Ca l'Aranyó
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica  | |||
| Arquitecte | Josep Marimon i Cot | |||
| Construcció | 1872 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del ferro | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Parc i la Llacuna del Poblenou (Barcelonès) | |||
| Lloc | Llacuna, 123-127, Roc Boronat, 134-140, Tànger, 101-135 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40086 | |||
| Id. Barcelona | 2977 | |||
Ca l'Aranyó és una antiga fàbrica situada a la cantonada dels carrers de Tànger i Llacuna, al barri del Poblenou de Barcelona i està catalogada com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica]El 1800, Antònia Margarit, vídua de Francesc de Magarola i Cantó, i el seu fill Francesc Xavier de Magarola i de Margarit vengueren un prat de blanqueig al fabricant d'indianes Josep Castanyer i Codina.[3] El 1871, els marmessors de la seva filla Elionor Castanyer i Molet vengueren la propietat al fabricant Joan Framis i Torrents,[4] que l'any següent en vengué 11.144,42 m² a Claudi Aranyó i Aranyó.[5] L'any següent, aquest encarregà al mestre d'obres Josep Marimon i Cot[6] la construcció de la fàbrica, segons un projecte de l'empresa britànica Prince Smith and Son, de Keighley (Anglaterra), que va proporcionar plànols, estil arquitectònic, maquinària, estructura i tècnics, i fou acabada el 1874.[1]
Propietat d'Aranyó i d'Albert Escubós, es dedicà a la fabricació de filats i teixits,[7] amb el sistema anglès Bradford i tenia una caldera de vapor Alexander.[1] La fàbrica va ser objecte de reformes per l'arquitecte Joaquim Vilaseca quatre vegades (1933, 1943, 1947 i 1950),[8] fins que el 1984 l'empresa Aranyó i Cia SA va decidir tancar-la.[1] Després d'un intent frustrat de convertir-la en museu de la moto, el 2004 va ser acordat el seu destí com a departament audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra i ha estat restaurada com a part del centre direccional 22@.[8]
Descripció
[modifica]El conjunt, tot envoltat d'una tanca feta de maó vist, està format per l'edifici principal (aïllat i pròxim a la cantonada Llacuna-Tànger), una nau adossada a la tanca del carrer de Tànger i diferents elements situats a l'interior d'entre els quals destaca la xemeneia troncocònica.[1]
L'edifici principal, de planta baixa, dos pisos i golfes, i té la coberta de teula resolta amb mansardes. Segueix el model de fàbrica de pisos o manxesterià, on hi ha diferents elements típics de l'arquitectura industrial europea: l'obra de maó, finestres en mansarda, caps dels tirants de forja, repetició homogènia dels elements.[1] Hi destaquen les solucions estructurals i constructives per aconseguir plantes diàfanes i en què apareixen els elements prefabricats de fosa, que s'adapten a l'estructura portant formada per encavallades i corretges d'acer laminat fabricades per la Fundició Girona del Poblenou.[1][2] Segons Martí Checa i Xavier Basiana, «el resultat és un edifici en alçada que sintonitza dos estils: un d'anglès, utilitzat en la imatge externa i en els elements estructurals, i un de català en la tècnica constructiva».[9]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 «Ca l'Aranyó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- 1 2 «Ca l'Aranyó». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Josep Ubach, 01-03-1800.
- ↑ AHPB, notari Josep Umbert de Soler, 23-03-1871.
- ↑ AHPB, notari Ferran Ferran i Sobregués, manual 1.312/64, f. 700-705v, 24-03-1872.
- ↑ «Claudio Arañó i Arañó sol·licita construir un efici industrial al carrer d'Alí Bei de Sant Martí de Provençals». Obres particulars 304/1873. AMSDM, 23-04-1873.
- ↑ Sòria i Bascompte, Roger. Històries, símbols, mites i llegendes sobre la mort, 2006, p. 35.
- 1 2 DDAA. El Poblenou en 135 veus. Barcelona: Arxiu Històric del Poblenou, 2005, p. 8. ISBN 978-84-609-4966-4.
- ↑ Basiana, Checa Artasu i Orpinell, 2000, p. 50.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]
- Basiana, Xavier; Checa Artasu, Martí; Orpinell, Jaume «Ca l'Aranyó». Barcelona, ciutat de fàbriques. Nau Ivanov, 2000, p. 50-51.
- Cabana, Francesc «Els Arañó». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.