Cabeçada
La cabeçada o morralla (generalment usat en plural: morralles) és el bastiment de corretges que es col·loca en el cap del cavall per a afermar el mos. Pot ser de cuir o seda. Les morralles[1] se semblen a un cabestre però llur funció és més aviat de guiar i mantenir el cavall desmuntat. A les morralles, hom hi lliga o agafa un dogal i no pas unes regnes.[2][3][4]
Descripció[modifica]
Consta comunament de dues peces principals, la sotagola i el cabestre, agafades per dues corretges curtes anomenades traves.
- La sotagola o gorgera de la cabeçada i el de la cabeçada de brida, es diferencien pel fet que el primer és una corretja molt doble i ampla, que té un eixamplament en la part que toca el cap del cavall.[5]
- El mos és pròpiament una muserola, d'igual resistència, que abraça el musell de l'equí, i que té també un eixamplament en la seva part davantera.[5]
Aquestes dues peces que s'escurcen i s'allarguen per mitjà d'una sivella que cadascuna té al costat esquerre en la mateixa forma que la sotagola i la muserola de la cabeçada de la brida, estan agafades per darrere amb dues anelles que són les peces on entren les branques de la cabeçada mateixa.
Menes[modifica]
Segons el seu objecte rep diferents noms.
Cabeçada de brida[modifica]
És un corretatge o guarnició de cuir o de seda que cenyeix i abraça el cap del cavall.[5] S'empra per a sostenir el mos i les dues regnes. Està composta de testera, frontal (o frontalera), muserola, sotagola, galteres i portacabestre. La sotagola i la muserola estan agafats per darrere amb dues anelles, que són les peces per on entren les branques de la cabeçada mateixa.[5]
Cabeçada de menjadora[modifica]
La que s'usa per a fermar l'animal a la menjadora amb el dogal que porta a propòsit. Consta de testera, frontalera, muserola, sotagola, galteres i anella del dogal. Alternativament, aquesta mena de cabeçada pot tenir un mos —que és la part que es col·loca darrere de les orelles—, del cabestre, i de dos galteres que uneixen les peces anteriors. Demés es col·loquen a banda i banda del cap del cavall, dues anelletes unides per una baula, les quals subjecten la cabeçada, i de les quals es pren el dogal, a què es poden afegir la sotagola les frontaleres, que no són peces indispensables.[6]
Cabeçada pollinera[modifica]
La de cànem que es posa als poltres.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Màrius Domingo de Pedro. A cavall per Catalunya: equitació per a tothom; 20 rutes. Cossetània Edicions, 2002, p. 104–. ISBN 9788495684844 [Consulta: 26 desembre 2010].
- ↑ Morralles. Diccionari Institut d'Estudis Catalans.[Enllaç no actiu](català)
- ↑ Ramal. Diccionari Institut d'Estudis Catalans.[Enllaç no actiu](català)
- ↑ Josep Mèlich i Garcia. L'Argentera-- quan anàvem amb avarques: solatges de memòria. Cossetània Edicions, 2003, p. 212–. ISBN 9788496035607 [Consulta: 26 desembre 2010].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Encyclopedia metodica, Artes academicos, Gregorio Sanz, 1791, p. 106.
- ↑ Risueño, Carlos. «Diccionario de veterinaria y sus ciencias auxiliares». Librería de Pérez. [Consulta: 13 desembre 2013].