Bufaforats
Macroglossum stellatarum  | |
|---|---|
♂ | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Sphingidae |
| Gènere | Macroglossum |
| Espècie | Macroglossum stellatarum Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica: distribució estival (blau), distribució tot l'any (verd) i distribució hivernal (groc). | |
El bufaforats, borinot carter, papallona colibrí, barrinol ros, borinot ros o mosca boja (Macroglossum stellatarum), és una papallona diürna de la família dels esfíngids.[1]
Distribució i hàbitat[modifica]
Aquest lepidòpter és molt comú. Té una distribució molt àmplia a Euràsia, el podem trobar des de Portugal fins al Japó.
El bufaforats viu a tot arreu i pot volar molt lluny. Es pot trobar dins les zones urbanes a jardins, parcs i fins i tot xuclant les flors dels balcons. Així i tot, prefereix els prats florits i les zones de matoll durant la floració.
Descripció[modifica]
El bufaforats és relativament petit; fa només 3,5 cm de llarg. El cos i les ales anteriors són de color gris. Les ales posteriors tenen un color taronja viu que contrasta amb els altres tons del cos. La cua és peluda amb taques blanques i negres. Aquests colors vius no es veuen, però, quan el borinot està en repòs.
Té una trompa molt llarga i com tots els esfíngids (llevat del borinot de la mort) passa el seu últim estat de la metamorfosi sucant el nèctar de les flors. Contràriament a molts esfíngids, que són nocturns o vespertins, el bufaforats vola durant el dia.
Aquest animalet és un gran pol·linitzador. És molt actiu i vola infatigablement d'una flor a l'altra. Es pot confondre amb altres espècies de macroglossins, com Hemaris fuciformis i Hemaris tityus, esfíngids diürns de la mateixa talla. La diferencia, però, rau en el fet que les ales del bufaforats són opaques, grises les anteriors i taronges les posteriors, mentre que les ales de l'altre borinot són transparents.
Reproducció i metamorfosi[modifica]
La femella pon els ous sobre les fulles de les plantes del gènere Galium (espunyidelles o espunyideres) i també mostra preferència a la rogeta (Rubia peregrina). Els ous són de color verd pàl·lid, camuflant-se bé a la planta. Les erugues són de coloració groc pàl·lid amb dues franges grises i es tornen verdes a mesura que creixen. Són relativament grosses, igual que les erugues d'altres esfíngids, i es mouen molt lentament.
La crisàlide és marró i es troba enganxada a les fulles de la planta hoste o a terra entre les fulles seques d'aquesta mateixa planta.
Superstició[modifica]
Aquest insecte també es coneix amb el nom de «borinot carter» o simplement «carter» a alguns llocs. Les supersticions locals afirmen que quan hom veu un d'aquests borinots, hom rebrà notícies importants molt aviat.
Referències[modifica]
- ↑ «Bufaforats». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
- Mazzei, Paolo; Morel, Daniel; Panfili, Raniero. «Macroglossum stellatarum (Linnaeus, 1758)» (en anglès). Moths and Butterflies of Europe and North Africa.
- «Macroglossum Scopoli 1777» (en anglès). Article amb una sèrie de fotos.
- «Foto dels esfíngids dels Països Catalans». Fototeca.cat. Enciclopèdia Catalana.