Cândido de Oliveira

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCândido de Oliveira
Biografia
Naixement24 setembre 1896 Modifica el valor a Wikidata
Fronteira (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juny 1958 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència respiratòria Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol, periodista, àrbitre de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1914–1920 SL Benfica
1920–1926 Casa Pia Atlético Clube Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1921–1921   Portugal 1(0) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Cândido Plácido Fernandes de Oliveira (24 de setembre de 1896 - 23 de juny de 1958) va ser un jugador de futbol, entrenador i periodista esportiu portuguès.

El trofeu Supertaça Cândido de Oliveira, la Supercopa de Portugal, porta el seu nom.

Vida i carrera[modifica]

Oliveira es va educar a la Casa Pia. Va jugar al Benfica del 1911 al 1920, passant després a la Casa Pia el 1920, de la qual va ser un dels fundadors. Va tenir el seu únic partit amb la selecció portuguesa, en el primer partit de la història de la Selecção das Quinas, el 18 de desembre de 1921, una derrota per 1–3 davant Espanya a Madrid, partit en el qual va ser el capità.

Oliveira també va ser entrenador de l'Sporting i va estar al capdavant, en diverses ocasions, de la selecció portuguesa, fins i tot als Jocs Olímpics de 1928.[1]

Va ser un dels fundadors del diari esportiu A Bola l'any 1945. També va publicar diversos llibres sobre futbol.

La seva oposició a la dictadura portuguesa li va fer passar diverses estades a la presó, inclòs un empresonament a la infame presó de Tarrafal.

Mort[modifica]

Oliveira va morir el 23 de juny de 1958 a Estocolm, Suècia, d'una malaltia pulmonar quan cobria la Copa del Món de la FIFA de 1958 per A Bola. Es va sentir malalt uns dies abans, i fins i tot va rebre atenció hospitalària, però el seu esperit de missió el va portar de tornada als estadis i quan va tornar a l'hospital ja era massa tard.

Referències[modifica]

  1. «Archived copy». Arxivat de l'original el 15 juny 2011. [Consulta: 22 gener 2010].