Burca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dona afganesa duent el txadri

El o la burca (de l'àrab برقع burqu‘ o burqa‘) és una vestimenta tradicional que porten algunes dones de certs països musulmans (en especial a l'Afganistan i en zones del Pakistan i de l'Iran) basant-se en una interpretació estricta del codi islàmic del vestit o hijab, segons la qual la dona hauria de cobrir-se completament en públic. N'hi ha diversos models, dels quals se'n poden destacar dos:

  • El primer, usat al sud de l'Iran, és un tipus de vel que es lliga al cap i que cobreix la cara a excepció d'una escletxa a l'altura dels ulls perquè la dona hi pugui veure.
  • L'altre és l'anomenat txadri i conegut com a "burca completa" o "burca afganesa", roba d'una sola peça que cobreix el cos de cap a peus i que sol ser de color blau. Aquí, per a veure-hi, hi ha un vel reixat que permet que la dona miri però que evita que la gent li vegi els ulls.

A Occident, el mot "burca" se sol assimilar actualment al txadri o burca completa afganesa.[1] Tampoc no s'ha de confondre amb el nicab, un tipus de vel que cobreix el cap i la cara, però no el cos, i que sol ser negre. De vegades, hom parla de "vel integral" en parlar de vels que cobreixen la cara, com la burca o el nicab en contraposició als vels que no ho fan, com el xador o més àmpliament el hijab.

Context històric[modifica | modifica el codi]

La introducció del txadri es va produir a l'Afganistan a principis del segle XX, durant el mandat de Habibullah (1901-1919), que va imposar el seu ús a les dones que componien el seu nombrós harem per evitar que fossin vistes per els altres homes. A partir d'aquí, la burca es va convertir en una vestimenta utilitzada per la classe alta, que d'aquesta manera s'aïllava del poble evitant la seva mirada.[2]

Aplicant una comprensió fanàtica de les lleis religioses i tribals, el règim dels talibans va imposar l'ús de la burca per a totes les dones de l'Afganistan.[1]

Ús als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

A Catalunya, segons el Consell islàmic de Catalunya, el 2010 hi hauria com a molt sis dones amb burca per set milions i mig d'habitants.[3] Algunes organitzacions de dretes es mostren contra el seu ús, al·legant que aquestes dones es veuen obligades a fer-ho, en lloc de promoure canvis en la normativa que sancionin la imposició del vel integral, no pas el seu ús. Poques dones, de diferents religions i cultures, es mostren a favor d'imposar per llei normes vestimentàries. En general els partits i organitzacions d'esquerres també. Els grups feministes entenen que les prohibicions o imposicions d'aquesta mena són masclistes. Entitats com el Centre UNESCO de Catalunya qüestionen alguns partits polítics per utilitzar la religió com a arma amb finalitats electoralistes.[4]

En particular, la Unesco de Catalunya considera que és un gran error centrar el debat públic en tan sols en el fet de prohibir o no prohibir una peça de roba. Menys encara sense consultar prèviament l'Assemblea de les Religions, que té funcions consultives i assessores en totes aquelles matèries relacionades amb els afers de les diferents tradicions religioses, ni sense parlar amb les dones a les que la normativa suposadament afectaria, encara que siguin una minoria.[4]

A la Unió Europea existeix una Convenció Europea per als Drets Humans, als articles 8 i 9 de la qual inclouen explícitament la llibertat de religió i creença, i es manifesten contra la prohibició de pràctiques i símbols religiosos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Burca Enciclopèdia Catalana
  2. Costa, Roger. «L'origen del burca». Sàpiens [Barcelona], núm. 103, maig 2011, p. 58-59. ISSN: 1695-2014.
  3. Consell Islàmic de Catalunya declaracions a Telenotícies, TV3, 6 de juny de 2010
  4. 4,0 4,1 La prohibició del burca Fundació Autònoma Solidària i Centre Unesco de Catalunya, 11 de juny de 2010

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Burca