Cèncrees

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Mapa de l'Istme de Corint.

Cèncrees (grec Κεχριές, Kekhries)[1] és un dels dos ports antics [2] de la ciutat de Corint, a Grècia. El nom del lloc sembla derivar de la paraula grega per al mill (Κεχρί Kerkhí), tot i que, segons una tradició, el nom dels dos ports de Corint provindria de dos fills de Posidó i Pirene anomenats Leques i Cèncries.[3] El port es trobava a uns 8 km de Corint, a l'est de la ciutat, al Golf Sarònic (mar Egeu).

Cèncrees és també el nom d'una font situada entre Argos i Tegea esmentada per Èsquil a Prometeu encadenat v. 676.

Història[modifica]

Cèncrees és esmentada per Tucídides en el marc de la Guerra del Peloponès com a base de les tropes corínties [4] i com a punt de partida de les naus de la Lliga del Peloponès.[5]

Pausànias situa a Cèncrees un temple d'Afrodita amb una estàtua de marbre, santuaris d'Asclepi i Isis i una estàtua de Posidó de bronze al moll. Hi havia un torrent d'aigua salada i tèbia que brollava des d'una roca, el qual rebia el nom de bany d'Helena. També hi havia un temple d'Àrtemis amb un xóanon antic en el camí de l'istme a Cèncrees.[6]

Arqueologia[modifica]

És un agradable lloc turístic, amb una petita platja i vestigis mig submergits del port antic, visibles des de la costa. S'han dut a terme excavacions, per part d'arqueòlegs nord-americans, en el petit promontori, al nord de la platja. El museu d'Ístmia exposa els objectes descoberts a Cèncrees, amb grans plaques decoratives de vidre acolorit.[7]

La ciutat estava oberta a les rutes comercials de l'est mitjançant el Golf Sarònic, mentre que Lequeu al Golf de Corint, era el punt central de les rutes comercials que portaven a Itàlia i altres parts d'Europa occidental. Situada a la costa est de l'istme, estava situada a la cruïlla natural entre els vaixells que arribaven de l'est i del trànsit per via terrestre del nord i del sud, entre Grècia Central i el Peloponès. El seu origen es desconeix, però la ciutat hagué d'estar habitada des de temps remots, probablement des de temps prehistòrics, amb el seu port natural d'aigües profundes, que permetia el desembarcament als vaixells mercants. La regió estava dotada d'abundants recursos d'aigua, sobre una base massissa de pedra calcària oolítica, que proporcionava un excel·lent material de construcció. Disposava de diverses posicions defensables, que oferien bons punts d'observacions.

Les primeres fonts escrites sobre Cèncrees són un epitafi del període arcaic tardà (finals del segle VI-principis del segle V aC.), i hi ha referències en els escrits històrics i geogràfics des de l'època clàssica. Revelen l'establiment permanent i instal·lacions portuàries fortificades. Pocs vestigis arqueològics sobreviuen d'aquest primer establiment, però sembla que estava situat a l'est de la costa moderna, al llarg de la carena que voreja la ciutat actual, al nord.

Referència bíblica[modifica]

Segon viatge de Pau de Tars.

Cèncrees va florir durant l'Imperi Romà, quan l'assentament es va centrar al voltant del port en forma de mitja lluna envoltat per dics de formigó massís i protegit per murs de mar. La comunitat local era petita però pròspera, i es distingia per la seva diversitat social, cultural i religiosa. La literatura antiga i les inscripcions del lloc donen fe de la presència de cultes d'Afrodita, Isis, Asclepi, Posidó, Dionís, i Pan. El cristianisme també va arribar d'hora a Cèncrees en la història de la religió. Segons els Fets dels Apòstols, [Ac 18:18] l'apòstol Pau es va aturar a Cèncrees durant el seu segon viatge missioner, on s'havia rapat el cap, a causa d'una prometença.. Esmenta el lloc i una diaconessa anomenada Febe a l'assemblea local en la seva Epístola als Romans. [Rm 16:1] Una tradició eclesiàstica més tard va registrar l'existència d'un bisbe a Cèncrees, però la veracitat d'aquesta història és difícil d'establir.

Referències[modifica]

  1. En grec, Κεχριές; en katharévussa, Κεχρεαί; en grec antic Κεγχρειά (Tucídides) o Κεγχρέαι (Xenofont, Pau de Tars); en llatí, Cenchreae
  2. L'altre és Lequeu, al golf de Corint
  3. Pausànias II, 2,3.
  4. Tucídides IV, 42; IV, 44.
  5. Tucídides VIII, 10; VIII, 20; VIII, 23.
  6. Pausànias II, 2,3.
  7. (en grec) Museu Arqueològic d'Istmia.

Bibliografia[modifica]

Fonts primàries[modifica]

Fonts secundàries[modifica]

  • Harry Thurston Peck, Harpers Dictionary of Classical Antiquities, 1898.

Enllaços externs[modifica]

Coord.: 37° 52′ 56″ N, 22° 59′ 34″ E / 37.882186°N,22.992664°E / 37.882186; 22.992664