Burgesia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572
Un burgès retratat al 2007

La burgesia és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques. El terme, que prové del francès bourgeoisie, originàriament significava 'habitant de la ciutat', ja que els primers burgesos es van enriquir a partir del comerç i dels oficis pròpiament urbans, en oposició als terratinents rurals.

Actualment, la paraula té una lleugera connotació despectiva, que implica conservadorisme o immobilisme. Es lliga als empresaris adinerats. La burgesia sempre ha tingut un pes molt important a Europa des de la seva aparició a finals de l'edat mitjana, si bé la seva eclosió va tenir lloc a l'edat moderna. Actualment, s'entén com un grup social que pot identificar-se pel seu paper en un mode de producció i per establir relacions de producció específiques amb altres classes. En el cas de la burgesia, es caracteritza per una posició en les estructures de producció i per posseir els mitjans de producció. La relació entre treballador i burgès repercuteix a aquest en el guany de capitals, que són l'origen del capitalisme.

Origen del concepte[modifica | modifica el codi]

El terme burgesia es començà a utilitzar en l'edat mitjana a Europa per anomenar el conjunt de mercaders que acumulaven riqueses provinents dels seus negocis. Es tractava de persones que no tenien privilegis nobiliaris. però que tampoc es trobaven lligats a la servitud, desenvolupant un ofici o vivint de l'intercanvi mercantil i el prestadorisme. Encara en el segle XVIII es trobaven multitud d'empremtes d'aquest significat.

Amb el desenvolupament de les xarxes d'intercanvi i les tècniques productives, el poder econòmic d'aquests comerciants anà creixent, mentre que el de l'aristocràcia feudal queia davant de monarquies centralitzades. En aquest context, i en l'aliança amb l'aristocràcia reial, la burgesia anà obtenint un poder polític cada cop major, que li va permetre destruir els privilegis nobiliaris i establir un mode productiu afí a les seues necessitats: expansió de xarxes d'intercanvi, alliberament de la servitud per a comptar amb més mà d'obra, etc. Tot i que es tracta d'un procés gradual de transformació social, són notòries les revolucions angleses del segle XVII i la francesa (1789-1799), com també altres revolucions europees.

Història de la burgesia[modifica | modifica el codi]

La burgesia és una classe social caracteritzada perquè qui hi pertany no practica un treball manual i manté un estatus econòmic alt. El marxisme defineix la burgesia com la classe dominant de la societat capitalista, propietària dels mitjans de producció.

La burgesia aparegué al segle XI quan s'agruparen els artesans en les ciutats, que eren aleshores dominis dels senyors feudals (vegeu feudalisme), el grup social integrat per comerciants i artesans lliures. Ja que romanien separats de la noblesa i de la població rural, mancaren d'un estatut jurídic propi que els hi facilitara els intercanvis comercials i l'accés a la configuració del nou règim municipal en les viles i ciutats on habitaven.

Així és com el burg medieval establix bases jurídiques per a un desenvolupament ampli del comerç i de l'activitat gremial, i bases administratives per conquerir el règim municipal que, a partir del segle XII, estigué dominat pel patriciat urbà, vertadera oligarquia monopolitzadora del govern dels burgs. El patriciat i la burgesia exclosa del poder municipal s'enfronten per la conquesta del poder, protagonitzant la burgesia revoltes juntament amb els estrats inferiors de la societat, com la dels Ciompi a Florència i la dels barris populars de París i Londres. El resultat d'estos conflictes socials fou l'ampliació dels consells municipals.

Arran de l'arribada del Renaixement, el comerç colonial, d'una part, i la Reforma, d'altra, afavoriren el desenvolupament de la burgesia comerciant i l'arribada del capitalisme. Fins a finals del XVIII, la burgesia es troba aturada per la rigidesa de la societat estamental, la política nacional absolutista i les limitacions d'accés al poder.

Amb la Revolució Francesa (1789), la societat estamental és reemplaçada per la societat de classes, en què jurídicament tots els ciutadans són iguals. La burgesia, llavors, assumix un paper dirigent quan ocupa el poder polític; implanta a poc a poc la democràcia parlamentària (Revolució anglesa el 1688, amb l'aportació teòrica del filòsof i polític, John Locke) i inicia amb èxit les revolucions agrària, industrial i comercial. El pas als llocs clau de la societat burgesa de classes no es basa en privilegis de caràcter nobiliari, sinó en la propietat dels mitjans productius i l'accés a la qualificació.

Tipologia de "les burgesies"[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Burgesia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. * Laureano Manuel Rubio Pérez, Burguesía urbana, burguesía rural. Tierra y negocio en León durante el siglo XVIII, en La burguesia española en la Edad Moderna, Actas del Congreso Internacional celebrado en Madrid y Soria los dias 16 a 18 de diciembre de 1991, vol. 3, 1996, ISBN 84-7762-684-7
  2. Ús bibliogràfic

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Estratificació social: classes socials actuals
Burgesia (Classe alta)
Petita burgesia (Classe mitjana)
Proletariat (Classe obrera o treballadora)
Subproletariat (Pobresa)