Cúpula lunar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Camp de doms de Marius, amb més de 300 formacions.

Una cúpula o dom lunar és una àrea elevada de la superfície de la Lluna més o menys circular, de perfil cònic, amb una inclinació que normalment no supera els 5 graus. Solen tenir una extensió en general de 8-12 km de diàmetre, però poden ser de fins a més de 20 km, la seva elevació oscil·la habitualment entre 100-300 m. A vegades poden tenir un o més cràters en el seu cim.

Origen[modifica]

Es creu que l'origen dels doms és volcànic, així com els volcans en escut de la Terra. Els doms podrien formar-se quan la lava que surt per la xemeneia és relativament viscosa i de no gaire alta temperatura, això origina que no es desplaci molt lluny del punt d'origen i es refredi ràpidament, formant així un petit "pujol". Es creu, a més, que les erupcions havien de tenir durades relativament curtes i que havien d'estar intercalades amb petits episodis d'erupció de cendra, per permetre el posterior refredament i apilament de capes successives fins a formar el dom. El cràter central que alguns doms presenten en el seu cim es forma quan el magma deixa de sortir i es produeix un col·lapse al voltant de la xemeneia, com a resultat del refredament i la contracció del tap de lava que queda en la boca del dom.[1][2]

Classificació[modifica]

Mons Rümker, concentració d'uns 30 doms.

Els doms poden dividir-se en dos grans grups, no només atenent a la seva ubicació sinó també a la seva pròpia naturalesa:

  • Doms de mare, es troben en els mars lunars o a l'interior de cràters inundats, que amb un nombre d'al voltant de 600 són la immensa majoria, sent els més fàcils d'observar. La seva coloració és tant o més fosca que la dels mars. Generalment es presenten en grups, que poden compondre's d'un parell o fins a desenes de doms, però també hi ha molts aïllats. Estarien formats principalment per basalts.
  • Doms de terres altes, es tenen registrats al voltant de 20, situats a les muntanyes lunars. La dificultat per distingir-los es deu al fet que posseeixen una lluentor superficial major que els doms de mare, la qual cosa els confon amb les muntanyes i amb la rugositat del relleu que els envolta. Es creu que aquests doms són molt antics, anteriors a la formació de gran part dels mars (3,9 giga anys). La seva composició química seria diferent a la dels basalts de mare.[1][2]

Doms destacats[modifica]

La Unió Astronòmica Internacional no té assignats noms específics als doms, per la qual cosa solen rebre el nom de l'accident geogràfic més proper.

Entre els nombrosos doms localitzats[3] es poden destacar el camp de doms de Marius; Mons Rümker (aglomeració de doms); Mons Gruithuisen Gamma; els doms de Hortensius i Milichius Pi; Tobias Mayer; Gambart C; Kies Pi; Cauchy Tau i Omega; Beer; Mairan T; Lansberg D; i Arago Alfa i Beta.[4]

Exemples[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Geologia Lunar». [Consulta: 4 febrer 2014].
  2. 2,0 2,1 Societat Astronòmica de Castelló. «Fosc nº 39», gener-març 2005. [Consulta: 4 febrer 2014].
  3. Marvin W. Huddleston. «Catàleg de doms lunars», 16-07-2001. [Consulta: 5 febrer 2014].
  4. Jérome Grenier. «Doms i esquerdes lunars» (en francès). [Consulta: 5 febrer 2014].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]