitar als icenis, als trinobants i altres tribus de la regió a llançar-se en una ferotge rebel·lió contra els romans. Aquell mateix any, el governador romà de les Illes Britàniques, Gai Suetoni Paulí, i gran part del seu exèrcit es trobaven lluny, enmig de la conquesta de l'illa de Mona (Anglesey), al País de Gal·les. Llavors, els britons rebels van cremar Camulodunum, derrotar la Legió IX Hispana, i destruir Verulamium i Londinium, matant a tot romà que van trobar i també als britons pro-romans. Els informes romans, exagerats segurament, van elevar el nombre de morts a 70.000. Però finalment, Budicca va ser derrotada a la batalla de Watling Street per l'exèrcit romà, i va decidir suïcidar-se.

L'illa de Gran Bretanya, que els romans creien pacificada, no ho estava en absolut, i va caldre molta feina per tornar a restablir l'ordre. La feina va ser encara més difícil degut a que el govern de Neró va acabar en el caos, i durant algun temps la política interior romana va fer del tot impossible tota acció militar a gran escala.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Budicca Modifica l'enllaç a Wikidata