Còpia a l'albúmina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Retrat de Lucio del Valle, cap al 1860. Còpia en paper a l'albúmina. Format carte de visite.
L'esfinx de Giza l'any 1867, per Félix Bonfils. Còpia en paper a l'albúmina, 22 x 28,5 cm.

La còpia en paper a l'albúmina era un procediment fotogràfic de positivat en paper, per contacte directe, a partir d'un negatiu, generalment de vidre al col·lodió humit. Sorgit a França, entre 1855 i 1895, va ser el tipus de còpia positiva més utilitzada pels fotògrafs entre 1860 i 1890.

El nom d'aquest antic procediment fotogràfic es deu a l'albúmina, una proteïna soluble en aigua, característica de la clara d'ou, en combinació amb altres productes com clorur d'amoni.

Història[modifica]

Aquest sistema de còpia sobre dues capes, conegut com a còpia a l'albúmina va ser inventat pel fotògraf Blanquard-Evrard l'any 1849. Després de múltiples investigacions de diversos procediments i tècniques fotogràfiques, va presentar un nou sistema d'impressió fotogràfica basat en el paper a l'albúmina, que ell mateix havia dissenyat. Aquesta innovadora proposta no tenia les limitacions pròpies de les còpies realitzades en papers a la sal.

El maig de 1850, Blanquard va presentar a l'Acadèmia de Ciències de França les seves primeres fotografies realitzades amb aquesta tècnica. L'èxit d'aquest tipus de paper i la seva pràctica aplicació es va evidenciar amb la seva sortida al mercat l'any 1854 i el seu ús per copiar negatius. Aquest procés d'impressió de còpies fotogràfiques es va convertir en el més estès i usat pels fotògrafs durant la segona meitat de segle xix.

Fabricació[modifica]

Entre 1870 i 1890 Alemanya va ser el principal fabricant de paper d'albúmina. Aquest era produït concretament a la ciutat de Dresden i exportat per ser venut a la resta del continent europeu i els Estats Units. Aquest tipus de còpia va ser la més usada pels fotògrafs durant molt de temps. Encara que el seu ús va disminuir notòriament el 1895, va continuar fabricant-se fins a l'any 1930.

Alguns fabricants, mitjançant solucions àcides desnaturalitzaven l'albúmina per tal que la barreja fos més homogènia i menys viscosa, propietat proporcionada per la composició característica de l'ou. Altres sotmetien l'ou a un procés de fermentació a elevada temperatura durant dies, tècnica que es va popularitzar i en conseqüència va ser adoptada pels fabricants d'aquest tipus de paper a Dresden, Alemanya. Aquestes variacions en el procés de fabricació van donar lloc a papers amb diferents textures i brillantors. De fet a partir de 1860 era habitual tenyir lleugerament de blau, morat o rosa la capa d'albúmina de paper amb anilines per evitar que les fotografies engroguissin.

Procediment[modifica]

Era preparat amb clara d'ou (albumen o albúmina), que s'aplicava al paper, afegint també una sal com el bromur de potassi. Un cop sec, el paper era introduït en una solució de nitrat de plata i es deixava assecar de nou. Un cop sec, el paper sensibilitzat es posava en contacte amb un negatiu dins d'una premsa de contactes i s'exposava a la llum del sol durant uns minuts, fins que la imatge adoptava la intensitat desitjada. La imatge apareixia per ennegriment directe, sense revelat químic. Seguidament era necessari el seu fixat, virat i rentat final en aigua.

Característiques visuals[modifica]

Les fotografies obtingudes mitjançant aquest tipus de còpia originalment tenien un aspecte setinat amb tons púrpures, marrons o rogencs i presentaven un major contrast, nitidesa i densitat. Algunes imatges eren especialment brillants, efecte que s'aconseguia amb l'ús de vernís (vernís al col·lodió). No obstant això, amb el pas el temps i a causa de la reacció d'oxidació, les fotografies es deterioren i adquireixen un to groguenc. A més també té lloc un progressiu esvaïment de la imatge.

Aplicacions[modifica]

Es va emprar molt per al tiratge de còpies i imatges de vistes de ciutats, monuments i obres d'art. La seva aplicació va ser molt freqüent també en la fotografia estereoscòpica i en els retrats en targeta, o targetes de visita, un format fotogràfic usat en estudis de retrat, introduït el 1854 per André-Adolphe Disdéri (1819-1890).

Conservació[modifica]

Les còpies a l'albúmina correctament processades i virades a l'or s'han conservat en molt bon estat, presentant una gran intensitat fins i tot transcorreguts més de cent anys. No obstant això, moltes còpies mal processades o emmagatzemades han patit una pèrdua de resistència i una reacció d'oxidació que ocasiona l'esvaniment de la imatge.

Les còpies soltes, sense muntar, són molt fines i s'arruguen i s'enrotllen fàcilment a causa de la contracció de l'albúmina. Per evitar això i assegurar-ne una millor conservació, la majoria de les còpies a l'albúmina eren enganxades o muntades sobre cartons. A més a més han de ser transportar-les i exhibir-les emmarcades en una orla o paspartú de cartó de pH neutre.

Per a la seva conservació museística és convenient arxivar les còpies a l'albúmina embolicades en paper de pH neutre i evitar exhibir-les de manera permanent. És recomanable incloure-les únicament en exposicions temporals, ja que la llum va ocasionant una progressiva pèrdua de la densitat de la imatge. A banda d'evitar la seva exposició a la llum és fonamental controlar el nivell i les condicions d'humitat en les que es troben.

Molts museus, biblioteques, arxius i col·leccionistes conserven centenars o milers de còpies a l'albúmina que daten del segle xix. A Espanya aquest procediment fotogràfic va ser introduït l'any 1851 per Francisco de Leygonier. Alguns arxius existents a Espanya que conserven còpies a l'albúmina de diversos autors són la Biblioteca Nacional d'Espanya, el Palau Reial de Madrid, o l'Arxiu fotogràfic Ruiz Vernacci.

Fotògrafs[modifica]

Alguns fotògrafs que van utilizar sistemàticament les còpies a l'albúmina:

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • Tesauros del Patrimonio Cultural de España: Papel albuminado. Ministerio de Cultura y Deporte del Gobierno de España.
  • 1850-1900. Papel a la albúmina . Centro de Fotografía de Montevideo.
  • Wikimedia Commons alberga una categoría multimedia sobre Copia a la albúmina.
  • Descripción de las albúminas. Fedac, Canarias, Archivo de Fotografía Histórica de Canarias.
  • Procesos fotográficos históricos — Albúmina (blog)