Caça major

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Mural coreà amb escena de caça de cérvols.

La caça major és la caça en què es persegueix a qualsevol animal salvatge més gran que una guineu ordinaria.[1] De les nombroses formes de practicar la caça major, dues són les més comunes: l'acostament i la batuda (o munteria). La primera consisteix a localitzar l'animal, perseguir-lo procurant no ser vist, fer l'aproximació final i disparar. La batuda es practica per un grup de caçadors que s'ajuden en la tasca de perseguir i acorralar les peces: en general un grup d'aquests caçadors romanen en llocs fixos, a l'espera, i un altre grup, anomenat batedors, aixequen i espanten els animals cap als llocs en què es troben els primers. L'espero i el vaqueo són modalitats de caça a l'espera consistents a esperar a la peça en els llocs de pas fix o en les menjadores per tal d'abatre.[2]

Amerindis dels Estats Units caçant bisons, il·lustració de 1855

Munteria[modifica]

Article principal: Caça de munteria

Les munteries consisteixen bàsicament en dos grups de caçadors, uns d'ells se situen en diferents llocs, i els altres (normalment treballadors dels vedats) ajudats de gossos de caça, aixequen i fan fugir a les preses cap als llocs. Han existit i existeixen diferents tipus de munteria segons el territori on es porta a terme, la manera d'entendre la caça i la utilització d'unes o altres races de gossos. Normalment les preses que es cacen en munteries són cérvols (o altres cèrvids) i senglars. En certes àrees d'Espanya, com els Muntanyes de Toledo o Sierra Morena, hi ha grans vedats de caça que basen el seu negoci en les munteries.[3]

Veneria[modifica]

Així es diu la caça a cavall a peu per grups de monteros perfectament organitzats. Cada grup està format pel munter major, que és el que dirigeix la cacera, els munters anomenats a França piqueurs que s'ocupen dels gossos, etc.[4] Cadascun amb una missió concreta. Abans de començar la caça, es tria la peça, prèviament s'ha registrat la muntanya amb l'ajuda d'un gos per localitzar o detectar les diferents peces. El munter major efectua l'elecció -normalment la que tingui el trofeu més valuós- i una vegada localitzada s'inicia l'atac de la gossada de gossos darrere d'aquesta. Cada canilla, dirigida per un munter, es compon per un nombre molt variable de gossos: des d'un a 40 o més. Els munters es comuniquen mitjançant les fanfàrries, les quals proporcionen un autèntic llenguatge musical. L'animal llançat, (cérvol, cabirol, daina, guineu, senglar, etc.) és assetjat i perseguit pels gossos i, en el moment que es troba esgotat -la caça pot durar unes hores o tot el dia- intervé l'home, picador o botó, que li travessa el cor amb un ganivet de caça. Una part de la carn de l'animal es lliura als gossos i normalment el peu del mateix és ofert pel munter major a un dels convidats.[5]

Referències[modifica]

  1. Portal d'internet de SafariLife: (www.fedecaza.com)
  2. «Big-game hunting has a long and storied history». Pittsburgh Post-Gazette. [Consulta: 10 novembre 2015].
  3. "La caza mayor en Jaén antes de la Guerra Civil española" de José Manuel Crespo Guerrero (2014).
  4. (francès) Tradition et écologie, www.venerie.org, consultat el 15 novembre 2011
  5. Le droit de la Vènerie

Lectures[modifica]

  • Foa, E. After Big Game in Central Africa. St. Martin's Press. ISBN 0-312-03274-9.
  • Herne, Brian. White Hunters: The Golden Age of African Safari, Henry Holt & Co, New York, 1999.
  • "The Most Dangerous Game", a classic story famous in the mid-twentieth century that was inspired by and explores the philosophy of hunting for sheer pleasure.
  • Hemingway, Ernest. Green Hills of Africa
  • Hemingway, Ernest. True at First Light
  • Roosevelt, Theodore. Good Hunting: In the Pursuit of Big Game in the West ISBN 978-1628737974.