Cèl·lula de Müller
Animació 3D dels processos de les cèl·lules de Müller (vermell) interconnectats amb una cèl·lula de micròglia de la retina (verd). | |
| Terminologia anatòmica |
La glia de Müller, o cèl·lules de Müller, són un tipus de cèl·lula glial retinal, reconeguda i descrita per primera vegada per Heinrich Müller.[1] Es troben a la retina dels vertebrats, on serveixen com a cèl·lules de suport per a les neurones, com totes les cèl·lules glials. Són el tipus més comú de cèl·lula glial que es troba a la retina. Tot i que els seus cossos cel·lulars es troben a la capa nuclear interna de la retina, s'estenen per tota la retina.[2]
La funció principal de les cèl·lules de Müller és mantenir l'estabilitat estructural i funcional de les cèl·lules retinals. Això inclou la regulació de l'entorn extracel·lular mitjançant la captació de neurotransmissors, l'eliminació de restes, la regulació dels nivells de K+, l'emmagatzematge de glicogen, l'aïllament elèctric dels receptors i altres neurones, i el suport mecànic de la retina neural.
Referències
[modifica]- ↑ Müller, Heinrich «Zur Histologie der Netzhaut». Zeitschrift für Wissenschaftliche Zoologie, vol. 3, 1851, p. 234–237. Arxivat 2020-12-29 a Wayback Machine.
- ↑ Goldman, Daniel «Müller glia cell reprogramming and retina regeneration». Nature Reviews Neuroscience, vol. 15, 7, 7-2014, p. 431–442. DOI: 10.1038/nrn3723. PMC: 4249724. PMID: 24894585.
