Cànon de Pachelbel

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióCànon de Pachelbel
Forma musical Cànon seguit d'una giga
Tonalitat Re major
Compositor Johann Pachelbel
Composició 1680
Gènere Música de cambra
Catalogació PWC 37, T. 337, PC 358
Durada aprox. 7 minuts
Solistes Johann Pachelbel
Instrumentació Tres violins sobre la melodia de fons d'un contrabaix
Moviments
2 moviments: Un cànon seguit d'una giga
Modifica dades a Wikidata

El Cànon de Johann Pachelbel correspon a l'obra del mateix autor titulada "Canon i Giga en re major per a tres violins i baix continu" (en alemany, Kanon und Gigue in D-Dur für drei Violinen und Basso Continuo).

És la peça més coneguda de Pachelbel i una de les més famoses de la música barroca. Escrita cap al 1680, des de la seva composició se n'han fet una gran varietat d'arranjaments per a tot tipus d'instruments i agrupacions musicals. És fàcil poder escoltar-lo formant part de compilacions discogràfiques de música clàssica, al costat d'obres com l'Ària de la suite en re de Bach, o l'Adagio d'Albinoni. Tal com indica el nom d'aquesta obra, aquest cànon va seguit d'una giga escrita en la mateixa tonalitat. Malgrat això, en moltes recompilacions s'interpreta el cànon tot sol. La seva popularitat es fonamenta en part en la seva progressió d'acords, una successió harmònica que també trobem en la música popular.

Estructura[modifica | modifica el codi]

Els primers 9 compassos del Cànon de Pachelbel. Els colors s'utilitzen per diferenciar els diferents elements que es van superposant en cada una de les entrades del cànon.

És un cànon melòdic a tres veus i es fonamenta, tant harmònicament com estructuralment, en un baix obstinat de dos compassos:

Baix del Cànon de Pachelbel

Audició[modifica | modifica el codi]

Partitura[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cànon de Pachelbel Modifica l'enllaç a Wikidata