Cabosanroque
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música  |
| Història | |
| Creació | 2001, Barcelona |
| Lloc web | cabosanroque.com |
         | |
Cabosanroque és un grup de música experimental català.
Neix a Barcelona el 2001 com a col·lectiu musical nombrós, avui consisteix en el duo de Laia Torrents Carulla (1976) i Roger Aixut Sampietro (1975). Es dedica a l'experimentació lúdica i evocadora a partir d'instruments inventats, sorgits d'objectes quotidians tan diversos com màquines de cosir, rentadores, escalèxtrics, grapadores o peces de mobiliari en desús. Aquests instruments inventats normalment també son instal·lacions artístiques visuals i lumíniques, amb un component cinètic i escènic. A vegades van acompanyats d'accions artístiques, i sovint conformen paisatges sonors.[1][2]
A vegades s'ha referit a aquest grup com a Cabo San Roque, a vegades CaboSanRoque, però avui, a 2019 i d'acord amb la seva pàgina web, s'escriu "cabosanroque".
El treball del grup s'ha desenvolupat al voltant de la construcció de màquines musicals i l'exploració de les seves capacitats expressives i emotives, en un procés d'investigació contínua sobre la generació de so per mitjans mecànics i automatismes. Aquesta capacitat expressiva de les màquines, relacionada de diferents maneres amb la intervenció de persones, s'ha posat a prova en muntatges escènics, en espais expositius, en forma d'instal·lacions sonores o en àmbits estrictament musicals.
El resultat comprèn ja sis treballs discogràfics a 2018 (i col·laboracions amb músics com Vinicio Capossela, Carles Santos, Pascal Comelade o Guano Padano), els espectacles Bestiari, El run-run del nyigo-nyigo (amb Pascal Comelade, Carles Santos, Pierre Bastien i Joan Saura), Maquinofòbiapianolera (un concert per a piano i orquestra mecànica compost i interpretat juntament amb el músic experimental Carles Santos), Torn de Nit,[3] Música a màquina, i La Caixeta, així com les instal·lacions sonores Los árboles aullaron (Fonoteca Nacional de Mèxic, Vive Latino 2013),[4] Pas de loup (La Capella, Barcelona) i No em va fer Joan Brossa (Centre d'Art Santa Mònica).[5][6]
Referències[modifica]
- ↑ "Cabosanroque reinterpreta la poesia de Brossa amb paisatges sonors fets de màquines. L'Arts Santa Mònica explora la prosa del poeta a l'obra 'No em va fer Joan Brossa'", Èlia Murgou, L'Ara, 1 de març del 2018. [Consultat el 20 de juny del 2019].
- ↑ "Música. Freak Out! / CaboSanRoque", Biblioteca virtual de la Diputació de Barcelona - DiBa. [Consultat el 20 de juny del 2019].
- ↑ «Torn de nit». Mercat de les Flors. [Consulta: 12 març 2018].
- ↑ Fitxa de CaboSanRoque a l'Institut Ramon Llull.
- ↑ «Brossa sense Joan Brossa». El Punt Avui, 04-03-2018. [Consulta: 12 març 2018].
- ↑ "Cabosanroque. No em va fer Joan Brossa", Arts Santa Mònica, 3 del 2018. [Consultat: 20-06-2019].
Enllaços externs[modifica]
- Lloc web oficial de cabosanroque.
- CaboSanRoque a la pàgina de l'Institut Ramon Llull.
- "Música. Freak Out! / CaboSanRoque", una bona descripció del seu recorregut a la biblioteca virtual de la Diputació de Barcelona - DiBa.
- "Em va fer cabosanroque", entrevista de Queralt Morros Baró a partir d'una instal·lació a Can Manyé (Alella), Núvol, el digital de cultura, 6 de febrer del 2019.