Centre Nacional de la Recerca Científica

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: CNRS)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCentre Nacional de la Recerca Científica
Siège du CNRS rue Michel-Ange Paris 2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtCNRS Modifica el valor a Wikidata
Tipusentitat pública de recerca científica i tecnològica
institut de recerca
editor en accés obert
institució pública de recerca Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació19 octubre 1939 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deCouperin Consortium
Xarxa Nacional de Telecomunicacions per a la Tecnologia, l'Educació i la Recerca
Confederació de Repositoris d'Accés Obert
International Coalition of Library Consortia Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaAntoine Petit (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats31.970 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Autoritat executivaMinisteri d'Educació Superior i Recerca francès Modifica el valor a Wikidata
Filial
Indicador econòmic
Pressupost3.693 M€ (2021) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcnrs.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: cnrs.fr Twitter: CNRS Instagram: cnrs LinkedIn: cnrs Youtube: UCRHBpvcASQs852H0t4mt1zA Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

El Centre Nacional de la Recerca Científica[1][2][3] (francès: Centre national de la recherche scientifique), més conegut per les sigles CNRS, és el principal organisme públic de recerca científica de França.

Va ser fundat el 19 d'octubre de 1939, fusionant la Caisse nationale de la recherche scientifique i l'Office national des recherches scientifiques et des inventions. Es reorganitzà després de la Segona guerra mundial i s'orienta decididament vers la recerca fonamental.

Realitza estudis en totes les àrees científiques, dividides en vuit departaments:

L'any 1982, a naturalesa de la contractació al CNRS ha canviat notablement, passant els seus investigadors, de ser contractats a ser funcionaris equiparables a professors universitaris.

Premi Nobel

Molts dels premis Nobels francesos han treballat al CNRS, normalment a l'inici de les seves carreres, i posteriorment a unitats mixtes de recerca del mateix institut.

Presidents[modifica]

  • René Pellat : 1989 - 4 de novembre de 1992
  • Edouard Brezin : 4 de novembre de 1992 - 31 d'octubre de 2000
  • Gérard Mégie : 1 de novembre de 2000 - 5 de juny de 2004
  • Bernard Meunier : 21 d'octubre de 2004 - 5 de gener de 2006
  • Catherine Bréchignac : 11 de gener de 2006

Directors Generals[modifica]

  • Frédéric Joliot-Curie: 20 d'agost de 1944 - 3 de febrer de 1946
  • Georges Tessier: 4 de febrer de 1946 - 27 de gener de 1950
  • Jean Coulomb: 1957-1962
  • Hubert Curien: 1969-1973
  • Robert Chabbal: 1976-1980
  • François Kourilsky: 1988 - 18 de juliol de 1994
  • Guy Aubert: 19 de juliol de 1994 - 19 de juliol de 1997
  • Catherine Bréchignac: 19 de juliol de 1997 - 2000
  • Geneviève Berger: 2000 - 1 d'agost de 2003
  • Bernard Larrouturou: 1 d'agost de 2003 - gener de 2006
  • Arnold Migus: 18 de gener de 2006

Presidents-Directors Generals[modifica]

Referències[modifica]

  1. Institut d'Estudis Catalans. «DIJOUS DE CIÈNCIA 2021». [Consulta: 28 febrer 2021]. «Ha estat president de la Societat Catalana de Biologia, del Comitè d'Ètica del CSIC, d'un panel d'Advanced Grants del Consell Europeu de Recerca (ERC), i membre del Scientific Steering Committee, del Grup Europeu d'Ètica de les Ciències de la Comissió Europea i del Consell Científic del Centre Nacional de la Recerca Científica francès.»
  2. Institut d'Estudis Catalans. «Més de dos-cents investigadors exposen a l'IEC les novetats en recerca sobre el funcionament del cervell», 19 octubre 2010. [Consulta: 28 febrer 2021]. «En el decurs d'aquesta trobada científica, hi ha hagut un centenar de presentacions sobre els resultats de les diverses recerques, entre les quals destaquen la conferència de la doctora Lucía Tabares, de la Universitat de Sevilla, experta en l'estudi dels mecanismes de transmissió nerviosa i la influència que tenen en l'adaptabilitat als canvis; la conferència del doctor José Luís Labandeira, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, expert en l'estudi del sistema hormonal renina-angiotensina i com pot influir en la neurodegeneració dopaminèrgica implicada en trastorns del sistema nerviós com el Parkinson, i la conferència del doctor Frédéric Saudou, de l'Institut Curie, del Centre Nacional de la Recerca Científica de París, especialista en l'estudi dels canvis neuronals implicats en la malaltia neurodegenerativa de Huntington.»
  3. «Juan Vicens, Antònia». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. [Consulta: 28 febrer 2021]. «Ha realitzat estades d'investigació a la Universitat dels Estudis de Càller (2013), a la Universitat dels Estudis de Pàdua (2013) i al Centre d'Estudis Superiors de Civilització Medieval (Centre Nacional de la Recerca Científica i Universitat de Poitiers, 2015). És membre del grup de recerca «Estudis Medievals (GRESMED)».»

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centre Nacional de la Recerca Científica