Cèsar Comas i Llaberia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCèsar Comas i Llaberia
Facultat de Medicina UB.JPG
Facultat de Medicina (UB) on en fou catedràtic Cèsar Comas i Llaberia
Biografia
Naixement 11 d'octubre, 1874
Barcelona
Mort 21 d'abril, 1956
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Activitat
Ocupació Metge radiòleg
Modifica les dades a Wikidata

Cèsar Comas i Llaberia[1] (Barcelona, 11 d'octubre, 1874 - 21 d'abril, 1956) fou un metge radiòleg català.

Es llicencià en la Facultat de Medicina (UB) el 1896. Encara no havia acabat els estudis facultatius, que ja es féu notar pels seus assaigs dels raigs Röntgen. A penes transcorreguts dos mesos del seu descobriment pel savi alemany d'aquest nom, realitzà els primers experiments a Espanya, en els laboratoris farmacèutic i fotogràfic de la (UB). Aquests treballs es donaren a conèixer en l'amfiteatre de la Facultat de Medicina d'aquesta Universitat, en una sessió experimental celebrada el 24 de febrer de 1896, i en una memòria publica en els Arxius de Ginecologia, Obstetrícia i Pediatria el 10 d'abril del mateix any.

Ja mai deixà de cultivar la röntgenologia, i, una vegada, assolit el juny de 1896, el grau de llicenciat en la (UB), i seguidament el de doctor en la Universitat Central, fundà un gabinet de la seva especialitat en unió del seu cosí i condeixeble, el doctor Agustí Prió Llabería. El laboratori dels doctors Comas i Prió fou des d'abril de 1898, en què s'inaugurà, un preciós auxiliar per a la ciència medica, que permeté localitzar amb certesa les causes de moltes malalties i establir amb fonament diagnòstics que d'altra manera haguessin tingut de basar-se amb conjectures.

El doctor Comas fou nomenat el 1908, per reial orde, professor de röntgenologia de la (UB), el 1909 explicà el primer curset de röntgenologia que es donà a Espanya; el 1910 fou designat membre corresponent de la Societat de Radiologia Medica de París, i aquest mateix any actuà com a secretari general en el V Congrés Internacional d'Electrologia i Radiologia Mediques, celebrat a Barcelona. El 1918 ingressà com a soci numerari en la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la que ja era membre corresponent des de 1905. També era membre numerari de la Societat Röntgen, de Berlín, i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, i soci d'honor de quasi totes les societats radiològiques del món. El 1930 se li confià la direcció dels serveis de radiologia de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, de Barcelona.

Contribuí poderosament als progressos de la radiologia amb la publicació de nombrosos llibres, uns originals i altres traduïts; amb la seva col·laboració en moltes publicacions professionals; les seves dissertacions com a conferenciant, i fundant la Revista General de Röntgenologia, que apareixia anualment.

El 1935 se li hagué d'amputar el braç esquerre, a conseqüència d'un càncer que se li havia desenvolupat per efecte de la continuada acció dels raigs amb què manipulava. Això no obstant, i malgrat que amb menys activitat (el 1935 tancà el seu laboratori) continuà abnegadament la seva tasca, fins que el 1946, després d'haver sofert una altra mutilació i d'haver dedicat cinquanta anys al servei de la ciència, demanà la jubilació.

Guiat sempre per ideals purament científics i humanitaris, i mai atret per ambicions materials, la seva modesta paga de professor jubilat constituí l'únic mitjà de vida de què disposà en la seva vellesa.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]


Enllaç d'interès[modifica]