Buprèstids

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Buprèstid)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaBuprèstids
Buprestidae
BuprestisOctoguttata2.jpg
Buprestis octoguttata dipositant els ous
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Insecta
Ordre Coleoptera
Superfamília Buprestoidea
Família Buprestidae
Leach, 1815
Modifica dades a Wikidata

Els buprèstids (Buprestidae) són una família de coleòpters polífags que inclou unes 13.000 espècies,[1] fitòfagues tant en estat adult com larvari i que, en alguns casos, poden ser plagues per a l'agricultura. Moltes espècies tenen colors vistosos sent veritables joies per als col·leccionistes, la qual cosa queda reflectida al seu nom comú en anglès (jewel beetles).

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els ulls són grans i sencers, i no tenen ocels, les antenes són serrades, d'onze artells, la base del pronot no presenta angles prolongats i s'encaixa perfectament amb els èlitres, l'apòfisi del prostern està més o menys encaixada en una cavitat del mesostern, mecanisme destinat a la fixació del protòrax. Els èlitres cobreixen tot l'abdomen i les ales. Els tarsos són pentàmers, és a dir, tenen cinc artells en totes les potes; l'abdomen té els primers segments visibles fusionats.

Les larves no tenen potes ni cercs i el labre és lliure.

Biologia i ecologia[modifica | modifica el codi]

Els buprèstids són àgils, bons voladors i eminentment diürns; volen a ple sol (heliòfils) i quan la temperatura és alta (termòfils), sent actius a les hores centrals del dia. Són tots fitòfags, alimentant sobretot d'escorça tendra, fulles o pol·len a les flors. En cas de perill repleguen antenes i potes i es deixen caure a terra on romanen immòbils i passen desapercebuts.

Les femelles dipositen els ous a les esquerdes de les escorces, les tiges de plantes baixes, al coll de les arrels o sobre les fulles. Algunes espècies (Judolinae) fan la posta en el sòl. En la majoria d'ocasions trien arbres o vegetació morta, malalta o debilitada per l'atac d'altres insectes, incendis, etc., amb el que contribueixen al sanejament dels boscs. No obstant això, algunes espècies ataquen plantes sanes i constitueixen plagues.

El mode de vida de les larves és variat. Les larves de Judolinae són endogees, és a dir, viuen a l'interior del sòl, desplaçant activament i alimentant d'arrels. Moltes larves de buprèstids són xilòfagues, és a dir, excaven galeries a l'interior de la fusta (ja siguin troncs, branques o arrels), de la qual s'alimenten, com és el cas de molts Buprestinae, Acmaeoderini, Chrysobothrini o Agrilini. Altres larves perforen i devoren la medul·la de plantes herbàcies anuals, sense tronc, com per exemple els Coraebini i Aphanisticini. Finalment, algunes espècies, com les de la tribu Trachydini són minadores de fulles.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Els buprèstids es subdivideixen en 7 subfamílies:[2]

La antiga subfamília Schizopodinae és considerada ara com una família independent.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Verdugo, A. 2005. Fauna de Buprestidae de la Península Ibérica y Baleares. Argania Editio, Barcelona, 350 pp. ISBN 84-931847-9-9
  2. 2,0 2,1 Bouchard, P. et al.2011. Family-group names in Coleoptera (Insecta). ZooKeys 88: 1.

Galeria[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buprèstids Modifica l'enllaç a Wikidata