Càndid o l'optimisme

De Viquipèdia
Infotaula de llibreCàndid o l'optimisme
(fr) Candide, ou l’Optimisme Modifica el valor a Wikidata
Candide1759.jpg
Modifica el valor a Wikidata
SubtítolTraduit de l’Allemand de Mr. le Docteur Ralph Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorVoltaire Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
Il·lustradorJean Michel Moreau Modifica el valor a Wikidata
PublicacióFrança i Regne de França Modifica el valor a Wikidata, 1759 Modifica el valor a Wikidata
Creació1782 Modifica el valor a Wikidata
EdicióCandide, ou l'optimisme (en) Tradueix, Candide, ou l’Optimisme (fr) Tradueix, Candide, ou l’Optimisme (en) Tradueix, Kandyd (en) Tradueix i Cándido, o el optimismo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
GènereBildungsroman i novel·la curta Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Candide (en) Tradueix
Cunégonde (en) Tradueix
Pangloss (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSacre Imperi Romanogermànic
Portugal
Imperi Otomà
Venècia
Brasil
El Dorado
virregnat del Perú
Governació del Riu de la Plata
Paraguay Governorate (en) Tradueix
Regne de França
Gran Bretanya Modifica el valor a Wikidata
Obra derivadaCandide ou l'optimisme au XXe siècle (en) Tradueix, Candide (Bernstein) i Candy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deIndex Librorum Prohibitorum Modifica el valor a Wikidata
Altres
OCLC470488115 Modifica el valor a Wikidata

Càndid o l'optimisme (Candide, ou l'Optimisme) és una novel·la filosòfica de fantasia, escrita per Voltaire i un dels escrits més populars de l'autor.

En un gènere tan pròxim a la forma d'escriure tècnica, molt seriosa i suposadament objectiva com són els escrits de filosofia (els textos d'Aristòtil i de Hegel en són alguns dels exemples més evidents), la novel·la brilla per la seva fina ironia. Cal destacar que aquest tret sol abundar més en gèneres com les obres de teatre i els contes literaris. Quant al conreu de contes d'estil filosòfic, es pot dir que aquests són més aviat rars. En trobem en comptades ocasions. Però Càndid i alguns escrits de Plató i de Sartre, entre altres exemples, s'adscriuen a aquest gènere.

Voltaire va prendre la idea per desenvolupar Càndid de l'idealisme alemany, d'autors com Hegel o Leibniz.

El conte Càndid es pot considerar, com assenyala el mateix Voltaire en alguns fragments, com una crítica frontal de l'optimisme metafísic de Leibniz, i, en general, com una espècie de "demostració del pessimisme". Leibniz va parlar que Déu ens ha concedit el millor dels mons possibles. També va justificar en certa manera que aquestes representacions del mal que aconseguim detectar en certes coses, malgrat que no són creades per Déu, són necessàries en la mesura que justifiquen un bé més gran. Voltaire, per la seva banda, va fer a la seva obra una gran crítica a aquest pensament i va atacar, amb ironia i sarcasme, alguns valors com la intolerància, el fanatisme o l'engany. El propòsit de l'autor, doncs, no era desenvolupar la trama sinó la crítica a les injustícies del món ia la interpretació consoladora que vivim en «el millor món possible».

També és una crítica dels mals de la societat de Voltaire, molts dels quals, en major o menor mesura, es repeteixen en la societat d'avui, i per això la crítica de Voltaire no ha perdut vigència.

Argument[modifica]

El protagonista del conte és Càndid; home bo i ingenu que, passant per totes les desgràcies possibles, viatja a Amèrica volent trobar la societat mítica d'El Dorado (la qual acaba trobant, però on no es queda a viure gaire temps), enamorat de la "seva dama" Cunegilda (o Cunegunda segons la versió traduïda per Jordi Llovet), amb qui finalment contrau matrimoni, fidel a les lliçons del mestre Pangloss (pan 'tot', gloss 'llengua'), acaba dedicat al seu jardí després d'un periple vital més que accidentat.

El missatge ètic, moral i filosòfic que defensa Càndid (ben propi del pensament general de Voltaire) és el següent: l'optimisme metafísic és ridícul i completament inversemblant; la realitat dels temps de Voltaire és tràgica i, si hom vol pensar-hi, aquest pensament només dona lloc al pessimisme. Els "savis" volen vendre una visió del món en què "tot va bé", i no la real, en què tot va malament. Només en el món d'El Dorado (un món fora del món convencional i conegut, que Càndid acaba coneixent), es pot trobar la riquesa i la felicitat. I al final, la solució que queda (o, almenys, és la que proposa en Càndid, o com a màxim, la que acaba adoptant al final del llibre) és oblidar-se de la crua i irreparable solució del món, i refugiar-se en el cert confort de la feina i la disciplina.

Curiositats[modifica]

L'obra de Càndid va ser, com segurament esperava el mateix Voltaire, tot un escàndol per als sectors conservadors i religiosos del seu temps.

N'existeixen diverses traduccions íntegres en català: de Carles Soldevila (Llibreria Catalònia, 1928), Claudi A. Feases (ed. del Bullent, 1988), Ferran Meler (Diari de Barcelona, 1989), Jordi Llovet (Enciclopèdia Catalana, 2005) i una adaptació per a alumnes de Georgina Jordana (Laertes, 2013).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càndid o l'optimisme

Cándid va ser adaptat cinematogràficament l'any 1961, en Cándid o l'optimisme al Segle XX, pel·lícula en blanc i negre dirigida per Norbert Carbonnaux, director de cinema i guionista francès. La trama adapta l'argument de l'obra de Voltaire al segle xx. Aquesta pel·lícula no disposa de doblatge, només està disponible en el seu idioma original, francès.