Burqa (Ramal·lah)
| بُرقة | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 174/144 | |||
| Població humana | ||||
| Població | 2.090 (2007)  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 738 m | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Ramal·lah i al-Bireh | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Burqa (àrab: بُرقة, Burqa) és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 6 kilòmetres a l'est de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia una població de 2.675 habitants en 2016.[1]
Història[modifica]
En 1596 Burqa apareix als registres fiscals otomans com a part de la nàhiya d'al-Quds al liwà homònim. Tenia una població de 28 llars musulmanes. Els vilatans van pagaven una taxa impositiva fixa del 33,3% en diversos productes agrícoles, com blat, ordi, olives, fruiters, cabres i / o ruscs; un total de 4.940 akçe.[2]
L'erudit estatunidenc Edward Robinson assenyalà en 1838 que la vila, «alçada al costat de la costa,»[3] mentre que en 1863 l'explorador francès Victor Guérin va trobar que contenia prop de trenta cases. També va assenyalar un santuari musulmà dedicat a xeic Youseph.[4]
Una llista de pobles otomans de 1870 va mostrar que Burka tenia una població de 152 habitants, amb un total de 31 cases, tot i que el nombre de població només incloïa homes.[5][6] En 1883 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund va descriure Burkah com «un poble de grans dimensions que es troba dalt d'un vessant desnivell, amb una font a la vall al sud.»[7]
En 1896 la població de Burka era estimada en 270 persones.[8]
Època del Mandat Britànic[modifica]
En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població de Burqa era de 268 musulmans,[9] incrementats en el cens de 1931 a 320 musulmans en 66 cases.[10]
En 1945 la població era de 380 musulmans,[11] mentre que l'àrea total de terra era de 6.001 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.[12] D'aquests, 1,297 dúnams eren per a plantacions i regadiu, 2,460 per a cereals,[13] mentre 22 dúnams eren sòl urbanitzat.[14]
Després de 1948[modifica]
En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Burqa fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana. Des de setembre de 1995, la regió immediata, ara coneguda com a Àrea B, Àrea C.[15]
L'assentament de Migron (Mateh Binyamin) està situat a l'est de Burqa, sobre terrenys registrats com a propietat privada dels habitants de Burqa i Deir Dibwan. En 2012 Migron fou evacuat i des d'aleshores l'àrea està deserta.[16][17][18][19]
Referències[modifica]
- ↑ Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 112
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 2, p. 118
- ↑ Guérin, 1869, p. 57
- ↑ Socin, 1879, p. 149
- ↑ Hartmann, 1883, p. 127
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 9
- ↑ Schick, 1896, p. 121
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 16
- ↑ Mills, 1932, p. 48.
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 26
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 64
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 111
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 161
- ↑ Burqa Village profile, ARIJ, p. 16
- ↑ Peace now Arxivat 2007-10-23 a Wayback Machine.
- ↑ State: Migron outpost to be evacuated within six months, 23 January 2008, By Yuval Boaz, Ha'aretz
- ↑ Settlers leaders to vote on moving Migron outpost 7 August 2008, By Tovah Lazaroff, Jpost
- ↑ In Battle Over a Settlement, It's Israelis vs. Israelis 24 December 2003, By Richard Bernstein, New York Times
Bibliografia[modifica]
- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883.
- Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 3. París: L'Imprimerie Nationale, 1869.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
.svg)
