Bultaco Frontera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Motorcycle icon.svgFrontera
Bultaco frontera mk ii 250.jpg
Classe Enduro
Fabricant Bultaco
Producció 1975-1981
Relacionades Pursang, Lobito
Configuració
Motor Monocilíndric 2T refrigerat per aire
Transmissió Per cadena
Suspensió Forquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
Frens Tambor (dv i dr)
Cronologia
Matador (1963)
Modifica les dades a Wikidata

La Bultaco Frontera fou un model de motocicleta fabricat per Bultaco entre 1975 i 1981, dissenyat específicament per a la pràctica de l'enduro (modalitat anomenada a l'època "Tot Terreny"). Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions en cilindrades variades -des dels 74 fins als 370 cc-,[1] totes elles amb les següents característiques generals: motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de simple bressol (tret de les versions de 74 i 125 cc, en què era doble), frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.

Successora de la reeixida Matador creada el 1963, la Frontera fou també un dels models carismàtics de Bultaco[2][3] i una de les motocicletes d'enduro més ben valorades pels experts durant la dècada de 1970. Tot i que s'adreçava especialment a pilots de nivell[4] que volien competir-hi amb plenes garanties (era gairebé idèntica als prototipus provats en competició pels pilots oficials de la marca),[5] molts dels seus compradors eren simples afeccionats a la motocicleta de muntanya que la feien servir per a esbargir-se per camins fora d'asfalt. A més a més, les versions de 75 i 125 cc tenien gran acceptació entre els joves, ja que substituïen les antigues Lobito d'idèntica cilindrada.

En el vessant esportiu, malgrat que mai ningú no guanyà amb aquesta motocicleta cap de les dues principals competicions d'enduro d'aleshores (el Campionat d'Europa i els International Six Days Trial o ISDT, actualment anomenats ISDE), sí que s'hi aconseguiren nombrosos campionats estatals i medalles d'or als ISDT. Pilots com ara Narcís Casas,[6] Josep Maria Pibernat, Joan Riudalbàs i Toni Soler en foren els usuaris més famosos, arribant a dominar el Campionat d'Espanya durant anys.

Història[modifica]

El llançament de la Frontera no fou una simple posada al dia de la Matador sinó que suposà un canvi radical del concepte,[4] fins al punt que ambdós models tenien ben poc en comú. Ja feia anys que Bultaco estava treballant en la substitució del seu històric model i, després del fracàs de la Biflecha de 1973, els principals pilots de la marca optaren per una solució més radical: adaptar la lleugera i potent Pursang de motocròs a les regulacions del Tot Terreny, una idea (instigada entre d'altres per Toni Soler),[7] que resultà plenament encertada i fructificà en la Frontera de 1975. La primera de la sèrie s'anomenà Mk9 tot continuant la numeració de la Pursang, amb la qual estava estretament emparentada (la Pursang MK9 aparegué un any després, el 1976). Inicialment, es fabricà en les cilindrades de 250 i 360 cc, per bé que aquesta darrera resultava una mica massa brusca de resposta (aviat, però, en sortí una versió dosificada i amb una corba de potència més plana).[4]

Un any després, el 1976, n'aparegué una nova versió -la Mk10- amb grans canvis envers la primera: el motor lliurava 32 CV a 8.000 rpm, el canvi de cinc velocitats disposava de marxes més llargues, el bastidor era més petit i curt i les suspensions, més dures (millorant-ne així el comportament), alhora que el sistema elèctric esdevenia més sofisticat.[4] Aquell any aparegueren també les versions per a joves (amb sengles motors de 74 i 125 cc i una estètica que imitava la de la nova Mk10), versions que venien a ocupar el buit deixat per la Lobito, la qual s'havia especialitzat en trial el 1975 amb la reconversió a Lobito T.

La MK11 370 de Narcís Casas
La Frontera MK11 370 que pilotà Narcís Casas la temporada de 1978
Detall del motor i el tub d'escapament

El 1977, mentre encara es comercialitzava la Mk10, Bultaco llançà una versió complementària que es vengué simultàniament: la Gold Medal, derivada directament de la Pursang MK10 d'aquell mateix any i que era més una motocicleta de motocròs matriculable que no pas una d'enduro estrictament parlant. El zenit de la Frontera s'assolí el 1978 amb la versió més reeixida de la nissaga, la Mk11, una moto d'enduro d'alt rendiment que marcà l'inici de la fi de la seva història d'èxits. Fou amb una Mk11 370 oficial que Narcís Casas aconseguí aquell 1978 el seu darrer campionat estatal de Tot Terreny i el de Bultaco, poc abans que la crisi financera de l'empresa, agreujada el 1979, aboqués l'empresa a la fallida i posterior tancament.

D'ençà de 1979, la pràctica desaparició del departament de curses de Bultaco coïncidí amb el declivi esportiu de Narcís Casas i l'ascensió de Carles Mas, qui aconseguiria per a Montesa diversos campionats estatals amb la Montesa Enduro. Mentrestant, una Bultaco en hores baixes fou incapaç de seguir evolucionant la Frontera (ni gairebé cap dels seus models, tret de la Sherpa T "blanca" i la Pursang MK15) i es dedicà bàsicament a rejovenir estèticament la moto, amb llançaments com ara el de la Frontera 74 "groga" i la Mk11 "blanca" el 1979. Cal esmentar també la Mk12 370 TT, una versió matriculable de la Pursang MK12 Everts de 1978 apareguda més tard que, tot i haver estat considerada com la darrera Frontera, era en realitat una Pursang amb enllumenat i un silenciador més gros.[8]

Finalment, el darrer intent de Bultaco de renovar la Frontera es produí cap a 1980, quan es presentà a la premsa un prototipus anomenat Frontera Mk15 TT, derivada directament de la Pursang MK15, que no va arribar mai a la producció.[8]

Campionats d'Espanya guanyats[modifica]

Els Campionats d'Espanya de Tot Terreny guanyats amb una Bultaco Frontera varen ser aquests:

Any Campió
1975 CAT Narcís Casas[C 1]
1976 CAT Narcís Casas
1977 CAT Narcís Casas
1978 CAT Narcís Casas
  1. El 1975, Josep Maria Pibernat guanyà també amb un prototipus de Bultaco el campionat reservat a motocicletes de fins a 175 cc

Versions[modifica]

Llista de versions produïdes[modifica]

S'assenyalen amb fons beix els prototipus que no varen passar a producció.
Versió Cilindrada Id.[9]
Model
Núm. Sèrie Període en producció Pintura dipòsit[10]
De A
Mk9 250 152 152.000.001 1975 1976 Vermell amb franja groga
360 143 143.000.001
Civil Guard ? 160 160.000.001 1976 Verd fosc
74 74 174 174.000.001 1976 1979 Vermell[T 1] amb franja groga
125 125 186 186.000.001 1976 1978
Mk10 250 180 180.000.001 1976 1978 Blau tipus Pursang
370 181 181.000.001 Vermell amb franges argentades
Gold Medal 250 492 492.000.001 1977 1979 Daurat amb franges vermelles
370 493 493.000.001 Daurat amb franges verdes
Mk11 250 214 214.000.001 1978 1979 Blau amb franges grogues
370 215 215.000.001
74 Groga 74 174B 1979 1981 Groc
Mk11B 250 214A 1979 1981 Blanc amb franges blava i vermella
370 215A
Mk15 TT 250 - - 1980 Blau amb franges grogues
370 - -
  1. Blau a les darreres versions

Mk9[modifica]

Fitxa tècnica
Bultaco Frontera Mk9[11]
250 360
Id. Model 152 143
Núm. Sèrie 152.000.001 143.000.001
Anys 1975 - 1976
CC 244,29 363,168
Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm 85 x 64 mm
Compressió 12:1 10,5:1
CV 31,2 a 8.000 rpm 33,54 a 7.000 rpm
Carburador Amal 2036 Amal 2.036
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica 190 mm
Suspensió darrera Amortidors hidràulics
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18
Frens davant Tambor 140 x 30 mm
Frens darrera Tambor 140 x 30 mm
Pes en sec 105 kg
Capacitat dipòsit 11,4 litres
Color dipòsit Vermell amb franja groga

Civil Guard[modifica]

A banda de proveir de motocicletes a serveis com ara la Creu Roja i Correus, Bultaco en proporcionà també a les forces armades espanyoles, entre elles diverses versions d'Alpina per a l'exèrcit espanyol i la Frontera "Guardia Civil" de 1976 (amb l'identificador de model 160) per a la unitat de muntanya de la guàrdia civil. Aquesta darrera era bàsicament una Frontera Mk9 pintada de verd i equipada amb accessoris adients per a la seva funció.[12]

Models 174 i 186[modifica]

Fitxa tècnica
Bultaco Frontera 74/125[13][14]
74 125
En blau: Frontera 74 de 1979
Id. Model 174 186
Núm. Sèrie 174.000.001 186.000.001
Anys 1976 - 1979 1976 - 1978
CC 74,78 118,82
Diàmetre x Carrera 43 x 51,5 mm 54,2 x 51,5 mm
Compressió 13:1 12:1
CV 8,9 a 10.500 rpm 13,6 a 8.000 rpm
Carburador Amal 2600 Bing 84
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica
Suspensió darrera Amortidors hidràulics
Pneumàtic davant 2,75 x 21
Pneumàtic darrera 3,50 x 18
Frens davant Tambor 125 x 25 mm
Frens darrera Tambor 125 x 25 mm
Pes en sec 86,5 kg
Capacitat dipòsit 10,5 litres
Color dipòsit Vermell[M174 1] amb franja groga
Notes
  1. Blau a les darreres versions.[15]
  2. 414,90 euros al canvi

Mk10[modifica]

Fitxa tècnica
Una Bultaco Frontera MK10 370 en un enduro "Vintage" a Itàlia el 2018
Bultaco Frontera Mk10[16][17]
250[18] 370[1][19]
Frontera MK10 250 de 1976
Frontera MK10 370 de 1976
Id. Model 180 181
Núm. Sèrie 180.000.001 181.000.001
Anys 1976 - 1978
CC 244,29 363,168
Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm 85 x 64 mm
Compressió 12:1 9:1
CV 32,1 a 8.000 rpm 33,2 a 7.000 rpm
Carburador Bing 54, 36 mm Bing 54, 36 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica 190 mm Forquilla telescòpica 240 mm
Suspensió darrera Amortidors hidràulics 100 mm Amortidors hidràulics 115 mm
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18 4,50 x 18
Frens davant Tambor 140 x 30 mm
Frens darrera Tambor 140 x 30 mm
Pes en sec 107 kg 109 kg
Capacitat dipòsit 9,3 litres 10,5 litres
Color dipòsit Blau tipus Pursang Vermell amb franges argentades

Gold Medal[modifica]

La Gold Medal ("Medalla d'Or") aparegué només vuit mesos després de la presentació de la Frontera Mk10. El motiu d'aquest llançament sobtat fou el superàvit de Pursang amb què es trobà Bultaco després que una important partida enviada als EUA fos rebutjada a causa del seu lliurament tardà. De fet, la Frontera Gold Medal era realment una moto de motocròs "disfressada" d'enduro i, doncs, molt difícil de controlar per usuaris que no fossin pilots experts.[20] Les revistes especialitzades de l'època varen descriure així la moto i la varen criticar pel fet de ser un «llop amb pell de xai», la qual cosa, lluny de desencoratjar els possibles compradors, va tenir l'efecte contrari (el fet de poder tenir una moto que «era només per a campions» esdevenia molt llaminer).[20]

Fitxa tècnica
Bultaco Frontera Gold Medal[21]
250 370
Gold Medal 250 de 1977
Id. Model 492 493
Núm. Sèrie 492.000.001 493.000.001
Anys 1977 - 1979
CC 244,2 363,1
Diàmetre x Carrera 72 x 60 mm 85 x 64 mm
Compressió 12:1 9:1
CV 32,1 a 8.000 rpm 33,1 a 7.000 rpm[Gold 1]
Carburador Bing 54, 36 mm Bing 54, 36 mm
Canvi 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica
Suspensió darrera Amortidors hidràulics
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,50 x 18
Frens davant Tambor 140 x 30 mm
Frens darrera Tambor 140 x 30 mm
Pes en sec 107 kg 109 kg
Capacitat dipòsit 9,3 litres 10,5 litres
Color dipòsit Daurat amb franges vermelles Daurat amb franges verdes
Notes
  1. 45 CV a 7.500 rpm segons unes altres fonts.[22]
  2. 531,90 euros al canvi
  3. 549,93 euros al canvi

Mk11[modifica]

Fitxa tècnica
Bultaco Frontera Mk11[23][24][25]
250[26] 370
Frontera MK11 250 de 1978
Frontera MK11 370 de 1979
Id. Model 214 215
Núm. Sèrie 214.000.001 215.000.001
Anys 1978 - 1979
CC 246,3 363,168
Diàmetre x Carrera 70 x 64 mm 85 x 64 mm
Compressió 11:1 10:1
CV 27,52 a 8.720 rpm 31,05 a 7.500 rpm
Carburador Amal 2000, 38 mm Amal 2000, 38 mm
Canvi 6 velocitats 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica 240 mm
Suspensió darrera Amortidors hidràulics 260 mm
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,50 x 18
Frens davant Tambor 140 x 30 mm
Frens darrera Tambor 140 x 30 mm
Pes en sec 113 kg 115 kg
Capacitat dipòsit 10,5 litres
Color dipòsit Blau amb franges grogues

74 Groga[modifica]

Fitxa tècnica
Bultaco Frontera 74[27][28]
Id. Model 174B
Núm. Sèrie ?
Anys 1979 - 1981
CC 74,78
Diàmetre x Carrera 43 x 51,5 mm
Compressió 14:1
CV 8,86 a 7.500 rpm
Carburador Bing 84, 26 mm
Canvi 6 velocitats
Suspensió davant Forquilla telescòpica 160 mm
Suspensió darrera Amortidors hidràulics
Pneumàtic davant 2,50 x 20
Pneumàtic darrera 3,75 x 17
Frens davant Tambor 125 x 25 mm
Frens darrera Tambor 125 x 25 mm
Pes en sec 89 kg
Capacitat dipòsit 7,5 litres
Color dipòsit Groc

Mk11B[modifica]

Fitxa tècnica
Bultaco Frontera Mk11B[29][30]
250 370
Id. Model 214A 215A
Núm. Sèrie ? ?
Anys 1979 - 1981
CC 246,3 363,1
Diàmetre x Carrera 70 x 64 mm 85 x 64 mm
Compressió 11:1 8,5:1
CV 27,24 a 6.000 rpm 32 a 7.100 rpm
Carburador Bing 54, 36 mm Bing 84, 32 mm
Canvi 6 velocitats 5 velocitats
Suspensió davant Forquilla hidropneumàtica 240 mm
Suspensió darrera Amortidors hidràulics 260 mm
Pneumàtic davant 3,00 x 21
Pneumàtic darrera 4,00 x 18 4,50 x 18
Frens davant Tambor 140 x 30 mm
Frens darrera Tambor 140 x 30 mm
Pes en sec 113 kg 115 kg
Capacitat dipòsit 10,5 litres
Color dipòsit Blanc amb franges blava i vermella

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Mas Godayol, Josep (Director). «Bultaco. Las purasangre». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 286, 288 (vol. II). ISBN 84-85822-03-X. 
  2. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Relación de las principales marcas - Bultaco». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 307. ISBN 84-920886-5-6. 
  3. Navarro, Daniel. «Motos que no llegaron a la serie (X): Bultaco Pursang MK15» (en castellà). soymotero.net, 13-04-2014. [Consulta: 20 abril 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Bultaco, més que un mite». Fricandó motarra, 16-03-2009. [Consulta: 20 abril 2015].
  5. «Bultaco Frontera Mk11 370 Prototype 1978» (en anglès). clubbultaco.com.au, 2010. [Consulta: 20 abril 2015].
  6. «Bultaco. Motos de Llegenda > Frontera 370cc 1979» (PDF). museumoto.com. Museu de la Moto de Barcelona, 31-10-2014. [Consulta: 20 abril 2015].
  7. «Bultaco Frontera Mk10 250cc Prototype 1976» (en anglès). clubbultaco.com.au, 2010. [Consulta: 20 abril 2015].
  8. 8,0 8,1 «Bultaco MK12 370 TT» (en castellà). ermevents.es, 2015. [Consulta: 20 abril 2015].
  9. «Producció Bultaco des de 1959 fins a 1981». bultaco.org. [Consulta: 20 abril 2015].
  10. «Bultaco Model Reference Guide» (en anglès). cemoto.tripod.com. [Consulta: 20 abril 2015].
  11. «Caracteristicas Frontera Specifications» (JPG. Catàleg original de 1975 escanejat) (en castellà i anglès). motoguapa.com. Bultaco Cemoto. [Consulta: 20 abril 2015].
  12. «M160 Bultaco Frontera Guardia Civil 250cc 1976» (en anglès). clubbultaco.com.au, 2010. [Consulta: 20 abril 2015].
  13. «Caracteristicas Frontera Specifications» (JPG. Catàleg original de 1976 escanejat) (en castellà i anglès). motoguapa.com. Bultaco Cemoto. [Consulta: 20 abril 2015].
  14. «Bultaco Frontera 74/125 - Ficha Técnica de época» (en castellà). yclasicos.com, 22-06-2012. [Consulta: 20 abril 2015].
  15. «Caracteristicas Frontera Specifications» (JPG. Catàleg original de 1978 escanejat) (en castellà i anglès). motoguapa.com. Bultaco Cemoto. [Consulta: 20 abril 2015].
  16. Molinari, Giorgio; Alajmo, Gustavo; Galli, Roberto; Pasquino, Michele. «Bultaco Frontera 250/370». A: Moto Catalogo 1977'78 (en italià). Milà (Itàlia): Edizione A.I.D. S.p.A., 1977, p. 163. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  17. «Caracteristicas Frontera Specifications» (JPG. Catàleg original de 1976 escanejat) (en castellà i anglès). motoguapa.com. Bultaco Cemoto. [Consulta: 20 abril 2015].
  18. «Frontera Specifications» (JPG. Catàleg original de 1976 escanejat) (en anglès). motoguapa.com. Bultaco Cemoto. [Consulta: 20 abril 2015].
  19. «M181 Bultaco Frontera Mk 10 370» (en anglès). clubbultaco.com.au, 2010. [Consulta: 20 abril 2015].
  20. 20,0 20,1 «M493 Bultaco Frontera Gold Medal 370cc 1977» (en anglès). clubbultaco.com.au, 2010. [Consulta: 20 abril 2015].
  21. «Bultaco Frontera 370/250 - Ficha Técnica de época» (en castellà). yclasicos.com, 22-06-2012. [Consulta: 20 abril 2015].
  22. «KinoDRD Bultaco Frontera GM 370 1978» (en castellà). 50soffroad.net, 17-01-2015. [Consulta: 20 abril 2015].
  23. Molinari, Giorgio; Illeso, Franco; Galli, Roberto. «Bultaco Frontera MK 11 250/370». A: Moto Catalogo 1978'79 (en italià). Milà (Itàlia): Edizione A.I.D. S.p.A., 1978, p. 169. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  24. Molinari, Giorgio; D'Andrea, Alex; Galli, Roberto. «Bultaco Frontera MK 11 250/370». A: Moto Catalogo 1979 (en italià). Milà (Itàlia): Edizione A.I.D. S.p.A., 1979, p. 172. A.T. Milano 112 14-4-75. 
  25. «Características Bultaco Specifications» (JPG. Catàleg original de 1978 escanejat) (en castellà i anglès). motoguapa.com. Bultaco Cemoto. [Consulta: 20 abril 2015].
  26. «M214 Bultaco Frontera Mk 11 250» (en anglès). clubbultaco.com.au, 2010. [Consulta: 20 abril 2015].
  27. «Características Bultaco Specifications» (JPG. Catàleg original de 1979 escanejat) (en castellà i anglès). motoguapa.com. Bultaco Cemoto. [Consulta: 20 abril 2015].
  28. «Frontera 74 (La amarilla)» (en castellà). clubcemoto.blogspot.es, 12-05-2009. [Consulta: 20 abril 2015].
  29. Castelli, Alfredo. «Bultaco Frontera MK11 370/250». A: Moto Catalogo 1981 (en italià). Milà (Itàlia): EPIERRE srl, abril 1981, p. 18. A.T. Milano 303 10-8-1978. 
  30. «Características Frontera Specifications» (JPG. Catàleg original de 1979 escanejat) (en castellà i anglès). motoguapa.com. Bultaco Cemoto. [Consulta: 20 abril 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bultaco Frontera