Cabassers

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cabacés)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCabassers
100 Vista de Cabacés des del sud-est.JPG
Vista de Cabassers des del sud-est

Localització
Localització de Cabacés respecte del Priorat.svg
41° 14′ 57″ N, 0° 44′ 05″ E / 41.249166666667°N,0.73472222222222°E / 41.249166666667; 0.73472222222222
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Tarragona
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Priorat
Entitats de població 1
Població
Total 326 (2016)
• Densitat 10,42 hab/km²
Gentilici Cabasserol, cabasserola
Geografia
Superfície 31,3 km²
Altitud 358 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde José Antonio Robles Cerezo
Indicatius
Codi postal 43373
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43035
Codi IDESCAT 430350
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Cabassers, oficialment i impròpiament anomenat Cabacés, és un poble i municipi de la comarca del Priorat.

Està situat al nord-oest de la comarca, al límit amb la Ribera d'Ebre. Al nord, hi ha el terme de la Bisbal de Falset, al nord-est, el de Margalef, a llevant, el de la Morera de Montsant, al sud-est el de la Vilella Alta, i al sud els de la Vilella Baixa i la Figuera, tots ells del Priorat. El costat de ponent és el que limita amb la Ribera d'Ebre: la Torre de l'Espanyol al sud-oest i oest, Vinebre a l'oest i la Palma d'Ebre a l'oest i nord-oest.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Cabacés és el topònim oficial, però l'Institut d'Estudis Catalans ha defensat sempre la forma Cabassers,[1] nom que va ser oficial fins al 1989

Al segle XIII apareix, per a aquesta població, la denominació aràbiga d'"Abinkabaser". La primera part del mot aràbig és clarament àrab, i significa "fill de"; la segona part, segurament és l'arabització d'una paraula llatina (la inexistència en àrab antic de cap arrel d'aquestes característiques així ho fa pensar), que ens remetria a l'arrel que en català donaria les paraules "cabassa" i "cabassers", tot i que en forma d'antropònim (nom de persona).

Una cabassa, en català actual, i també en català antic, és un cabàs gros que servia per a contenir blat, ordi o altres cereals, o una estora d'espart rodona que es feia servir per a mesurar olives, o altres funcions semblants. Atesa la producció agrícola de la comarca, tant una com l'altra donarien peu al nom de l'ofici de qui teixia amb espart aquests estris. Era habitual en èpoques antigues que els noms d'ofici donessin els apel·latius amb què es coneixien les persones.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Termes municipals limítrofs:

La Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre) La Bisbal de Falset Margalef
Vinebre (Ribera d'Ebre) Brosen windrose-fr.svg La Morera de Montsant
La Torre de l'Espanyol (Ribera d'Ebre) La Figuera i La Vilella Baixa La Vilella Alta
Pont Vell de Cabassers

El poble és a 357 metres sobre el nivell de la mar. Com altres termes del sector oriental del Priorat, Cabassers es vertebra a l'entorn del riu de Montsant. Tot el que queda al nord-est del riu Montsant constitueix la part més muntanyosa del terme. Es tracta de quatre serralades principals que baixen de la Serra del Montsant i de les tres valls principals que enclouen. Aquesta meitat nord-oriental del terme és dins els límits del Parc Natural del Montsant.

La meitat sud-occidental del terme està constituïda per la plana a l'entorn del riu de Montsant i les serres, de menys alçada, que separen les comarques del Priorat i de la Ribera d'Ebre.

El Riu de Montsant entra en el terme pel nord-oest, procedent de la Bisbal de Falset, i després de rebre per l'esquerra el Torrent del Racó de les Pinedes, s'obre en una vall més ampla, en el lloc conegut com el Molí de l'Estudiant, i entra en una zona on hi ha la majoria dels masos cabasserencs. Després d'un parell de meandres, el riu pren la direcció de llevant per adreçar-se cap a la Vilella Baixa. Rep nombrosos torrents per la dreta i per l'esquerra, entre els quals podem destacar el Torrent del Racó de la Coma, el Barranc del Montsant, que baixa del poble de Cabacés, el Barranc de la Cavaloca, amb el seu afluent del Barranc del Racó del Cacarro, i el del Racó. El Montsant surt del terme pel seu sud-est.

La Vall del Barranc del Montsant és l'altra unitat de territori significativa del terme. Al bell mig hi ha el poble, i és una vall prou marcada, que baixa directament de la Serra del Montsant. El Barranc del Montsant té l'origen, en plena Serra de Montsant, en el Barranc Tancat i al cap de poc rep els torrents del Racó de Boca d'Infern i del Racó del Ponet. El tram a ponent del poble rep el nom de l'Aubereda. Justament a ran del poble se li ajunta el Torrent del Racó de les Valls.

Prop del Barranc Tancat discorre també el Barranc dels Colls Baixos, que s'adreça cap a la Bisbal de Falset, on s'aboca en el riu de Montsant.

L'orografia de Cabassers és complexa. Des del nord-est baixen els contraforts de la Serra del Montsant, amb la Punta del Salomó (582 m.) i la Punta del Bep (896) (al límit amb Margalef), aquesta darrera, la Punta del Llorito (881 m.), la Punta de la Canaleta (703) i el Grau de la Vilella, cinglera al damunt d'aquell poble (646) (al límit amb la Morera de Montsant). El límit amb la Vilella Baixa el forma la cinglera del Grau de la Vilella, que va baixant gradualment a buscar la plana del riu de Montsant. Durant un bon tros el mateix riu fa de límit termenal, amb el terme de la Figuera, fins que s'alça en direcció sud-oest fins a encalçar el Turó de Sant Pau, de 628 m. d'alçària. Prop d'aquest darrer turó, a 528 m. d'altitud, comença el termenal amb la Torre de l'Espanyol, que discorre per un serrat al voltant de la cota 500, davallant progressivament. Quan ja és a prop dels 450, comença el límit amb Vinebre, que discorre per una carena a la mateixa alçada. Quan comença el termenal amb la Palma d'Ebre, ressegueix uns serrats cap al nord-est que van guanyant lleugerament d'alçada.

A l'interior del terme hi ha d'altres contraforts del Montsant, entre les quals destaquen la Punta del Llebreta, de 859 m., el cim de l'Aixaragall, de 627, a llevant del poble, la Serra de Cantacorbs, de 615, més a migdia, i la Serra dels Solans, de 561. A ponent, la Punta del Lloro, de 464 metres d'altitud, la Serra de la Calçada, entre 450 i 515 m., i la Punta de la Cogullada, de 447. Al nord, la Punta de Sant Roc, de 516 m., rere el qual hi ha l'ermita homònima i el Serrall de les Roques, de 618. La llera del Montsant és a l'entorn dels 300 metres.

El poble de Cabassers és l'únic nucli de població agrupada, però hi ha l'ermita de la Foia, l'ermita de Sant Roc, ja esmentada, i alguns masos, la major part abandonats. El terme municipal conté una sèrie de sectors i partides molt marcats, entre els quals destaquen les Forcades, el Molí de l'Estudiant, los Ponts (el Pont del Manescal i el Pont del Sentís), lo Racó del Cuero, Emborrianes, les Vinyes, los Burgans, lo Racó de Mestre Jaume, Boixos, los Comellassos, los Esclots, les Pinedes, les Cavaloques... El cens de masos és important, tot i que la majoria són avui dia deshabitats, i alguns rònecs.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Pascual Madoz es refereix a Cabassers, Cabacés, en el seu Diccionario geográfico...[2] del 1845. S'hi refereix dient que el poble és en un lloc escabrós amb bona ventilació i clima sa. Segons Madoz, en aquell moment tenia 150 cases, Casa de la Vila, presó i una església parroquial dedicada a la Nativitat de Nostra Senyora, de la qual depenen les esglésies de la Bisbal de Falset, la Figuera, Margalef i la Vilella Baixa. En el terme hi ha, a més, dues ermites: la de Sant Roc i la de la Mare de Déu de la Foia. Té dues escoles, una, de nois, amb uns 30 alumnes, i l'altra, de noies, amb unes 60 (á la que asisten 25 niñas á aprender ademas las labores propias de su sexo). Té tres fonts de bones aigües de les quals se subministren els veïns, a part d'altres set fonts existents en el terme.

Sempre segons Madoz, el terme és escabrós, de qualitat regular; hi ha vinya, oliveres i ametllers. Fertilitza el terme el riu Montsant, damunt del qual hi ha un pont. La producció del terme és blat, oli i poques ametlles; la principal collita és la de vi. Hi havia una mica de bestiar, i s'hi cacen conills i perdius. La indústria existent era: tres fassines d'aiguardent, quatre molins de farina i dos d'oli. La població és de 94 veïns (caps de casa) i 373 ànimes (habitants).

L'Ajuntament[modifica | modifica el codi]

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

D'ençà les primeres eleccions democràtiques (1979), Cabacés només ha tingut tres alcaldes:

  • Joan Masip i Bru (19.4.1979 - 27.5.1995)
  • Josep Antoni Robles i Cerezo (17.6.1995 - 2011)
  • Ricard Masip Roselló (2011 - present)
Regidors[modifica | modifica el codi]

Des del 1979, primeres eleccions democràtiques després del franquisme, ha tingut els regidors següents: Ricard Abat Borràs, Sílvia Argilés Serres, Josep M. Bru Vea, Jordi Ferré Aragonès, Maria Montserrat Gibert Bonastre, Antoni Llecha Sabaté, Joan Masip Bru, Agustí Masip Casabona, Ricard Masip Roselló, Lluís Masip Sabaté, Ramon Masip Tarragó, Ángeles Mateo Juan, Ferran Miró Roselló, Josep Rebull Bolumar, Josep Antoni Robles Cerezo, Prudenci Sebastián Masip, Cecília Serra Crivillé i Mercè Souto Mosquera.

Legislatura 2011 - 2015[modifica | modifica el codi]
Resultats electorals - Cabassers, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Josep Antoni Robles i Cerezo 158 7 94,05
Total 194 7

Per a la legislatura 2011-2015, la composició del ple de l'Ajuntament és la següent:

  • Josep Antoni Robles i Cerezo (CiU), Alcalde
  • Antoni Llecha Sabaté (CiU), 1r Tinent d'Alcalde, encarregat de l'àrea de Serveis
  • Josep Rebull Bolumar (CiU), Regidor encarregat de l'àrea d'Agricultura i Medi Ambient
  • Ricard Masip Roselló (CiU), Regidor encarregat de l'àrea d'Obres i Turisme
  • Mercè Souto Mosquera (CiU), Regidora encarregada de l'àrea de Sanitat, Cultura i Festes
  • Jordi Ferré Aragonès (CiU), Regidor encarregat de les àrees d'Hisenda i d'Ensenyament
  • Cecília Serra Crivillé (CiU), Regidora encarregada de l'àrea de Joventut i Esports

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Dues són les carreteres que solquen el terme de Cabassers: la T-702 (C-242, a Cornudella de Montsant - la Palma d'Ebre), i la T-714 (T-702 a Cabassers - Vinebre). Discorre pel terme el  GR-171  (Santuari de Pinós - Refugi del Caro), en el tram entre Escaladei i la Figuera.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
21 27 25 73 85 283 416 382 330 290
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
302 293 277 292 221 184 125 349 351 340
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
340 337 339 342 339 342 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «L'expedient Cabassers». Nació Digital, 09-07-2016. [Consulta: 7 desembre 2016].
  2. Madoz 1845.
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 41. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. Web oficial del museu

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Biete Farré, Vicenç. Cabacés: documents i escrits, 1985. ISBN 84-505-1798-2. 
  • Biete Farré, Vicenç. Cabacés: un poble al peu de Montsant, 1991. ISBN 84-606-0087-4. 
  • Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabassers Modifica l'enllaç a Wikidata