Buprenorfina
 | |
| Malaltia objecte | dependència a l'heroïna, dolor, dependència als opiacis, susceptibilitat d’artrosi, migranya, fibromiàlgia, artritis, abús de substàncies, neuropatia perifèrica i addicció als opioides  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
| Via | teràpia intravenosa, injecció intramuscular i via sublingual |
| Grup farmacològic | morphinan alkaloid (en)  |
| Codi ATC | N07BC01 i N02AE01 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C29H41NO4 |
| Massa molecular | 467,304 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 52485-79-7 |
| PubChem (SID) | 644073 |
| IUPHAR/BPS | 1670 |
| DrugBank | DB00921 |
| ChemSpider | 559124 |
| UNII | 40D3SCR4GZ |
| KEGG | C08007 i D07132 |
| ChEBI | 3216 |
| ChEMBL | CHEMBL560511 |
| AEPQ | 100.052.664 |
La buprenorfina és un opioide que s'utilitza per tractar l'addicció als opioides, el dolor agut i el dolor crònic.[1] Es pot utilitzar sota la llengua (sublingual), a la galta (bucal), per injecció (intravenosa i subcutània), com a pegat transdèrmic o com a implant.[1][2] Per al trastorn per ús d'opioides, el pacient ha de tenir símptomes moderats d'abstinència d'opioides abans que es pugui administrar buprenorfina sota l'observació directa d'un professional de la salut.[1]
Els efectes secundaris poden incloure depressió respiratòria (disminució de la respiració), somnolència, insuficiència suprarenal, prolongació del QT, pressió arterial baixa, reaccions al·lèrgiques, restrenyiment i addicció als opioides.[1][3] Entre les persones amb antecedents de convulsions, existeix el risc de noves convulsions.[1] L'abstinència a opioides després de deixar de prendre buprenorfina és generalment menys greu que amb altres opioides.[1] No és clar si és segur l'ús durant l'embaràs, però l'ús durant la lactància probablement és segur, ja que la dosi que rep el nadó és de l'1 al 2% de la dosi materna, en funció del pes.[4][1]
La buprenorfina es va patentar el 1965, es va aprovar per la FDA per a ús mèdic com a analgèsic el 1981 i es va aprovar per la FDA per al tractament de l'addicció als opioides el 2002.[1][5] Forma part de la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[6]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 «Buprenorphine Hydrochloride». drugs.com. American Society of Health-System Pharmacists, 26-01-2017. Arxivat de l'original el 18 July 2017. [Consulta: 17 març 2017].
- ↑ U.S. Food and Drug Administration (26 May 2016). "FDA approves first buprenorphine implant for treatment of opioid dependence". Nota de premsa.
- ↑ «Buprenorphine». The Substance Abuse and Mental Health Services Administration, 15-06-2015. Arxivat de l'original el 26 August 2020. [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Buprenorphine use while Breastfeeding». Drugs.com. Arxivat de l'original el 10 November 2020. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ Analogue-based Drug Discovery. John Wiley & Sons, 2006, p. 528. ISBN 978-3-527-60749-5.
- ↑ World Health Organization model list of essential medicines: 22nd list (2021). Geneva: World Health Organization, 2021. WHO/MHP/HPS/EML/2021.02.