Aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: CLIL)
Jump to navigation Jump to search

L'Aprenentatge integrat de Continguts i Llengües Estrangeres (AICLE, en anglès Content Language Integrated Learning, CLIL) és un corrent de la lingüística aplicada que propugna que als contextos escolars existeixi un major èxit en l'aprenentatge de les llengües estrangeres a quan es fan servir aquestes llengües per ensenyar matèries comunes com la història o les ciències, que per mitjà dels currículums funcionals que tracten aquestes llengües com a assignatures independents.

Origen i desenvolupament d'AICLE[modifica]

El terme AICLE (CLIL) va ser originat pel professor i recercador David Marsh l'any 1994. AICLE s'utilitza per descriure qualsevol situació educativa en la qual s'utilitza una llengua addicional (segona/ estrangera) per a l'ensenyament i aprenentatge de matèries diferents de la mateixa llengua en qüestió. Actualment, però, el terme AICLE inclou més d'una dotzena d'enfocaments educatius (ex: immersió, educació bilingüe, educació multilingüe, intercanvi d'estudiants, etc.). AICLE sintetitza i proporciona una via flexible per aplicar els coneixements apresos a partir d'aquests enfocaments. Aquesta flexibilitat es fa evident especialment en la quantitat de temps esmerçat per a ensenyar o aprendre a través d'una segona llengua o llengua estrangera.[1]

Per a Coyle[2] el concepte d'integració entre la llengua i les àrees curriculars és fonamental a l'hora d'entendre la diferència entre AICLE amb programes com els d'immersió al Canadà o els d'instrucció basada en contingut en l'ensenyament d'una llengua estrangera. En paraules seves: "Integration promotes subject or content learning to an equal position to that of foreign language learning". Segons aquesta mateixa autora cada vegada s'estan duent a terme més investigacions sobre estudis de casos en contextos AICLE diferenciats.


Les 4Cs[modifica]

AICLE es basa en quatre conceptes també coneguts com les 4C.[3] Aquests provenen del terme original CLIL. Per tant, per tal que qualsevol activitat basada en aquesta metodologia estigui ben dissenyada, caldrà que inclogui els coceptes o elements següents:

Contingut[modifica]

Cal que es dissenyin una sèrie de continguts i coneixements determinats d'una àrea i que s'hauran de tractar a l'aula. Un dels objectius principals de l'assignatura serà la comprensió d'aquests.

Comunicació[modifica]

L'ús de la llengua estrangera serà essencial per tal que existeixi comunicació entre els alumnes i entre el mestre o la mestra.

Cognició[modifica]

CLIL dóna la oportunitat de desenvolupar habilitats que tenen relació amb la creativitat i el desenvolupament i ajustament de continguts que s'han après amb l'ús de la llengua vehicular.

Cultura[modifica]

Aquesta metodologia dóna pas a la comprensió i tolerància d'un mateix cap a altres cultures reforçant, així, la globalització.


Referències[modifica]

  1. Mehisto, P.; Marsh, D. & Frigols, M.J. (2008). Uncovering CLIL. Content and Language Integrated Learning in Bilingual and Multilingual Education. Madmillan Books for Teachers.
  2. Coyle, D. (2006). Developing CLIL: Towards a Theory of Practice. A Figueras, N. (ed.). CLIL in Catalonia, from Theory to Practice. APAC. Monograph, 6
  3. Innovación y desarrollo docente. (2017). AICLE: Aprendizaje Integrado de Contenidos y Lenguas Extranjeras. [en línia]. Recuperat de https://iddocente.com/aicle-aprendizaje-integrado-contenidos-lenguas-extranjeras/

Enllaços externs[modifica]