Burnaburiaix II

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBurnaburiaix II
BM 29785 EA 9 Reverse v2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XIV aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIV aC Modifica el valor a Wikidata
Rei de Babilònia
1359 aC – 1333 aC
← Kadashman-Enlil IKurigalzu II → Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMuballiṭat-Šērūa (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMalnigalKurigalzu IIKarakhardash Modifica el valor a Wikidata
PareKurigalzu I Modifica el valor a Wikidata

Burnaburiaix II o Burna-Buriaš II va ser un rei cassita de Babilònia, del País de la Mar, de Khana i de part d'Accàdia. Era probablement fill de Kadaixman-Enlil I, al que va succeir.

Va governar cap a la meitat del segle xiv aC i era contemporani del faraó Akhenaton d'Egipte. Es conserva la correspondència d'aquest rei amb Amenofis III i amb Akhenaton a les Cartes d'Amarna. Les relacions amb Egipte eren amistoses i va acordar un enllaç matrimonial que les va reforçar, però més tard el rei d'Assíria Ashuruballit I (que va governar cap als anys 1355 aC a 1317 aC) va visitar la cort egípcia i això va causar un enfrontament diplomàtic amb Egipte, ja que Burnaburiaix considerava a Assíria un país vassall. Un enllaç matrimonial va establir bones relacions amb Assíria, i els dos reis van esdevenir consogres, ja que Burnaburiaix es va casar amb la princesa assíria Muballitatshutua. Assíria, independitzada de Mitanni i sense cap reconeixement de sobirania de part de Babilònia, va esdevenir un gran centre de poder. S'han trobat inscripcions dels governadors Ninurta-nadin-ahhe de Nippur i Enlil-kidinni de Nippur datades en aquest regnat.

El seu successor va ser Karakhardaix, que havia nascut de la princesa assíria Muballitatshutua. Al regnat d'aquest fill s'hi va oposar una part de la cort babilònia pel seu origen assiri.[1]

Referències[modifica]

  1. Brinkman, J. A. Materials and studies for Kassite History: vol. I. Chicago: The Oriental Institute of the University of Chicago, 1976, p. 105-108.