Buenaventura Abarzuza Ferrer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Buenaventura Abarzuza Ferrer
Buenaventura Abarzuza, de Franzen.jpg
Retrat de Buenaventura Abarzuza vers 1902, en la revista Por esos Mundos, de Christian Franzen
Ministre d'Estat
Escudo de España 1874-1931.svg
6 de desembre de 1902 – 20 de juliol de 1903
President Francisco Silvela y de Le Villeuze
Diputat Congrés dels Diputats
Coat of Arms of Spain (1868-1870 and 1873-1874).svg
5 de maig de 1869 – 2 de gener de 1871
Circumscripció Alcoi
Diputat Congrés dels Diputats
Coat of Arms of Spain (1871-1873) Pillars of Hercules Variant.svg
13 d'abril de 1871 – 22 de març de 1873
← -
Circumscripció Reus

5 de juny de 1873 – 8 de gener de 1874
Circumscripció la Vila Joiosa
Ministre d'Ultramar
Escudo de España 1874-1931.svg
4 de novembre de 1894 – 23 de març de 1895
President Práxedes Mateo Sagasta
Dades biogràfiques
Naixement 1841
l'Havana
Mort 13 d'abril de 1910 (als 69 anys)
Madrid

Buenaventura de Abarzuza y Ferrer (l'Havana, 1841 - Madrid, 13 d'abril de 1910) fou un polític espanyol, diputat durant el sexenni democràtic i ministre durant la restauració borbònica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De jove fou amic d'Emilio Castelar i professà el republicanisme. Va donar suport la revolució de 1868 i fou escollit diputat del Partit Democràtic pel districte d'Alcoi a les eleccions generals espanyoles de 1869. Posteriorment fou escollit diputat del Partit Republicà Democràtic Federal pel districte de Reus a les eleccions generals espanyoles de 1871, abril de 1872 i agost de 1872, i pel de la Vila Joiosa a les 1873. El 1873 fou nomenat ambaixador de la Primera República Espanyola a Londres. Va col·laborar amb el diari La Democracia.

Després de la restauració borbònica va formar part del directori del Partit Republicà Possibilista, amb el que fou escollit senador per la província d'Osca el 1882-1883, el 1886, el 1893-1894, de 1896 a 1902 i senador vitalici des de 1903. Va ser ministre d'Ultramar del 4 de novembre de 1894 a 23 de març de 1895, sota el govern de Práxedes Mateo Sagasta, i va promoure una sèrie de reformes administratives per tal d'atreure's als autonomistes cubans moderats.

El 1898 va formar part d'una delegació enviada per a negociar el tractat de París, després de la guerra hispano-estatunidenca. També va ser ministre d'estat de 6 de desembre de 1902 a 20 de juliol de 1903, sota el govern de Francisco Silvela. També va estrenar una peça de teatre en vers, Una historia de amor, que no va tenir èxit.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Becerra Bermúdez
Ministre d'Ultramar
Escudo de España 1874-1931.svg

1894 - 1895
Succeït per:
Tomás Castellano y Villarroya
Precedit per:
Juan Manuel Sánchez y Gutiérrez de Castro
Ministre d'Estat
Escudo de España 1874-1931.svg

1902 - 1903
Succeït per:
Manuel Mariátegui y Vinyals