Cérvola de Cerinea
  | |
| Tipus | criatura llegendària personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Context | |
| Present a l'obra | Els dotze treballs d'Hèracles |
| Dades | |
| Gènere | femella |
La cérvola o daina de Cerinea va ser una bèstia de la mitologia grega que tenia banyes d'or i peülles de bronze, consagrada per Taígete a Àrtemis.[1] El tercer treball d'Hèracles, encarregat per Euristeu, rei de Micenes, consistia a atrapar la daina i portar-la viva a Micenes (no la podia matar perquè Àrtemis la protegia).[1]
Eurípides explica que, simplement, era un animal de mida gegantina que destrossava les collites. Hèracles la va matar i va consagrar les banyes de l'animal al temple d'Àrtemis. Però la versió més habitual, que ens transmet Cal·límac, diu que aquesta cérvola era una de les cinc cérvoles que Àrtemis havia trobat, feia temps, mentre pasturava al mont Liqueos. Totes cinc tenien les banyes daurades i eren més grans que els braus. La dea en va agafar quatre, que va posar a la seva quadriga. La cinquena, per ordre d'Hera, va refugiar-se a la muntanya de Cerinea, perquè servís més tard com a prova a Hèracles. L'animal duia un collaret que deia "Taígete m'ha consagrat a Àrtemis". La cérvola era molt ràpida i Hèracles la va empaitar durant tot un any sense poder atrapar-la. Finalment, l'animal va caure fatigat i assedegat a la vora del mont Artemísion. Com que Hèracles la continuava perseguint, va voler travessar el riu Ladó, a Arcàdia. En aquell moment, Hèracles la va ferir lleugerament amb una fletxa, que es va clavar entre el tendó i l'os, sense vessar ni una gota de sang. Va agafar la cérvola i se la carregà al coll, però en travessar Arcàdia es va trobar amb Àrtemis i Apol·lo, i totes dues divinitats volien prendre-li l'animal perquè els pertanyia, i a més el van acusar del sacrilegi d'haver-lo volgut matar. Però Hèracles se'n va sortir donant les culpes a Euristeu, i van acabar tornant-li la cérvola i deixant que continués el seu camí.
Píndar en dona una versió diferent: diu que Hèracles va empaitar la cérvola cap al nord, a través d'Ístria, al país dels hiperboris, fins al país dels Benaventurats, on Àrtemis el va acollir amb benevolència.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cérvola de Cerinea |
- ↑ 1,0 1,1 Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana, plana 49. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997 ISBN 84-297-4146-1
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 245-246. ISBN 9788496061972.