César Aira

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCésar Aira
Cesar Aira Wikipedia.jpg
Biografia
Naixement (es) César Tomás Aira González
23 febrer 1949 (70 anys)
Coronel Pringles Tradueix
Religió Ateisme
Activitat
Ocupació Traductor i escriptor
Activitat 1980 –
Gènere Novel·la, drama i assaig
Influències
Obra
Obres destacables

IMDB: nm1193600
Modifica les dades a Wikidata

César Aira (Coronel Pringles, 1949) és un escriptor i traductor argentí. Ha publicat més d'un centenar d'obres, sobretot a novel·les curtes, que ell defineix com "contes de fades dadaístes" o "joguines literàries per a adults".[1]

Camí[modifica]

Nascut el 1949 a Coronel Pringles,una ciutat de buenos aires província. A més a més, com centenars de milers d'argentins, descendeix de gallecs. El seu avi Robustiano era un nadiu de Xunqueira de Ambía, de la província d'Ourense, Espanya.[2] Allà fa amistat amb el poeta Arturo Carrera. El 1967 es va instal·lar al barri de buenos aires de les Flors. Ambdós espais seran molt presents en la seva escriptura.

El 1968 ell i Arthur Cursa van fundar la revista literària "El cel", que va durar només 3 números.[3]

Ha impartit cursos, per exemple, de Copi i Rimbaud (a la Universitat de Buenos Aires), o sobre el constructivisme i Stéphane Mallarmé.

Des de l'any 1992, va publicar anualment de dos a quatre llibres d'un centenar de pàgines. Com em vaig convertir en una monja (1993) va ser escollit pel diari espanyol El País com un dels deu millors llibres de ficció de l'any,[4] cosa que el va projectar en mitjans literaris de comunicació més àmplis.

Aira és un prolífic protagonista de les lletres argentines. També és traductor de diversos llengües (del francès, Antoine de Saint Exupéry o Jan Potocki— de l'anglès: Stephen King, Donna W. Creu) com a novel·lista i narrador breu, dramaturg i assagista.

Escriu en diferents diaris i revistes, generalment breus, sobre els autors més dispars. Les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes. Va rebre dos Diplomes al Mèrit de la Konex Premis de les Lletres, el 1994, per Traducció i, el 2004, per Novel·la.

Va rebre una beca Guggenheim l'any 1996. Va guanyar el premi a la Trajectòria Artística del Fons Nacional de les Arts a la categoria de Lletres de l'any 2013. Va ser nomenat pel govern francès Chevalier dans l'ordre des Arts et Lettres. Va guanyar el premi de Roger Caillois per a autors llatinoamericans en l'edició de 2014.[5] El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de la Generalitat de Xile, amb el patrocini de la Fundació Manuel Rojas, el va guardonar amb el Premi iberoamericà Narrativa Manuel Rojas 2016.

Temes[modifica]

Les seves fonts estilístiques són molt àmplies. Freqüentment utilitza el personatge de l'autor en les seves novel·les. Aquest és el cas de El congrés de la literatura, El miracle cura del Dr. Aira, Com em vaig convertir en una monja, Com vaig riure, El cervell musical o Aniversari; fins i tot en Les converses, ell hi és present.

A Coronel Pringles, la seva ciutat natal, per exemple, desenvolupa el malson descrit a El sopar o la seva inicial vida familiar a L'linden. Altres novel·les estan succeint al barri de Buenos Aires, com passa a Les nits de Flors. Però Aira també torna sovint a l'Argentina DEL segle xix, per exemple, en la seva llarga i distingida La llebre, Un episodi a la vida d'un pintor viatger, Sobre un pintor alemany, i Ema, la captiva.

Pot utilitzar el popular estil dels còmics i les novel·les del gènere, com ho fa a Les aventures de Barbaverde. També regularment opta per jugar amb els estereotips d'un Orient exòtic, tal com succeeix a Una novel·la xinesa, El volant, o El petit monjo budista. Uns quants llibres fan un cop d'ull apocalíptic: Els misteris del Rosari, La guerra dels gimnasos o -de nou- El sopar.

Estil[modifica]

Aira ha desenvolupat una estètica d'avantguarda en la qual, a més de revisar el que ha escrit, va exercir una fugida endavant per improvisar una sortida dels textos que ja ha creat.[6]

També busca en la seva pròpia feina -i elogia en la feina dels altres- la idea del continu, com un moviment de millora constant en la literatura de ficció. Com a resultat, les seves novel·les poden passar d'un gènere a un altre, i sovint desplegar estratègies narratives de la cultura popular i de gènere subliteraris com la ciència-ficció i la soap opera. Deliberadament i amb freqüència es nega a conformar les expectatives genèrques de com una novel·la ha d'acabar, deixant moltes de les seves ficcions amb un final obert o abrupte.[7][8]

La seva manera de treballar es guia, entre altres elements, pel rebuig al raonament segons el qual, perquè una cosa tingui "bona qualitat", ha d'ajustar-se a paradigmes preexistents, i la funció de l'art és crear de manera incesant, sense assumir altres conflictes teòrics que no siguin relatius a la transubstanació de la vivència de l'autor.[9]

En aquest sentit, Aira utilitza una versió raonada de l'escriptura automàtica dels surrealistes. L'autor ha comparat la seva manera de treballar amb artistes com Max Ernst i Joseph Cornell.[10]

També és central a dins de la seva dinàmica creativa la noció de procediment per sobre de la idea del producte, ja que no dóna importància als llibres com a objectes ben acabats. La seva prioritat com a lector i escriptor és l'autor en la seva totalitat, l'ésser viu que en la seva transformació construeix (amb) els seus llibres en el seu conjunt, siguin bons o dolents. "El que es va escriure un dia s'ha de reivindicar al següent, no tornant enrere per corregir (és inútil) sinó avançant, donant sentit a tot el que no tenia força per avançar".[11]

Obra crítica[modifica]

César Aira és un especialista d'Alejandra Pizarnik i de l'escriptor, dramaturg i dibuixant argentí Copi. Amic íntim del mort Osvaldo Lamborghini, és un dels principals reivindicadors de la seva obra, després d'haver editat les seves Novel·les i relats en dos volums, amb un pròleg de la seva. També ha impartit cursos sobre Rimbaud, Mallarmé i el constructivisme. La seva relació amb l'assaig, però, no ha estat exempt de dificultats, ja que la necessitat de disposar de les coses definides i arribar a la veritat han estat dos paràmetres aliens a la seva manera de treballar.[12]

Sobre la seva obra[modifica]

L'editorial argentina Beatriz Viterbo va publicar diversos assaigs sobre la seva obra: La torna de César Aira de Sandra Contreras (una elaboració de la seva tesi doctoral[13]) i Degeneracions textuals de Mariano Garcia.[14][15]

A Colòmbia, David James Viveros Granjaun va publicar articles i un monogràfic sobre la poesia de César Aira.[16][17][18]

A Espanya han aparegut articles sobre la seva obra escrits per Carmen de Mora, Manuel Alberca i Jesús Montoya Juarez, que també li va dedicar una tesi (Realisme de la simulació: la imatge, els mitjans de comunicació, i la tecnologia en la narrativa del Río de la Plata, Universitat de Granada, 2008). El 2014, Paul Decock va publicar Les figures paradoxals de César Aira.

A Mèxic, l'investigadora Alexandra Saavedra Galindo ha publicat alguns articles sobre els textos airianos. A més a més, l'any 2015, va defensar la seva tesi doctoral (Ficció i metaficció a l'obra de César Aira: Una proposta sobre la distribució de gèneres, UNAM, l'any 2015), una obra que va merèixer una Menció honorífica. Els dies 13 i 14 de novembre de 2014, a la Universitat Autònoma de Puebla, va tenir lloc el V Congrés Internacional de Literatura Hispanoamiericana Contemporània dedicat a César Aira, i es va presentar el llibre Avaries Literàries. Assaigs crítics sobre César Aira.[19]

El 2011 l'argentí Ariel Ídez va publicar una novel·la titulada L'última de César Aira, en la qual aquest exerceix el paper de malvat.

El 2018 Ricardo Strafacce va publicar César Aira, Un Catàleg, que presenta la coberta de l'art i una pàgina triada de cada llibre d'Aira publicat fins a la data.[20]

Adaptacions[modifica]

La seva novel·la, La prova, va ser adaptada al cinema en la cinta Així de sobte de Diego Lerman, que també va fer un curt basat en La guerra dels gimnasos.

Obra[modifica]

La seva abundant obra novel·lística, teatral y assagística puja fins a més de cent textos.

Ficció[modifica]

* Moreira, Achával Solo, Buenos Aires, 1975
  • Ema, la cautiva, Editorial de Belgrano, Buenos Aires, 1981 (Mondadori, 1997)
  • La luz argentina, CEAL, Buenos Aires, 1983
  • El vestido rosa. Las ovejas, Ada Korn Editora, Buenos Aires, 1984
  • Canto castrato, Javier Vergara Editor, Buenos Aires, 1984 (Mondadori, 2005)
  • Una novela china, Javier Vergara Editor, Buenos Aires, 1987 (Debolsillo, Buenos Aires, 2005)
  • Los fantasmas, Grupo Editor Latinoamericano, Buenos Aires, 1990 (Mondadori, 2013)
  • El bautismo, Grupo Editor Latinoamericano, Buenos Aires, 1991
  • La liebre, Emecé, Buenos Aires, 1991
  • La guerra de los gimnasios, Emecé, Buenos Aires, 1992 (Emecé, Buenos Aires, 2006)
  • Embalse, Emecé, Buenos Aires, 1992 (Emecé, Buenos Aires, 2003)
  • El llanto, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 1992
  • El volante, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 1992
  • La prueba, Grupo Editor Latinoamericano, Buenos Aires, 1992
  • Cómo me hice monja, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 1993 (Mondadori, 1998; Viterbo la reeditó en 2009 en un libro del mismo título, junto con La costurera y el viento; la Editorial Joaquín Mortiz, Grupo Editorial Planeta publicó una edición, junto con La costurera y el viento, en 1996)
  • Madre e hijo (Una pieza en un acto), (Teatro) Rosario, Bajo la luna nueva, 1993
  • Fragmentos de un diario en los Alpes, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 1993 (Mondadori, 2007: reimpresa junto con El tilo y Las curas milagrosas del Dr. Aira en un libro que lleva el título de esta última novela)
  • Diario de la hepatitis, Bajo la luna nueva, Rosario, 1994
  • El infinito, Vanagloria, Buenos Aires, 1994
  • La costurera y el viento, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 1994 (Viterbo la reeditó en 2009 junto con Cómo me hice monja en un libro que lleva el título de esta última novela)
  • Los misterios de Rosario, Emecé, 1994
  • Los dos payasos, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 1995
  • La fuente, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 1995
  • El mensajero, teatro, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 1996
  • La abeja, Emecé, Buenos Aires, 1996
  • Dante y Reina, Mate, Buenos Aires, 1997
  • Taxol precedido de Duchamp en México y La Broma, Simurg, Buenos Aires, 1997
  • El congreso de literatura (1997 y 2007), public. en Mérida (Venezuela)
  • La serpiente, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 1997
  • Las curas milagrosas del Dr. Aira, Simurg, Buenos Aires, 1998 (Mondadori, 2007: reimpresa en un libro del mismo título que contiene, además, Fragmentos de un diario en los Alpes, 1993, y El tilo, 2003)
  • La trompeta del mimbre, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 1998
  • El sueño, Emecé, Buenos Aires, 1998
  • La mendiga, Mondadori, Barcelona, 1999
  • Haikus, Mate, Buenos Aires, 2000
  • El juego de los mundos, El broche, La Plata, 2000
  • Un episodio en la vida del pintor viajero, novela sobre Mauricio Rugendas; Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 2000 (Mondadori, 2005)
  • Un sueño realizado, Alfaguara, 2001
  • La villa, Emecé, Buenos Aires, 2001 (2006)
  • Varamo, Anagrama, 2002, Reimpresión: Emecé, 2015
  • El mago, Mondadori, 2002
  • La pastilla de hormona, nouvelle, Belleza y Felicidad, Buenos Aires, 2002
  • La princesa Primavera, Ediciones Era, 2003 (Emecé, 2015: reimpresión)
  • Mil gotas, Eloísa Cartonera, Buenos Aires, 2003
  • El tilo, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 2003 (Mondadori, 2007: reimpresa junto con Fragmentos de un diario en los Alpes, y Las curas milagrosas del Dr. Aira en un libro que lleva el título de esta última novela)
  • Las noches de Flores, Mondadori, 2004
  • Yo era una chica moderna, Interzona Editora, 2004
  • Yo era una niña de siete años, Interzona Editora, 2005
  • El cerebro musical, Eloísa Cartonera, Buenos Aires, 2005
  • El pequeño monje budista, Editorial Mansalva, Buenos Aires, 2005
  • Cómo me reí, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 2005
  • Parménides, Mondadori, 2006
  • La cena, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 2006
  • La villa, Emecé, Buenos Aires, 2006
  • El todo que surca la nada, Eloísa Cartonera, Buenos Aires, 2006
  • Las conversaciones, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 2007
  • La vida nueva, Editorial Mansalva, 2007
  • Picasso, Belleza y Felicidad, Buenos Aires, 2007
  • Las aventuras de Barbaverde, Mondadori, 2008
  • La confesión, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 2009
  • La revista Atenea, Separata de "El niño Stanton", Buenos Aires, s/f [2009]
  • Yo era una mujer casada, Cuneta, Santiago de Chile, 2010
  • El perro, Belleza y Felicidad, Buenos Aires, 2010
  • El Té de Dios, Mata-Mata, Guatemala 2010
  • El error, Mondadori, Barcelona, 2010
  • El divorcio, Editorial Mansalva, Buenos Aires, 2010
  • En el café, Belleza y Felicidad, Buenos Aires, 2011
  • Festival, BAFICI, Buenos Aires, 2010
  • El criminal y el dibujante, Spiral Jetty, Buenos Aires, 2011
  • Cecyl Taylor (ilustrado por El Marinero Turco) Mansalva, Buenos Aires, 2011
  • El mármol, La Bestia Equilátera, Buenos Aires, 2011
  • El náufrago, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 2011
  • Los dos hombres, Ediciones Urania, Buenos Aires, 2011
  • Entre los indios, Editorial Mansalva, Buenos Aires, 2012
  • Relatos reunidos, Mondadori, Barcelona, 2013
  • El testamento del mago tenor, Emecé, Buenos Aires, 2013
  • Tres relatos pringlenses, Colección Jorge Álvarez de la Biblioteca Nacional, Buenos Aires, 2013
  • Actos de caridad, Ediciones Urania, Buenos Aires, 2013
  • Margarita (un recuerdo), Editorial Mansalva, Buenos Aires, 2013
  • Artforum, Blatt & Ríos, Buenos Aires, 2014
  • Triano, Alto Pogo - Milena Caserola - El 8vo. loco, Buenos Aires, 2014
  • Biografía, Editorial Mansalva, Buenos Aires, 2014
  • El santo, Mondadori, Barcelona, 2015
  • La invención del tren fantasma, Editorial Mansalva, Buenos Aires, 2015
  • Una aventura, Editorial Mansalva, Buenos Aires, 2017
  • Eterna Juventud, Hueders, Santiago de Chile, 2017
  • Saltó al otro lado Ediciones Urania, Buenos Aires, 2017
  • El gran misterio, Blatt & Ríos, Buenos Aires, 2018
  • Un filósofo, Iván Rosado, Buenos Aires, 2018
  • Prins, Literatura Random House, Barcelona, 2018

Assaigs[modifica]

  • Nouvelles Impressions du Petit-Maroc (1991, CONÈIXER, bilingüe francès/anglès)
  • Copi, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 1991
  • Les habitacions grans, Rizzoli - Brambila, Nova York, Buenos Aires, 1995. Textos: César Aira. Fotografies: Thomas de Elía. Introducció: Bonifacio del Carril.
  • La nova escriptura, La Jornada Setmanal, Ciutat de Mèxic, del 12 d'abril de 1998 (reimprès a la Newsletter/8 de la Centre d'Estudis de Teoria i Crítica Literària, de la Universitat Nacional de Rosario, la Rosario, l'octubre de 2000, p. 165-170)
  • Alejandra Pizarnik, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 1998 (Un altre quadern, ja que és una biografia i no una conferència, va ser publicat amb el mateix títol, Omega, Barcelona, 2001)
  • Aniversari, assaig autobiogràfic; 2000 (Mondadori, Barcelona, 2001)
  • Diccionari d'autors llatinoamericans, Ada Korn - Emecé, Buenos Aires, 2001
  • Les tres dates, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 2001
  • Edward Lear, Beatriz Viterbo Editora, Rosario, 2004
  • Continuació de diverses idees, Ediciones UDP (Xile), 2014
  • Sobre l'art contemporani, seguit: A l'Havana, Mondadori, 2016
  • Escapar i altres assaigs, Random House, 2017

Referències[modifica]

  1. Matus, Álvaro «César Aira: “No hago novelas, sino juguetes literarios para adultos”». Revista Santiago. Universidad Diego Portales, 25-11-2016.
  2. «Ascendencia gallega de Cesar Aira» (en español). La Voz de Galicia. [Consulta: 9 desembre 2018].
  3. «El Cielo». [Consulta: 2 setembre 2018].
  4. El País «Babelia», 26 de diciembre de 1998.
  5. «Premio Caillois: César Aira sigue multiplicando su obra». , 19-11-2014.
  6. Clarín.com Edición Sábado 09.10.2004 Revista Ñ "Mi lema sigue siendo el famoso verso de Baudelaire: Ir hacia delante y siempre en busca de lo nuevo."
  7. Clarín.com Edición Sábado 09.10.2004 Revista Ñ "Para empezar, debo decir que todos mis libros son experimentos. Son pensados como tales, pero no se trata de experimentos hechos con la seriedad metódica de un científico sino con la seriedad ametódica de un sabio loco o de un niño que juega al químico y mezcla dos sustancias para ver qué pasa."
  8. Valle, Gustavo; Chacón, Pablo. «Vasos comunicantes: entrevistas con César Aira y Rodolfo Enrique Fogwill», septiembre 2003.
  9. Letras Libres agosto de 2006 El todo que surca la nada "La literatura empieza cuando uno se ha vuelto literatura, y si hay una vocación literaria no es otra cosa que esta transubstanciación de la experiencia que hoy se ha dado en mí."
  10. Barcelonareview. Lo mío fue, y sigue siendo, el dibujo laborioso de una escena, y al día siguiente otra, como los collages de Max Ernst o las cajas de Joseph Cornell.
  11. pág. 95, Cumpleaños, Buenos Aires, Debolsillo, 2001 105 pp (Contemporánea) ISBN 84-9793-970-0 (vol. 376/6)
  12. Letras Libres septiembre de 2003 por Gustavo Valle y Pablo Chacón Vasos comunicantes: entrevistas con César Aira y Rodolfo Rodolfo Fogwill "Empezar con los ensayos habría sido más difícil, porque se habría esperado que dijera verdades, que acertara, que fuera inteligente. Y no creo que hubiera podido hacerlo. Ahora me he ganado una cierta libertad."
  13. [1] (Tesi). Facultad de Filosofía y Letras (Universidad de Buenos Aires). 
  14. [2]. Beatriz Viterbo Editora. 
  15. «Degeneraciones textuales». Beatriz Viterbo Editora.
  16. «[https://www.morebooks.de/store/es/book/la-escritura-del-procedimiento-imaginativo/isbn/978-620-2-23170-1 La escritura del procedimiento imaginativo, La creación continua en César Aira]».
  17. "David Jacobo Viveros Granja, La escritura del procedimiento imaginativo: la creación continua en César Aira"
  18. Un episodio en la pintura viajera. El artista de César Aira
  19. Felipe A.. [3]. Afínita Editorial, Benemérita Universidad Autónoma de Puebla, Facultad de Filosofía y Letras. ISBN 978-607-8013-30-2. 
  20. Serra Bradford, Matías (21 de septiembre de 2018). «Un año, seis libros: César Aira y sus planes de evasión». Revista Ñ (Clarín).Serra Bradford, Matías «Un año, seis libros: César Aira y sus planes de evasión». Clarín, 21-09-2018.