Coordinadora Obrera Sindical
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | COS  | ||||
| Tipus | sindicat | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1987 | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Països Catalans | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Seu |
| ||||
| Part de | Federació Sindical Mundial Esquerra Independentista Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya | ||||
| Lloc web | sindicatcos.cat | ||||
La Coordinadora Obrera Sindical (COS) és un sindicat nacional i de classe sorgit el 1987. Es defineix com a «Sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans». Forma part del Coordinadora Unitària Sindical de Catalunya juntament amb altres sindicats.[1]
Història[modifica]
L'any 1987 la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya fou formalment dissolta per integrar-se en la Confederació Sindical Catalana, però una part de la militància va fundar la Coordinadora Obrera Sindical[2] (COS) com a referent sindical del Front Patriòtic propugnat pel PSAN.[3] Posteriorment s'hi van integrar el Col·lectiu d'Obrers en Lluita.[4]
L'organització va celebrar el primer congrés el 1990 a Cambrils, on es va elegir Toni Delgado com a coordinador general del sindicat[5]. El segon congrés, extraordinari, el va celebrar el 1992 a Vic, per tal de resoldre una crisi que no va superar fins al 1999, amb el tercer congrés també celebrat a Vic. Joan Pujol va encapçalar el sindicat després de tots dos congressos. L'any 2000 va estrenar web i el 2001 celebra el seu quart congrés passant a definir-se com un sindicat eco-socialista.[6] L'any 2003, dues organitzacions de l'EI, Terra i Llibertat i l'MDT van adoptar la COS com a referent sindical. El 2004 celebra el seu cinquè congrés a València, on Gonçal Bravo fou elegit coordinador general.
Fou un dels quatre sindicats (juntament amb CGT, CNT i Solidaritat Obrera) que convocà a la vaga general, el 27 de gener de 2011 a Catalunya, en protesta per l'allargament de l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys.[7] Aquest acord fou subscrit per la patronal, el govern espanyol (PSOE) i els sindicats afins (CCOO i UGT).[7]
Des de l'any 2012, també té presència a Transports Metropolitans de Barcelona, Universitat de Barcelona, ensenyament secundari i primari, sector del lleure i Bombers de la Generalitat de Catalunya.
És considerada la sectorial laboral de l'Esquerra Independentista.[8] Després d'uns mesos de debat, l'any 2017 plantejà abandonar el Grup d'Acció Parlamentària, espai de participació i representació a nivell orgànic de les entitats que recolzen la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), davant de situacions que l'obligaven a «assumir certes contradiccions, fruït de pactes tàctics», com per exemple l'aprovació d'uns pressupostos generals que «mantenien les retallades i les privatitzacions en sectors estratègics».[9]
La COS va participar a les vagues del 3 d'octubre i del 8 de novembre del 2017. En canvi, no ho va fer a la del 21 de febrer del 2019, al·legant que era una vaga imposada des de dalt, entre altres motius.[10].
La presència més longeva de la COS en una empresa ha estat a Roquet de Tona, amb més de trenta anys de representació sindical nacional ininterrompuda (1978-2024).[11]
Referències[modifica]
- ↑ «Jornades de formació per l'organització de Punts d'Informació Laboral». COS, 07-04-2010. [Consulta: 24 desembre 2011].
- ↑ «Història». Intersindical-CSC. [Consulta: 3∕9∕2011].
- ↑ Sastre, Carles. Terra Lliure: punto de partida (1979-1995) : una biografía autorizada (en castellà). Txalaparta, 2013. ISBN 978-84-15313-45-8.
- ↑ Meronyo, Pere «Nacionalitzar el sindicalisme, sindicalitzar l'independentisme». Lluita, n.204, desembre 2008, p.9. Arxivat de l'original el 2009-01-05 [Consulta: 24 desembre 2011]. Arxivat 2009-01-05 a Wayback Machine.
- ↑ Santasusana, 2021, p. 658.
- ↑ Coordinació. Portaveu de la Coordinadora Obrera Sindical, 88, 2001, pàg. 2.
- ↑ 7,0 7,1 Milers de manifestants a Barcelona per la vaga, Vilaweb.cat, 27 de gener de 2011 (consulta:28-1-11).
- ↑ «El sindicalisme de classe i nacional al segle XXI». IV Escola Sindical de Tardor de la COS. Arxivat de l'original el 2012-06-21. [Consulta: 24 desembre 2011].
- ↑ «La Coordinadora Obrera Sindical (COS) qüestiona la seva continuïtat a la CUP-CC». [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ Santasusana, 2021, p. 690.
- ↑ Santasusana, 2021, p. 674.
Bibliografia[modifica]
- Santasusana, Marc. «Sindicalisme nacional i de classe, el projecte mai reeixit». A: Carles Viñas i Gràcia. Història de l'Esquerra Independentista. Manresa: Tigre de Paper Edicions, 2021. ISBN 978-84-16855-83-4.
Enllaços externs[modifica]
Sindicats amb seu als Països Catalans | |
|---|---|
| Centrals sindicals i intersindicals | |
| Sindicats d'estudiants | |
| Sindicats agraris | Assemblea Pagesa de Catalunya · Associació Valenciana d'Agricultors · Consorci Forestal de Catalunya · Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya · Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià · Unió de Pagesos de Catalunya · Unió de Pagesos de Mallorca |
| Sindicats de professors | Sindicat de Professors de Secundària · Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià · Unió dels Treballadors d'Ensenyament de Catalunya |
| Sindicats de policies | Col·lectiu Autònom de Treballadors-Mossos d'Esquadra · Sindicat Autònom de Mossos d'Esquadra · Sindicat Autònom de Policia · Sindicat de Mossos d'Esquadra · Sindicat de Policia Local de Catalunya · Sindicat de Policies de Catalunya · Sindicat d'Inspectors i Intendents del Cos de Mossos d'Esquadra · Sindicat Nacional de Seguretat de Catalunya · Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya |
| Altres | Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya · Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l'Administració de Catalunya (CATAC) · Sindicat Autònom de Banca i Estalvi de les Illes (SABEI) · Sindicat Andorrà de Treballadors · Sindicat de Periodistes de Catalunya · Sindicat de Periodistes de les Illes Balears · Treballadors Autònoms Dependents · Unió de Periodistes Valencians · Unió Sindical d'Andorra |
