Bunsenita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBunsenita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNiO
EpònimRobert Bunsen Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusJohanngeorgenstadt, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.AB.25
Nickel-Strunz 9a ed.4.AB.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/A.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana4.2.1.2
Heys7.22.1
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 4,1769Å;
Grup puntualm3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Colorverd festuc fosc
Maclesobservades en cristalls naturals
Duresa5,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllanegre marronosa
Diafanitattransparent
Densitat6,898 g/cm³ (mesurada); 6,806 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracción = 2,37
Birefringènciano en té
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1858
SímbolBse Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La bunsenita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la períclasi. Rep el seu nom del professor de química Robert Wilhelm Eberhard Bunsen (1811-1899).

Característiques[modifica]

La bunsenita és un òxid de fórmula química NiO. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de petits cristalls octaedrics, que poden ser modificats pel cub o el dodecaedre.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bunsenita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)» juntament amb els següents minerals: crednerita, tenorita, delafossita, mcconnel·lita, bromellita, zincita, calç, manganosita, monteponita, períclasi, wüstita i pal·ladinita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta l'any 1858 a Johanngeorgenstadt, Erzgebirge (Saxònia, Alemanya). Es troba en filons hidrotermals de níquel i urani, com és el cas de la seva localitat tipus, o en dipòsits de níquel en contacte entre quarsites i roques ultramàfiques serpentinitzades. Aparentment ha sigut formada a ~730 ◦C i a menys de 2 kbar durant el metamorfisme tèrmic, possiblement a causa d'un meteorit ric en níquel. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bismut, annabergita, aerugita, xantiosita, liebenbergita, trevorita, violarita, mil·lerita, gaspeïta, nimita o bonaccordita.[2]

Referències[modifica]

  1. «Bunsenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 abril 2016].
  2. 2,0 2,1 «Bunsenite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 4 abril 2016].