Càlic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCàlic
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Lloc de constituciól'Alguer, Sardenya Sardenya
Activitat
Activitatde 1981 a 2003
Membres anteriorsAlberto Cabiddu (percussió)
Antonio Luiu (contrabaix i veu)
Giovanni Macciocu (cello)
Graziano Solinas (acordió i piano)
Mariano Piras i Claudio Gabriel Sanna (veus principals, cordes i viola de roda)
Segell discogràficCNI, Blau/DiscMedi
Artistes relacionatsFranca Masu, Maria del Mar Bonet Antonel·lo Colledanchise Paolo Dessì, Pino Piras
Gènerefolk

Viasona: calic

Càlic era un grup de música d'arrel tradicional alguerés, equivalent en lo estil de Riproposta mediterrània als Al Tall. Fundat l'anada de 1981 pel Mariano Piras i Claudio Gabriel Sanna, representa -junt amb Franca Masu, Pau Dessì, Antonel·lo Colledanchise i Pino Piras- el ressorgiment de la cançó catalana a l'Alguer.[1]

Ian Anderson los va definir «com uns Radio Tarifa sards, però manco intensos».[2]

Cronologia[modifica]

Fundat a l'Alguer en 1981, lo conjunt naixiva amb la intenció d'estudiar la tradició musical algueresa, caracteritzada per l'ús del català arcaic, per bé que s'allargariva a tot lo patrimoni musical sard: lo sou repertori s'era caracteritzat per reelaboracions i noves propostes de cants i balls tradicionals en català i sard que s'hi alternaven. La recerca també s'esteniva a la recuperació d'instruments tradicionals com la ximbomba. Del 82 al 86 van participar en assai festivals i el 1987 van guanyar el Premi Tenco a dins de la categoria de «folk d'autor».[3]

Després d'enregistrar una cassette al 1984, Carrer del mar, en 1995 apareix lo seu primer CD, Terres de mar amb la discogràfica italiana CNI.[4] L'anada del 1997 varen participar en lo 10è Cicle de Música Tradicional i Popular, i en lo disc doble del Tradicionàrius s'hi incloïa la cançó Trobaràs. Lo segon disc, Attinde (CNI, 1998), se situava entre el folklore i la renovació amb una escapada al rap en la cançó homònima.[5]

L'estivada de 2002 lo grup editava el sou darrer disc, La cançó catalana a Sardenya: primer volum,[6] lo primer d'una col·lecció de treballs que preteniva recórrer el llegat de la cançó catalana a Sardenya: lo treball comptava amb la col·laboració de Maria del Mar Bonet i composicions del segle xiv (data de l'ocupació catalana de l'illa). La intenció, segons lo grup, era arribar fins los autors actuals i cobrir la totalitat d'un llegat assai important.[7]

El grup s'ha desfet en el 2003.

Discografia[modifica]

  • Carrer del mar (La luna Studio) 1984
  • Terres de mar (CNI, 1995)
  • Tradicionàrius '97 (?, 1997). inclou Trobaràs
  • A Mediterranean odyssey (Putumayo, ?): inclou Un poeta
  • Attinde (CNI, 1998)
  • Italian Music odyssey (Putumayo, 2000): inclou Attinde
  • La cançó catalana a Sardenya: primer volum (Blau/DiscMedi, 2002)

Referències[modifica]

  1. SaintRock.com Arxivat 2012-03-15 a Wayback Machine. Franca Masu: la veu catalana d'accent alguerès
  2. (anglès) CNImusic.it Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. ressenyes en premsa
  3. (italià) CNImusic.it Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. fitxa de la discogràfica
  4. (italià) CNImusic.it Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. crèdits del primer disc
  5. (italià) CNImusic.it Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. crèdits del segon disc
  6. (castellà) Cancioneros.com portada del tercer disc
  7. Ritmes.cat Arxivat 2007-09-06 a Wayback Machine. La música de l'Alguer

Enllaços externs[modifica]