Burnsita
 Burnsita | |
|---|---|
| Fórmula química | KCdCu₇2+(SeO₃)₂O₂Cl9 |
| Epònim | Peter C. Burns (en)   |
| Localitat tipus | Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JG.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JG.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/K.05 |
| Propietats | |
| Color | vermell fosc |
| Color de la ratlla | vermella |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2000-050 |
| Símbol | Bur |
| Referències | [1] |
La burnsita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom en honor de Peter Carman Burns (1966), cristal·lògraf canadenc i professor de mineralogia de la Universitat de Notre Dame, a Indiana (Estats Units), en reconeixement a les seves importants contribucions a la mineralogia estructural.
Característiques[modifica]
La burnsita és un òxid de fórmula química KCdCu₇2+(SeO₃)₂O₂Cl9. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la burnsita pertany a «04.JG - Selenits amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: prewittita, georgbokiïta, parageorgbokiïta, cloromenita, ilinskita, sofiïta, francisita, derriksita i al·localcoselita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al segon con d'escòria de l'avanç nord de la Gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik, un volcà rus que es troba a l'óblast de Kamtxatka, al Districte Federal de l'Extrem Orient. Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.