Cànnids

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuCànnids
Channidae modifica
Parachanna africana after boulenger 1916.jpg
Parachanna africana
Channa amphibeus after shaw and shebbeare 1938.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreAnabantiformes
FamíliaChannidae modifica
Bleeker, 1860
Distribució
Channidae distribution.png
Distribució geogràfica

Els cànnids (Channidae) constitueixen una família de peixos d'aigua dolça pertanyent a l'ordre dels perciformes.[1] El nom prové del grec khanne, -es ('anxova').[2]

Origen[modifica]

Es troben ben representats als registres fòssils (gràcies a les seues grans dimensions i dents[3] i ossos forts),[4][5] la qual cosa ha ajudat a corroborar que el seu estil de vida amfibi actual és similar al del passat. Hom creu que es van originar a la regió de l'Himàlaia al sud del subcontinent indi (avui dia, el nord de l'Índia i l'est del Pakistan) fa, si més no, 50 milions d'anys durant el període Ipresià de l'Eocè.[6] Més tard, i durant 17 milions d'anys (al Miocè inferior), es van estendre cap a l'oest i el centre d'Euràsia,[7] mentre que durant els 8 milions d'anys següents, al període Tortonià, ja havien colonitzat tot Àfrica i l'Àsia Oriental. Atès que els cànnids estan adaptats als climes de precipitacions abundants i de temperatures al voltant dels 20 °C, llurs migracions cap a Europa i la resta d'Àsia es corresponen amb el desenvolupament de la Zona de convergència intertropical, la qual cosa va fer augmentar la humitat de l'atmosfera i la intensificació dels monsons de l'Àsia Oriental,[8][9][10] respectivament (tots dos patrons climàtics van sorgir a causa d'un major creixement verticals dels Alps, dels Pirineus i de l'Himàlaia).[11][12]

Descripció[modifica]

  • Cos allargat, cilíndric i de diferents grandàries segons les espècies: des de Channa gachua que fa 25 cm de llargària fins a Channa marulius o Channa micropeltes que poden arribar a fer més d'1 m i pesar més de 6 kg.[13]
  • Cap una mica aplanat, amb els ulls situats en posició dorsolateral a la part anterior, la boca grossa i la mandíbula inferior sortint.
  • Aletes dorsal i anal llargues. Aleta caudal arrodonida.
  • Algunes espècies manquen de les aletes pèlviques (en cas de ser-hi, presenten 6 radis).
  • Absència d'espines a les aletes.
  • Escates ctenoides o cicloïdals (de grans dimensions al cap).
  • Poden respirar aire (gràcies a una cavitat sobre la cambra branquial, la qual funciona com un òrgan respiratori accessori), sobreviure en terra durant un màxim de quatre dies (sempre que l'ambient circumdant mantingui una certa humitat:[14][15] se sap que emigren a altres masses d'aigua, a través de terra humida, mitjançant la torsió de llurs cossos i aletes)[16] i algunes espècies són bones saltadores (els pescadors de Birmània asseguren que poden fer fins a quatre metres, la qual cosa els permet de migrar costa amunt al començament de l'estació de les pluges).[17][18][19]

Reproducció[modifica]

En algunes espècies té lloc principalment durant els mesos d'estiu (del juny a l'agost), tot i que en Channa striata i Channa punctata pot ésser durant tot l'any. D'altres fresen dues, tres o més vegades a l'any, i, en el cas de Channa argus, és capaç de fer-ho cinc vegades a l'any.[20][21]

Alimentació[modifica]

Són depredadors: mengen plàncton, insectes aquàtics i mol·luscs quan són petits, mentre que d'adults es nodreixen d'altres peixos o granotes. Rarament, s'alimenten de petits mamífers (com ara, rates). Poden esdevindre depredadors alfa i causar danys ecològics greus perquè no tenen enemics naturals fora del seu ambient natural habitual.[13] En temps d'escassetat d'aliments, poden arribar a alimentar-se de les seues cries.[21]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

Són originaris del sud d'Àsia (el gènere Channa des del sud-est de l'Iran i l'est de l'Afganistan fins al Pakistan, l'Índia, el sud del Nepal, Bangladesh, Birmània, Tailàndia, Laos, Malàisia, Indonèsia -com ara, Sumatra-, el Vietnam, la península de Corea, la Xina i Sibèria)[22] i de l'Àfrica tropical (el gènere Parachanna amb tres espècies).

Introduccions[modifica]

Així mateix, hi ha informes que diverses espècies han estat introduïdes en alguns estats dels Estats Units: Califòrnia (Channa argus), Florida (Channa marulius i Channa argus), Hawaii (Channa maculata), Maine (Channa micropeltes), Maryland (Channa argus), Massachusetts (Channa argus i Channa micropeltes), Carolina del Nord (Channa argus), Rhode Island (Channa micropeltes) i Wisconsin (Channa micropeltes).[21]

Gèneres i espècies[modifica]

Estat de conservació[modifica]

Channa amphibeus, Channa asiatica, Channa aurantimaculata, Channa barca, Channa bleheri, Channa burmanica, Channa diplogramme, Channa gachua, Channa harcourtbutleri, Channa lucius, Channa maculata, Channa marulioides, Channa marulius, Channa melasoma, Channa micropeltes, Channa ornatipinnis, Channa panaw, Channa pulchra, Channa punctata, Channa stewartii, Channa striata, Parachanna africana i Parachanna insignis apareixen a la Llista Vermella de la UICN.[72]

Observacions[modifica]

Algunes espècies són importants en aqüicultura[73]

Referències[modifica]

  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid.
  3. Gaudant, J. «Signification paléobiogéographique de la découverte de dents de Characiformes (Poissons téléostéens) dans le Miocène moyen de Sansan (Gers)» (en francès). Comptes rendus de l'Academie des Sciences, série IIa, 322, 1996, pàg. 799–803.
  4. Reichenbacher, B., 1993. Mikrofaunen, Paläogeographie und Biostratigraphie der miozänen Brack- und Süßwassermolasse in der westlichen Paratethys unter besonderer Berücksichtigung der Fisch-Otolithen: Senckenbergiana Lethaea, v. 73, p. 277–374.
  5. Böhme, M., 2003, Miocene climatic optimum: Evidence from ectothermic vertebrates of central Europe: Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, v. 195, p. 389–401.
  6. Roe, L. J., 1991. Phylogenetic and ecological significance of Channidae (Osteichthyes, Teleostei) from the early Eocene Kuldana Formation of Kohat, Pakistan: University of Michigan Contributions from the Museum of Paleontology. V. 28, pàgines 93–100.
  7. Gaudant, J. i B. Reichenbacher, 1998. Première découverte d'un squelette de Channidae (Poissons téléostéens) dans le Miocène inférieur d'Illerkirchberg, près d'Ulm (Wurtemberg, Allemagne). Paläontologische Zeitschrift 72:383–388.
  8. An, Z. S., Kutzbach, J. E., Prell, W. L. i Porter, S. C., 2001. Evolution of East Asian monsoons and phased uplift of the Himalaya-Tibetan Plateau since the late Miocene Times. Nature, v. 411, pàgines 62–66. «PDF».
  9. John, C. M., Mutti, M., Adatte, T. i Laskar, J., 2003. Mediterranean protosapropels in the middle Miocene: Implications for the strength of the African monsoon and link to Miocene glaciations: Geophysical Research Abstracts. V. 5, p. 2099.
  10. Rea, D. K., 1994. The paleoclimatic record provided by eolian deposition in the deep sea: The geologic history of wind: Reviews of Geophysics. V. 32, pàgines 159–195.
  11. Flohn, H., 1981. A hemispheric circulation asymmetry during late Tertiary: Geologische Rundschau. V. 70, p. 725–736.
  12. Griffin, D. L., 2002. Aridity and humidity: Two aspects of the late Miocene climate of North Africa and the Mediterranean: Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology. V. 182, pàgs. 65–91.
  13. 13,0 13,1 ZipCodeZoo (anglès)
  14. Munshi, J. S. D., 1985. The structure, function and evolution of the accessory respiratory organs of air-breathing fishes of India: Fortschritte der Zoologie. V. 30, pàgines 353–366.
  15. Munshi, J. S. D. i Hughes, G. M., 1992. Airbreathing fishes of India—Their structure, function and life history: Rotterdam, A. A. Balkema, 338 p.
  16. Lee, P. G. i Ng, P. K. L., 1994. The systematics and ecology of snakeheads (Pisces: Channidae) in Peninsular Malaysia and Singapore: Hydrobiologia. V. 285, p. 59–74.
  17. Böhme M., 2004. Migration history of air-breathing fishes reveals Neogene atmospheric circulation patterns. Geology 5: 393–396. «PDF».
  18. Haniffa, M. A., 2000. Induced breeding of tropical air breathing fishes with natural and synthetic hormones. P. 295-298. A: A. G. Ponniah i A. Gopalakrishnan (eds.). Endemic fish diversity of Western Ghats. NBFGR-NATP Publication. National Bureau of Fish Genetic Resources, Lucknow, U.P., l'Índia. 1,347 p.
  19. Lloris, D., 2007. Glosario ilustrado de Ictiología para el mundo hispanohablante. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural: 967 pp. Pàgina 128.
  20. 20,0 20,1 20,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Okada, Y., 1960.
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 Courtenay, W. R., Jr. i J. D. Williams, 2004. Snakeheads (Pisces, Channidae) -- a biological synopsis and risk assessment. Circular, U. S. Department of the Interior, Geological Survey, núm. 1251: i-v + 1-143. «PDF».
  22. Arthur, J. R. i S. Lumanlan-Mayo, 1997. Checklist of the parasites of fishes of the Philippines. FAO Fish. Tech. Pap. 369, 102 p. FAO, Roma.
  23. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Holcík, J., 1991.
  24. Dukravets, G. M. i Machulin, A. I., 1978. The morphology and ecology of the Amur snakehead, Ophiocephalus argus warpachowskii, acclimatized in the Syr Dar'ya basin: Journal of Ichthyology, v. 18, no. 2, p. 203-208.
  25. Sal'nikov, V. B., 1998. Anthropogenic migration of fish in Turkmenistan: Journal of Ichthyology, v. 38, núm. 8, p. 591-602.
  26. Uyeno, T. i Akai, T., 1984. Family Channidae, snakehead. A: Masuda, H., Amaoka, K., Araga, C., Uyeno, T. i Yoshino, T., eds. The fishes of the Japanese Archipelago: Tòquio, el Japó, Tokai University Press, p. 122.
  27. 27,0 27,1 Musikasinthorn, P., 2000. Channa aurantimaculata, a new channid fish from Assam (Brahmaputra River basin), India, with designation of a neotype for Channa amphibeus (McClelland, 1845). Ichth. Research. V. 47 (núm. 1): 27-37.
  28. Liang Yun-sheng, Po-wei Yuan i Hung-chiaYang, 1962. Common food fishes of Taiwan: Chinese-American Joint Commission on Rural Reconstruction, Taipei, Taiwan, China, 90 p.
  29. Hay, Man Shek i Hodgkiss, I. J., 1981. Hong Kong freshwater fishes: Hong Kong, The Urban Council, Wishing Printing Company, 75 p.
  30. Kottelat, Maurice «A review of the species of Indochinese fresh-water fishes described by H.-E. Sauvage» (pdf). ResearchGate, gener 1985 [Consulta: 16 febrer 2020].
  31. Smith, J. L. B., 1950. Two noteworthy non-marine fishes from South Africa: Annals and Magazine of Natural History. V. 12, núm. 3, pàgines 705-710.
  32. Raminosoa, N. R., 1987. Ecologie et biologie d'un poisson teleosteen: Ophiocephalus striatus (Bloch, 1793), introduït a Madagascar: Thesis, University of Madagascar, 225 p.
  33. Reinthal, P. N. i Stiassny, M. L. J., 1991. The freshwater fishes of Madagascar: A study of an endangered fauna with recommendations for a conservation strategy: Conservation Biology. V. 5, núm. 2, p. 231-243.
  34. Stiassny, M. L. J. i Raminosoa, N., 1994. The fishes of the inland waters of Madagascar. A: Teugels, G. G., Guégan, J. F. i Albaret, J. J., eds. Biological diversity in African fresh- and brackish water fishes—Geographical overviews: Annales du Museé Royal de l'Afrique Centrale, Zoologie. V. 275, pàgines 133-148.
  35. Lévêque, C., 1998. Fish species introductions in African fresh waters. A: Cowx, I. G., ed. Stocking and introduction of fish: Oxford, Anglaterra, Fishing News Books, p. 234-257.
  36. Parameswaran, S. i D. Goorah, D., 1981. Occurrence of the striped murrel, Channa striatus (Bloch), 1793, in Mauritius: Revue Agricole et Sucriere de l'Ile Maurice. V. 60, pàgines 117-124.
  37. Herre, A. W. C. T., 1924. Distribution of the true fresh-water fishes in the Philippines, Vol. II of The Philippine Labyrinthici, Clariidae, and Siluridae: Philippine Journal of Science. Vol. 24, núm. 6, p. 683-709, pls. 1-2.
  38. Allen, G. R., 1991. Field guide to the freshwater fishes of New Guinea. Publication, núm. 9. 268 p. Christensen Research Institute, Madang, Papua Nova Guinea.
  39. Kottelat, M., A. J. Whitten, S. N. Kartikasari i S. Wirjoatmodjo, 1993. Freshwater fishes of Western Indonesia and Sulawesi. Periplus Editions, Hong Kong. 221 p.
  40. Lever, C., 1996. Naturalized fishes of the world: Academic Press, 408 p.
  41. Welcomme, R. L., 1981. Register of international transfers of inland fish species: Roma, Itàlia, FAO, Fisheries Technical Paper 213, 120 p.
  42. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Maciolek, J. A., 1984.
  43. Scopoli J. A., 1777. Introductio ad historiam naturalem, sistens genera lapidum, plantarum et animalium hactenus detecta, caracteribus essentialibus donata, in tribus divisa, subinde ad leges naturae. Praga. Introd. Hist. Nat.. i-x + 1-506.
  44. McClelland, J., 1845. Description of four species of fishes from the rivers at the foot of the Boutan Mountains. Calcutta Journal of Natural History v. 5 (núm. 18): 274-282.
  45. Cantor, T. E., 1842. General features of Chusan, with remarks on the flora and fauna of that island. Annals and Magazine of Natural History (New Series) v. 9 (núms. 58, 59, 60): 265-278, 361-370, 481-493.
  46. Linnaeus, 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  47. Bleeker, P., 1852. Nieuwe bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van het eiland Banka. Natuurkundig Tijdschrift voor Nederlandsch Indië v. 3: 715-738.
  48. Steindachner, F., 1901. Kükenthal's Ergebnisse einer zoologischen Forschungreise in den Molukken und Borneo. Fische. Abhandlungen der Senckenbergischen Naturforschenden Gesellschaft v. 25: 409-464, Pls. 17-18.
  49. 49,0 49,1 49,2 Hamilton, F., 1822. An account of the fishes found in the River Ganges and its branches. Archibald Constable and Company, Edimburg i Londres: i-vii + 1-405, Pls. 1-39.
  50. Vierke, J., 1991. Ein farbenfroher neuer Schlangenkopffisch aus Assam: Channa bleheri spec. nov. Das Aquarium v. 25 (núm. 259): 20-24.
  51. Chaudhuri, B. L., 1919. Report on a small collection of fish from Putao (Hkamti Long) on the northern frontier of Burma. Records of the Indian Museum (Calcuta) v. 16 (pt 4): 271-287, Pl. 22.
  52. Bleeker, P., 1853. Diagnostische beschrijvingen van nieuwe of weinig bekende vischsoorten van Sumatra. Tiental V-X. Natuurkundig Tijdschrift voor Nederlandsch Indië v. 4: 243-302.
  53. Annandale, N., 1918. Fish and fisheries of the Inlé Lake. Records of the Indian Museum (Calcuta) v. 14: 33-64, Pls. 1-7.
  54. 54,0 54,1 Cuvier, G. & Valenciennes, A., 1831. Histoire naturelle des poissons. Tome septième. Livre septième. Des Squamipennes. Livre huitième. Des poissons à pharyngiens labyrinthiformes. Histoire naturelle des poissons. v. 7: i-xxix + 1-531, Pls. 170-208.
  55. Lacépède, B. G. E., 1801. Histoire naturelle des poissons. Historie naturelle des poissons. v. 3: i-lxvi + 1-558, Pls. 1-34.
  56. 56,0 56,1 Bleeker, P., 1851. Vijfde bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Borneo, met beschrijving van eenige nieuwe soorten van zoetwatervisschen. Natuurkundig Tijdschrift voor Nederlandsch Indië v. 2: 415-442.
  57. Bleeker, P., 1855. Negende bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Borneo. Zoetwatervisschen van Pontianak en Bandjermasin. Natuurkundig Tijdschrift voor Nederlandsch Indië v. 9: 415-430.
  58. Zhang, C.-G., P. Musikasinthorn & K. Watanabe, 2002. Channa nox, a new channid fish lacking a pelvic fin from Guangxi, China. Ichth. Research v. 49 (núm. 2): 140-146.
  59. Bloch, M. E. & Schneider, J. G., 1801. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae.: i-lx + 1-584, Pls. 1-110.
  60. 60,0 60,1 Britz, R., 2007. Channa ornatipinnis and Channa pulchra, two new species of dwarf snakeheads from Myanmar (Teleostei: Channidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, 18 (4): 335-344.
  61. Musikasinthorn, P., 1998. Channa panaw, a new channid fish from the Irrawaddy and Sittang River basins, Myanmar. Ichthyological Research v. 45 (núm. 4): 355-362.
  62. Bleeker, P., 1851. Nieuwe bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Borneo met beschrijving van eenige nieuwe soorten van zoetwatervisschen. Natuurkundig Tijdschrift voor Nederlandsch Indië v. 1: 259-275.
  63. 63,0 63,1 Bloch, M. E., 1793. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlín. Naturgeschichte der Ausländischen Fische. v. 7: i-xiv + 1-144, Pls. 325-360.
  64. Playfair, R. L., 1867. On the fishes of Cachar. Proceedings of the General Meetings for Scientific Business of the Zoological Society of London 1867 (pt 1): 14-17, Pl. 3.
  65. Teugels G. G. & Daget J., 1984. Parachanna nom. nov. for the African snake-heads and rehabilitation of Parachanna insignis (Sauvage, 1884) (Pisces, Channidae). Cybium v. 8 (núm. 4). 1-7.
  66. Bonou, C. A. i G. G. Teugels, 1985. Révision systématique du genre Parachanna (Teugels et Daget, 1984) (Pisces: Channidae). Revue d'Hydrobiologie Tropicale, v. 18 (núm. 4): 267-280.
  67. Steindachner, F., 1879. Über einige neue und seltene Fischarten aus den zoologischen Museen zu Wien, Stuttgart und Warschau. Anzeiger der Akademie der Wissenschaften in Wien v. 16 (núm. 4): 29-34.
  68. Murray, Alison M., 2006. "A New Channid (Teleostei: Channiformes) from the Eocene and Oligocene of Egypt". Journal of Paleontology 80 (6): 1172. «Enllaç».
  69. Sauvage, H. E., 1884. Note sur des poissons de Franceville, Haute Ogooué. Bulletin de la Société Zoologique de France v. 9: 193-198, Pl. 5.
  70. Günther, A., 1861. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. 3. Gobiidae, Discoboli, Pediculati, Blenniidae, Labyrinthici, Mugilidae, Notacanthi. Londres. Cat. Fishes v. 3: i-xxv + 1-586 + i-x.
  71. UNEP-WCMC Species Database (anglès)
  72. UICN (anglès)
  73. Westenberg, J., 1981. Fishery products of Indochina. A compilation of literature up to the Japanese invasion. Proc. Indo-Pacific Fish. Cum. 2nd Meet., 23:125-150.

Bibliografia[modifica]

  • Banerjee, S. K., K. K. Misra, S. Banerjee i S. P. Ray-Chaudhuri, 1988. Chromosome numbers, genome sizes, cell volumes and evolution of snake-head fish (family Channidae). J. Fish Biol. 33:781-789.
  • Barat, A., 1985. A study of chromosomes in some Indian teleost (Pisces). Kalyani University, West Bengal. Ph. D. dissertation.941 p.
  • Cui, J., X. Ren i Q. Yu, 1991. Nuclear DNA content variation in fishes. Cytologia 56:425-429.
  • Dhar, N. J. i K. Chatterjee, 1984. Chromosomal evolution in Indian murrels (Channiformes: Channidae). Caryologia. 37(4):359-371.
  • Gopakumar, K. (ed.), 1997. Biochemical composition of Indian food fish. Central Institute of Fisheries Technology, l'Índia. 44 p.
  • Hinegardner, R. i D.E. Rosen, 1972. Cellular DNA content and the evolution of teleostean fishes. Am. Nat. 106(951):621-644.
  • Hughes, G. M. i M. Morgan, 1973. The structure of fish gills in relation to their respiratory function. Biol. Revs. 48(3):419-475.
  • U.S. Fish and Wildlife Service, 2002. Injurious wildlife species: snakeheads (family Channidae). U.S. Environmental Protection Agency, Federal Register Environmental Documents, Vol. 67, Núm. 193.
  • Vassíliev, V. P. «Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish» (en anglès). Journal of Ichthyology, 20, 3, 1980, pàg. 1–38. ISSN: 0032-9452.