Cèsar I Gonzaga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCèsar I Gonzaga
Ritratto di Cesare I Gonzaga.png
Biografia
Naixement 1530
Màntua (Itàlia)
Mort 1575
Guastalla
  comte de Guastalla
1557 – 1575
Altres
Títol Duc
Dinastia Gonzaga
Fills Ferran II Gonzaga
Margherita Gonzaga Tradueix
Pares Ferrante Gonzaga i Isabel de Càpua
Germans Giovanni Vincenzo Gonzaga Tradueix

Escut d'armes Cèsar I Gonzaga
Modifica les dades a Wikidata

Cèsar I Gonzaga (1530Guastalla, 15 de febrer del 1575) fou el segon comte de Guastalla, després de succeir el seu pare el 1557.

Biografia[modifica]

Cèsar era fill del comte de Guastalla Ferran I i de la seva esposa Isabel de Càpua. De la seva mare va heretar el títol de duc d'Amalfi. Els altres títols que va heretar van ser: duc d'Ariano i príncep de Molfetta.

El 21 de maig del 1558 fou nomenat comandant en cap de les tropes espanyoles destinades a la Llombardia pel rei Felip II.[1]

El 12 de març del 1560 es va casar amb Camil·la Borromeo, germana de sant Carles Borromeo i neboda de Giovanni Angelo de Mèdici, que feia poc havia estat nomenat papa Pius IV.[2]

La Vil·la Pia del Vaticà

Cèsar Gonzaga fou membre d'un cercle literari pontifici anomenat Accademia delle Notti Vaticane, que es reunia a la Vil·la Pia, situada dins el Vaticà.[3]

Fou un home culte i les seves sales del palau de Màntua, decorades de marbre, bonze, medalles i pintures, actualment ocupades per l'Accademia Virgiliana, eren sovint lloc de trobada de literats i artistes.

A partir del 1567 va instal·lar la seva pròpia cort a Guastalla, on va residir fins a la seva mort. L'encàrrec de la seva casa de Guastalla va ser confiat a l'arquitecte Francesco da Volterra.[4]

Una de les seves famoses amants va ser Diana de Cardona, la qual va trencar per estar amb ell, el compromís que tenia amb Vespasiano I Gonzaga.[5]

Descendència[modifica]

Amb la seva esposa Camil·la Borromeo va tenir dos fills:

  • Margarida (1562-1618), duquessa de Sabbioneta;
  • Ferran (1563-1630), duc de Guastalla.

Va tenir una filla il·legítima anomenada Hipòlita.


Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Bartoli, Eugenio. Il Palazzo Gonzaga di Guastalla: ducale, regio, imperiale, 1521-2001 : la residenza dei signori, il palazzo dei sovrani, il mutato rapporto con la città. Associazione guastallese di storia patria, 2001. 
  • Bartoli, Eugenio. Archivio storico per gli antichi stati guastallesi, Volum 6, 2000. 
  • Bazzotti, U; Ferrari, D; Mozzarelli, C. Vespasiano Gonzaga e il ducato di Sabbioneta: atti del Convegno, Sabbioneta-Mantova, 12-13 ottobre 1991. Accademia Nazionale Virgiliana di Scienze Lettere ed Arti, 1993. 
  • Betoni, Cinzia. Il tempo del Gonzaga. Amministrazione provinciale di Reggio Emilia e l'Istituto per i beni artistici, culturali e naturali della Regione Emilia-Romagna, 1985. 
  • Sala, Antonio. Biografia di san Carlo Borromeo. Besozi, 1858.