Caça menor

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La caça menor és la caça en què es persegueix a qualsevol animal salvatge menor que una guineu comuna.[cal citació] La caça menor constitueix, després de la pesca, l'esport més popular a l'aire lliure.[cal citació] El nombre de llicències de caça expedides en els últims anys ha experimentat un augment notable.[cal citació] La caça menor constitueix no només un esport popular, sinó també un magnífic negoci i no precisament per als caçadors. En efecte, les xifres que els caçadors de tot el món inverteixen en escopetes són molt elevades, rifles, munició, equip, gos i desplaçaments. Amb tota seguretat, la peça capturada li resulta més cara al caçador que si l'hagués adquirit en el mercat.

L'activitat cinegètica més cultivada és la caça del conill, la llebre, la guatlla, la perdiu roja, el faisà, el colom, el tudó, la becada, la tórtora, etc. La caça menor sol efectuar-se a peu i amb l'auxili d'un gos de mostra, com els pointers setter sobre perdiguers, de rastre, com els gossos; de persecució, com els llebrers; aixecador, com els spaniel sobre cas, o cobrador, com els Llaurador Retriever.

La modalitat anomenada caça a l'espera o a l'aguait sol tenir per escenari les ribes fangoses dels rius, llacunes i llacs, on les aus, especialment els ànecs, es presenten a la recerca d'aliment o durant les seves migracions. Allà, el caçador, amagat o ocult entre les canyes i el fullatge, espera a la peça; altres vegades imita el cant de l'au (reclam) per atreure-la.

A la caça a la ullada, el caçador o caçadors, apostats estratègicament, disparen sobre els animals que passen davant seu en ser aixecats i assetjats per gossos o observadors.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]