Buenaventura Carbó y Aloy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Buenaventura Carbó y Alcoy)
Infotaula de personaBuenaventura Carbó y Aloy

Retrat del general Buenaventura Carbó publicat a El Moro Muza en 1870. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 octubre 1819 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 1888 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Conseller del Consell Suprem de Guerra i Marina
1887 – 1888
Capità general de Canàries
10 setembre 1885 – gener 1887
← José Chinchilla y Díez de OñateAdolfo Morales de los Ríos y Septién →
Senador al Senat espanyol
1881 – 1882
Circumscripció electoral: Alacant
Governador i Capità General de Cuba
1r març 1875 – 8 març 1875
← José Gutiérrez de la ConchaBlas Villate y de la Hera →
Diputat al Congrés dels Diputats
13 abril 1871 – 28 juny 1872 – Teodoro Martel y Fernández de Córdoba →
Circumscripció electoral: Oriola

Capità general de les Illes Balears
1868 – 30 setembre 1871
← José García de Paredes y LosadaJoaquín Peralta y Pérez de Salcedo → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Carlina Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaría de Gracia de Soria y Ladoux
PareJaime Carbó Bissech (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Buenaventura Carbó y Aloy (Madrid, 25 d'octubre de 1819 - Madrid, 2 de març de 1888) fou un militar i polític espanyol, fill del militar Jaime Carbó.

Biografia[modifica]

El 1832 ingressà a l'Exèrcit Espanyol. Va participar, com a ajudant del seu pare en les preses de Marbán i de la plaça de Portalegre (Portugal) a Extremadura, així com en diverses accions contra les faccions carlines catalanes del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó a Farriols, Calaf, Coll de Comadros i Sant Joan de les Abadesses, en l'aixecament del setge de Puigcerdà i en la presa de Ripoll, durant la Primera Guerra Carlina, aconseguint tres creus de Sant Ferran de primera classe per la seva participació en les accions de guerra com a tinent del Regiment Almansa en 1837.

Un cop acabada la contesa rebé el grau de brigadier i fou enviat a Canàries per a combatre el contraban. Tanmateix, tornà a la península i va prendre part en la revolució de 1848 i en la vicalvarada de 1854, raó per la qual va estar a punt de ser afusellat. El 1857 fou nomenat comandant general del Maestrat i governador militar de Morella, i de 1859 a 1863 governador militar d'Alacant. Quan es trobava a Granada, ciutat d'on era natural la seva esposa María de Gràcia de Soria y Ladoux, va ser un dels dirigents que van encapçalar el pronunciament revolucionari a la ciutat el 26 de setembre de 1868, presidint la Junta Revolucionària creada després del triomf de la revolta.

Fou elegit diputat per Oriola a les eleccions generals espanyoles de 1871 i abril de 1872. Fou Capità General de les Illes Balears (1871) i Ministre de Guerra interí entre desembre de 1871 i febrer de 1872. Després de la restauració borbònica fou capità general de Granada a l'octubre de 1873 i de Burgos al desembre següent i governador militar de Cuba en funcions (març de 1875),[1] així com senador per la província d'Alacant el 1881. Finalment va ser nomenat capità general de Canàries el 10 de setembre de 1885, càrrec que va exercir fins a gener de 1887 quan va ser nomenat conseller del Consell Suprem de Guerra i Marina.

Referències[modifica]

  1. Cuba a worldstatesmen.org

Enllaços externs[modifica]