Buisan
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Aragó | |||
| Província | província d'Osca | |||
| Municipi | Fanlo  | |||
| Població humana | ||||
| Predom. ling. | Aragonès | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.281 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 22375 | |||
Buisan és un poble aragonès del municipi de Fanlo, a la comarca del Sobrarb, província d'Osca.
En l'actualitat Buisan es troba semi-despoblat, a conseqüència de l'emigració cap a les ciutats que va tenir lloc durant la segona meitat del segle xx. Fins a la dècada dels 1940 no hi havia cap carretera que hi arribés i això va fer que es mantingués aïllat de nuclis urbans relativament propers.[1]
Economia[modifica]
.jpeg)
Els habitants de Buisan han viscut durant segles de l'agricultura i, sobretot, de la ramaderia, amb camps de pastura que arriben fins al refugi de Gòriz.[2] Els pastors portaven de forma col·lectiva els ramats dels dos quinyons en què es divideix la Vall de Vió. El de dalt (Quinyón d'Alto) incloïa els ramats de Fanlo, Buisan i l'actualment deshabitat Ceresuela i pasturava al camp de la Solana de Fanlo.[2] El de baix (Quinyón d'Abaxo) incloïa els rebanys de Nerin, Sercué, Yeba, Buerba, Vio i Gallisué, i pasturava al camp de A Estiva.[2] Administrativament tots aquests pobles pertanyen ara al municipi de Fanlo.
Llengua[modifica]
Des d'una perspectiva lingüística Buisan es troba al territori històric de l'aragonès de la Vall de Vio. S'emmarca dins el bloc dialectal central de l'aragonès i es tracta d'una de les primeres varietats aragoneses en ser descrites, l'any 1899 pel filòleg francès Jean-Joseph Saroïhandy. Estudis més recents d'especialistes com Chabier Tomás, Chusé Raúl Usón i Artur Quintana i Font mostren l'estat de degradació en què s'ha sumit la parla local d'aquestes valls durant les darreres dècades.
Turisme[modifica]
Situat al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, Buisan presenta vistes panoràmiques tant del Mont Perdut com de la Penya Montanyesa, així com del bosc de la Pardina de Ballarin o del Senyor, un dels més bonics d'Espanya a la tardor.[3] A més, juntament amb altres nuclis de Fanlo i la Vall de Vio, Buisan forma part de la variant 15.1 (San Urbici - Vio - Buerba - Buisan) del sender de gran recorregut GR 15, conegut com a sender prepirenaic.[4] D'altra banda, Buisan té una església romànica construïda a finals del segle xii i dedicada a Sant Joan Baptista. Aquesta església des de 2003 està parcialment derruïda.[5]
Festes[modifica]
- 5 de setembre, Festa Major de Sant Julià
- 15 de setembre, romeria a l'ermita de Sant Urbici
Referències[modifica]
- ↑ «El medio humano, los pueblos y las gentes que habitan en el entorno de Ordesa» (en castellà). Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 23 agost 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Pastos de la Solana de Fanlo» (en castellà). [Consulta: 23 agost 2015].
- ↑ «Los 10 mejores bosques de España para el otoño» (en castellà). GEO. Arxivat de l'original el 2015-09-26. [Consulta: 24 agost 2015].
- ↑ «GR 15: Senda Prepirenaica» (en castellà). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 23 agost 2015].
- ↑ Castán, Adolfo. Románico e Iglesias de Cabecera Triple en la Ribera del Ara y Valle de Vió (en castellà), 1990, p. 80.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buisan |
- Article al portal Castillo de Loarre sobre l'església de Sant Joan Baptista Arxivat 2007-05-18 a Wayback Machine. de Buisan
- El bosc de la Pardina del Senyor Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.