Bufotoxina

De Viquipèdia

Les bufotoxines són una família de lactones esteroides tòxiques que es troben a les glàndules parotoides, pell i verí de molts gripaus (gènere Bufo); altres amfibis i algunes plantes i bolets.[1][2][3] La composició exacta varia molt amb la font específica de la toxina. Pot contenir: 5-MeO-DMT, bufagina, bufalina, bufotalina, bufotenina, bufotionina, epinefrina, norepinefrina i serotonina. El terme bufotoxina també es pot usar específicament per descriura una bufagina amb suberilargina conjugada[4]

Extractes de la pell de certs gripaus asiàtics, cpm Bufo bufo gargarizans, sovint es troben en alguns remeis populars xinesos. La substància tòxica present en els gripaus es pot dividir per la seva estructura química en dos grups:

  • bufadienolides que són glucòsids cardíacs (per exemple, bufotalina, bufogenina)
  • Substàncies relacionades amb la triptamina (per exemple, bufotenina)

Referències[modifica]

  1. Siperstein MD, Murray AW, Titus E «Biosynthesis of cardiotonic sterols from cholesterol in the toad, Bufo marinus». Archives of Biochemistry and Biophysics, 67, 1, març 1957, pàg. 154–60. DOI: 10.1016/0003-9861(57)90254-0. PMID: 13412129.
  2. Lincoff, Gary; Mitchel, Duane H. Toxic and Hallucinogenic Mushroom Poisoning: A Handbook for Physicians and Mushroom Hunters. Nova York: Van Nostrand Reinhold, 1977. ISBN 978-0-442-24580-1. 
  3. Kißmer, B.; Wichtl, M. «Bufadienolide aus Samen von Helleborus odorus» (en alemany). Planta Medica, 52, 2, 1986, pàg. 152–3. DOI: 10.1055/s-2007-969103.
  4. Chen KK, Kovaríková A «Pharmacology and toxicology of toad venom». Journal of Pharmaceutical Sciences, 56, 12, desembre 1967, pàg. 1535–41. DOI: 10.1002/jps.2600561202. PMID: 4871915.

Enllaços externs[modifica]