Cúrion (Xipre)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Estat històric, deu ciutats estat de Xipre i polis  | |||
| Construcció | dècada del 1050 aC | |||
| Data de dissolució o abolició | segle IV aC | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Episkopi (Xipre) (en)  | |||
| ||||
Cúrion[1] (en grec antic: Κούριον) va ser una antiga colònia grega i fenícia de Xipre.
Mitologia i creences
[modifica]La seua fundació mítica s'atribueix a Curieu, fill de Cínires. Estrabó l'esmenta com el primer indret de la costa occidental de Xipre orientat cap a Rodes, i afegeix que era a prop d'un promontori des d'on es llançaven les persones que tocaven l'altar d'Apol·lo.[2] Aquest santuari d'Apol·lo Hilates, l'esmenta també Claudi Elià, que explica que allí es refugiaven els cérvols.[3] L'epítet hilates es documenta si més no des del principi de l'època hel·lenística i el seu culte va arribar a ser molt important, fins i tot a Egipte i potser a Magnèsia. També està testificat a Cúrion el culte a Àrtemis, Demèter, Persèfone, Arsínoe II i és possible que també s'hi veneràs Asclepi, Ptolemeu IV Filopàtor i Isis. També s'ha trobat una dedicatòria a «tots els déus».[4]
Història
[modifica]Sembla que els primers que s'hi van establir eren fenicis. Heròdot, però, i Estrabó, esmenten que es deia que havia estat fundada per argius. Cúrion apareix en inscripcions assíries del temps d'Assarhaddon i Assurbanipal a començament del segle vii aC. Estesenor, rei de Cúrion, va trair l'any 498 aC la resta de les ciutats de l'illa i va lluitar amb els perses en el seu enfrontament contra els xipriotes. Poc després, Salamina es va unir també als perses.[5][2]
Restes arqueològiques
[modifica]
Es conserven fragments de decrets de Cúrion del segle iii aC, en què s'esmenten institucions com la Bule o l'existència d'un secretari (γραμματεὺς τῆς πόλεως), i més tard, al segle ii aC, es documenten arconts, secretaris i agorànoms. D'època hel·lenística també s'han trobat decrets honorífics, i epitafis. A més a més, apareix documentat un gimnàs. Hi havia també un estadi i un teatre grec del segle ii aC. Entre les inscripcions que s'han descobert algunes són en sil·labari xipriota i en llengua fenícia. Altres objectes que s'han trobat a Cúrion[6] són una enòcoa de faiança d'origen egipci, una estàtua eqüestre que podria representar Alexandre el Gran i Bucèfal, datada al 300 aC i un mosaic del segle iii aC.
Referències
[modifica]- ↑ Diccionari Grec-Català, pàg. 1037
- ↑ 2,0 2,1 Estrabó. Geografia, XIV, 6, 3.
- ↑ Claudi Elià, Història dels animals, XI, 7.
- ↑ María Sotiriou, Integració de cultures en les ciutats i els territoris xipriotes en l'època hel·lenística. Arxivat 2020-11-24 a Wayback Machine. Pàgs. 145,148,149,150,154,158,160,162.
- ↑ Heròdot. Històries, V, 113.
- ↑ María Sotiriou, Integració de cultures en les ciutats i territoris xipriotes durant l'època hel·lenística. Arxivat 2017-12-12 a Wayback Machine. Pàgs. 25-27,38,68-69,78,82,199-200, tesi doctoral, Madrid: Universitat Complutense (2010), ISBN 978-84-693-1276-6.