Ca l'Andal (Badalona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | ss. XV-XVI-XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Badalona (Barcelonès) | |||
| Localització | C. Independència, cantonada amb C. Nova Cançó, Bufalà | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 20536 | |||
| Id. IPAPC | 13284 | |||
Ca l'Andal, nom derivat del prenom Eudald, és una masia de la ciutat de Badalona (Barcelonès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Està situada al barri de Bufalà, al costat de la riera de Canyet. Documentada des del segle xv, va ser la rectoria de la parròquia de Santa Maria de Badalona fins al segle XVII, i era el lloc on es recaptaven els delmes i altres primícies en nom de la catedral de Barcelona, per la qual cosa també era coneguda com a Casa del Delme. Al segle xix va ser subhastada a causa de la desamortització i es va començar a utilitzar com a residència particular fins a 1996, quan va quedar en desús. És propietat de l'Ajuntament de Badalona des de 2008.
Descripció[modifica]
Pel que fa a la situació, la masia està situada al barri de Bufalà, a tocar de la riera de Canyet, avui anomenada avinguda de Martí Pujol, i de l'antic camí que duia al veïnat de Pomar.[1]
Antiga masia de base rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes.[2][1] La coberta, amb teulada a quatre vessants,[3] és sostinguda per bigues de fusta i forjats, dels quals el de la sala noble del primer pis, pel seu estat de conservació, es va haver de reforçar amb bigues de ferro. A l'interior, l'antic celler és molt espaiós, hi havia hagut cups, botes i premsa, mentre que al graner es conservaven algunes sitges.[2][2] Val a dir, que l'antiga masia es va dividir en diversos habitatges, pel que la volumetria interna va variar.[2] Possiblement les façanes van ser reformades al segle xviii, perquè a la dovella central de l'entrada principal hi ha gravada la data de 1733.[3]
Darrere i annexa a la masia s'hi va bastir un edifici industrial als anys 40, que va ser enderrocat el febrer de 2020.[2][4]
Història[modifica]
L'edifici actual està documentat des del segle xv, està construït sobre un assentament agrícola romà,[2] en aquest indret s'hi van trobar diverses àmfores de vi.[1] Durant l'edat mitjana s'hi recollia el delme que la parròquia de Santa Maria de Badalona recaptava en nom de la catedral de Barcelona durant la Pabordia diocesana del mes de maig, habitualment en forma de productes agrícoles, que eren desats als cellers i magatzems de la masia.[5] Aquesta tasca la va deixar d'acomplir el 1686, quan es va acabar de construir la rectoria nova al carrer de Dalt,[6] anomenat també de la Mongia, a l'actual barri de Dalt de la Vila. Aquesta construcció va substituir la casa delmera com a dependència rectoral ja que quedava a tocar de l'església, mentre que a finals de segle xvii Ca l'Andal quedava una mica retirat del nucli urbà.[5]
Va continuar sent un bé eclesiàstic fins al segon terç de segle xix, de fet, fins aquell moment es va continuar utilitzant per a diverses activitats, per exemple els graners van ser utilitzats per a representacions teatrals com els Pastorets, perquè llavors a Badalona no hi havia un lloc adequat. No obstant això, quan a causa de la desamortització de 1841 va ser subhastada i adquirida pel químic i farmacèutic Eudald Comià i Font,[1] originari de Sant Martí d'Albars, que la va convertir en la seva residència particular. A partir d'aquest moment, la masia va començar a ser coneguda amb el seu nom actual. Des de 1825, Comià i els seus socis havien instal·lat la fàbrica de sulfats Casanova i Cia., coneguda popularment com «el Vidriol», i que, casualment, estava situada a la mateixa riera de Canyet, davant de Ca l'Andal.[7]
A la mort de Comià, s'hi va traslladar a viure el seu gendre, el també farmacèutic i químic Francesc Agell i Martí, que va encarregar-se també de la fàbrica química i, a més, va ser alcalde de Badalona entre 1848 i 1849. Després de traslladar la fàbrica fora de Badalona i de quedar-se vidu, vers 1879 es va vendre les propietats.[7] Ca l'Andal no va deixar d'estar mai habitada, de fet, la masia va ser dividida en diversos habitatges durant el segle xx, on van arribar a viure-hi fins a set famílies alhora.[8] Paral·lelament, a començaments de 1940 es va bastir darrere la masia un edifici industrial dedicat a foneria.[4] El 1984 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Local.[2]
El 1996 la masia va ser tancada i va quedar sense ús. El 2008 la va comprar l'Ajuntament de Badalona.[8]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ca l'Andal |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Masia de Ca l'Andal (Casa del Delme)» (PDF). Pla de Protecció del Patrimoni. Ajuntament de Badalona, octubre 1980. [Consulta: 21 abril 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Masia de Ca l'Andal - Casa del Delme». Pat.mapa - Arquitectura. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 abril 2014].
- ↑ 3,0 3,1 «Ca l'Andal». Badalona - Barcelonès. Pobles de Catalunya. [Consulta: 21 abril 2014].
- ↑ 4,0 4,1 Vázquez, Ángela «Enderroquen la foneria de Ca l'Andal». Diari de Badalona, 23-02-2020.
- ↑ 5,0 5,1 Riera i Milà, Josep M. «Una llar comunitària cristiana». Catalunya Cristiana, any VII, núm. 316, octubre 1985, pàg. 16-17. Arxivat de l'original el 2021-06-25 [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ Lladó, Francesc; Padrós, Joan Antoni. «Rectoria de Santa Maria». Pla de Protecció del Patrimoni. Ajuntament de Badalona, 1980. [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ 7,0 7,1 Palacio i Serra, Francesc «L'Ajuntament de Badalona des de l'establiment de l'estat liberal fins a la Revolució de Setembre (1835-1868)». Carrer dels Arbres, 4a època, núm. 5, 2020, pàg. 142, 156.
- ↑ 8,0 8,1 López Cucarella, Montse «Lucha vecinal para recuperar Ca l'Andal, una masía histórica de Badalona abandonada desde 1996». La Vanguardia, 06-01-2017.