Còdex Alexandrinus
El Còdex Alexandrinus (Gregory-Aland no. A 02) és un manuscrit en gran uncial el més complet de la Septuaginta i del Nou Testament datat el segle v. El còdex agafa el seu nom de la ciutat d'Alexandria. Junt al Codex Sinaiticus i el Còdex Vaticanus, és un dels més antics i més completes còpies de la Bíblia en grec.
Història[modifica]
El còdex agafa el seu nom de la ciutat d'Alexandria on se suposa que va ser redactat. se cita igualment la Palestina.
Propietat del Patriarca d'Alexandria després de l'any 1098, va ser donat a Carles I d'Anglaterra l'any 1628, per Cyrille Lucar, Patriarca de Constantinoble. Avui dia és propietat de la família real d'Anglaterra.
El Còdex Alexandrinus està actualment conservat a la Biblioteca Britànica de Londres.
Contingut[modifica]
Escrit en lletra uncial amb dues columnes per cada plana, cada columna té entre 46 i 52 línies i cada línia entre 20 i 25 lletres. Totes les seccions comencen per una lletra de grans dimensions situada dins del marge. Té en total 773 fulles (630 per l'Antic Testament i 143 pel Nou Testament).
Sobre la primera plana es troben escrits en àrab els mots : «Escrit per Thekla, el màrtir. manque Mateu 1 a 25 i Joan 6 v. 50 al 8 v. 52». Tres fulles manquen igualment dins la Segona Epístola als Corintis.
Pels evangelis, a l'inici de cada llibre figura una taula de títols numerats representant un sistema de divisió datat a la fi del segle iv: aquest és el més antic testimoni d'aquest sistema, que sembla d'origen d'Antioquia.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Còdex Alexandrinus |