Cēsis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCēsis
Bandera de Cēsis Escut de Cēsis
Church of Saint John the Baptist in Cesis 2015-02-21 (3).jpg
Església de Sant Joan Baptista

Localització
 57° 18′ 47″ N, 25° 16′ 29″ E / 57.313055555556°N,25.274722222222°E / 57.313055555556; 25.274722222222
PaísLetònia
Municipality of Latviamunicipi de Cēsis
Capital de
Població
Total 15.293 (2017)
• Densitat 793,21 hab/km²
Geografia
Superfície 19,28 km²
Altitud 119 m
Història i celebracions
Fundació 1206 (Gregorià)
Identificador descriptiu
Codi postal LV-4101 - 4103
Identificador LGIA 42936
Altres
Agermanament amb

Lloc web http://www.cesis.lv/
Modifica les dades a Wikidata

Cēsis (en alemany: Wenden) és un poble al nord de la regió de Vidzeme Letònia del municipi de Cēsis (antigament Raion de Cesu). Es troba a la vall del riu Gauja on s'ha construït en una sèrie de nivells sobre el riu amb vistes als boscos adjacents.

Història[modifica]

La distribució de la vila es va portar a terme a la segona meitat del segle XIII. El centre de la població era el mercat i una església. El centre residencial era el castell de pedra de l'Orde Livonià amb les seves tres torres fortificades. La vila estava envoltada per una muralla dolomita amb vuit torres i cinc portes. Els fragments de les construccions medievals, incloent l'església de sant Joan Baptista (1281-1284), les ruïnes del castell de l'Orde, el castell de Cēsis i les muralles, encara poden veure's als carrers de Vaļņu i Palasta de la ciutat.

A més a més de la xarxa d'antigues carreteres el traçament dels edificis també ha sobreviscut des de l'Edat mitjana, encara que molts dels edificis han desaparegut -l'últim destruït el 1748-. Entre els números 16 al 25 del carrer Rīgas poden veure's edificis del segle XVIII mentre que les cases vuitcentistes es troben entre el 15 i el 47. A la segona meitat del segle XIX, la construcció de la carretera Riga-Pskov (1868) i la línia fèrria Riga-Valka van accelerar el desenvolupament de la vila. Al número 10 del carrer Raunas, que parteix des de l'estació de tren a la part antiga de la ciutat, es troba la Casa de la Societat Letona de l'arquitecte A. Malvess i al número 14 el Tribunal Regional de l'arquitecte P. Mengelis.

La batalla de Cēsis al juny de 1919 quan les forces estonianes i letones combatien contra les alemanyes va ser una de les batalles decisives a la guerra de la Independència de Letònia.

Cēsis ha adquirit fama per la seva aigua termal, a més a més per un mercat d'alta gamma de cases d'estiueig i balnearis als voltants del Gauja. «Cīrulīši» a prop de la Cova Svētavots, és el més destacable d'ells, amb una font que es creu que té poders curatius.

Ciutats agermanades[modifica]

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cēsis Modifica l'enllaç a Wikidata