Cúpula Verda
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Nom en la llengua original | (ar) القبة الخضراء  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Cúpula | |||
| Part de | mesquita del Profeta | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Medina (Aràbia Saudita) | |||
| ||||
La Cúpula Verda (àrab: القبة الخضراء, al-Qubba al-Ḫadrāʾ) és una cúpula de color verd construïda sobre les tombes del profeta de l'islam Mahoma i dels dos primers califes musulmans, Abu-Bakr as-Siddiq i Úmar ibn al-Khattab. La cúpula és a l'angle sud-est de la mesquita del Profeta, a Medina (Aràbia Saudita).[1]
La primera cúpula seria del 1279, quan es va construir damunt de la tomba una cúpula de fusta sense pintar. Posteriorment la cúpula es va reconstruir i pintar de diferents colors dues vegades a la fi del segle xv i una més el 1817. La cúpula fou pintada per primera vegada de verd al 1837, moment en què va prendre el nom actual.[2]
Història
[modifica]Construïda el 1279 (any 678 de l'Hègira), durant el regnat del soldà mameluc al-Mansur Qalàwun, l'estructura originària era de fusta sense pintar, que es pintà de blanc i blau en restauracions posteriors.[3][4] Després que un greu incendi assolàs la mesquita el 1481, el sultà Qàït-bay en començà un projecte de restauració que substituí la major part de la base de fusta per una estructura de maó per a evitar l'ensulsiada de la cúpula. A més, utilitzà plaques de plom per a cobrir la nova cúpula de fusta. L'edifici, amb la tomba del Profeta inclosa, es renovà amb el patronatge de Qàït-bay.[5] La cúpula actual hi fou afegida el 1818 pel soldà otomà Mahmut II.[1] La cúpula es pintà per primera vegada de verd el 1837.[2]
Quan Saüd ibn Abd-al-Aziz va prendre Medina el 1805, els seus seguidors, els wahhabites, van demolir-hi quasi totes les cúpules que cobrien tombes per la seua creença que la veneració de les tombes i dels llocs que es diu que tenen poders sobrenaturals és una ofensa contra el tawhid o unicitat de Déu. La tomba de Mahoma fou despullada dels adorns d'or i joies, però la cúpula es conservà bé perquè fracassaren a demolir-ne l'estructura, bé perquè un temps abans Muhàmmad ibn Abd-al-Wahhab, l'ideòleg del moviment wahhabita havia escrit que no desitjava pas veure la cúpula destruïda malgrat la seua aversió al fet que la gent resàs en la tomba.[6] Una situació semblant es produí el 1925 quan les milícies saudites van reprendre, ja definitivament, la ciutat.[7][8][9] El 2007, segons The Independent, un pamflet recolzat pel gran muftí de l'Aràbia Saudita Abdulaziz al-Sheij i publicat pel Ministeri d'Afers Islàmics saudita reclamava que «la cúpula verda sigui enderrocada i les tres tombes de la mesquita del Profeta aixafades». Tanmateix, pel temor a una reacció extrema i a unes plausibles protestes massives arreu del món, la crida no s'arribà a executar.
Tomba de Mahoma
[modifica]
La tomba de Mahoma es troba dins dels límits de la que va ser la casa del Profeta i de la seua esposa Aïxa bint Abi-Bakr després de l'Hègira. En vida del Profeta, la casa era al costat de la mesquita, però aquesta s'amplià durant el regnat del califa al-Walid I justament per tal d'incloure al seu interior la seua tomba.[2] De fet, la presència de la tomba de Mahoma és una raó important de la particular santedat de la mesquita, i justament la cúpula del Profeta marca el lloc de la tomba. Milions de persones la visiten cada any com a part de la peregrinació a la Meca.
Els dos primers califes, Abu-Bakr i Úmar, estan soterrats al costat de Mahoma. Úmar té un lloc al costat de Mahoma gràcies a Aïxa, que li va cedir l'espai que estava destinat per a ella. La tomba de Mahoma en si no pot ser vista, perquè l'àrea està acordonada per una malla daurada i coberta amb cortines negres.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Petersen, Andrew. Dictionary of Islamic Architecture (en anglés). Routledge, 11 de març de 2002, p. 183. ISBN 9780203203873.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ariffin, Syed Ahmad Iskandar Syed. Architectural Conservation in Islam: Case Study of the Prophet's Mosque (en anglès). Penerbit UTM, 2005, p. 88-89,109. ISBN 9789835203732.
- ↑ «Prophet's Mosque». ArchNet. Arxivat de l'original el 23 de març de 2012. [Consulta: 13 abril 2012].
- ↑ «The history of Green Dome in Madinah and its ruling». Peace Propagation Center, 04-06-2009. Arxivat de l'original el 24 d'agost de 2011. [Consulta: 13 abril 2012].
- ↑ Meinecke, Michael. Mamlukische Architektur (en alemany). 2, 1993, p. 396-442.
- ↑ Mark Weston. Prophets and princes: Saudi Arabia from Muhammad to the present. John Wiley and Sons, 2008, p. 102–103. ISBN 978-0-470-18257-4.
- ↑ Weston, Mark. Prophets and princes: Saudi Arabia from Muhammad to the present (en anglès). John Wiley and Sons, 2008, p. 136. ISBN 978-0-470-18257-4.
- ↑ Cornell, Vincent J. Voices of Islam: Voices of the spirit (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007, p. 84. ISBN 978-0-275-98734-3.
- ↑ Ernst, Carl W. Following Muhammad: Rethinking Islam in the Contemporary World (en anglès). University of North Carolina Press, 2004, p. 173-174. ISBN 978-0-8078-5577-5.
- ↑ «Important Sites: The Prophet’s Mosque» (en anglès). Inside Islam, 16-02-2012.