Cabot de fang

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaCabot de fang
Gobius niger
Gobius niger (Stefano Guerrieri) 1.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Actinopterygii
Ordre Perciformes
Família Gobiidae
Gènere Gobius
Espècie Gobius niger
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
  • Gobius quadricapillus
  • Gobius gorgione
  • Gobius jozo
  • Gobius viridis
  • Gobius brittanicus
  • Gobius nebulosus
  • Gobius longiradiatus[1]
Modifica dades a Wikidata

El cabot de fang, gobi d'alga, cabot d'alga, cabot mocós,[2] gobi negrós, gòbit, gòmbit, gòmit, peix del diable o ruc d'alga (Gobius niger) és un peix de la família dels gòbids.

Morfologia[modifica]

  • La talla màxima és de 15 cm.
  • Cos allargat i de secció cilíndrica.
  • El cap és gros.
  • Els ulls són grossos i es troben a la part superior del cap.
  • Els tentacles que surten dels orificis nasals es troben poc desenvolupats.
  • Les aletes dorsals i l'anal són llargues.
  • La primera dorsal és molt alta en els mascles.
  • Els radis lliures de les pectorals es troben poc desenvolupats.
  • El disc pèlvic és rodó.
  • Presenta quasi la mateixa coloració que Gobius geniporus, però és més fosc.
  • Té una taca negra a la part anterior de la primera dorsal.[3]

Reproducció[modifica]

Té lloc durant la primavera i l'estiu. En aquest període pot realitzar diverses postes. La posta és bentònica, els ous són aferrats davall qualque objecte i els mascles s'encarreguen de protegir-los. Tenen 4 anys de vida i a partir del segon ja són sexualment madurs.

Alimentació[modifica]

Menja crustacis, mol·luscs i poliquets.

Hàbitat[modifica]

És bentònic de fons tous preferentment fang amb pedres. També apareix a praderies de Posidonia oceanica i Caulerpa prolifera. Arriba fins als 75 m de fondària. És molt freqüent a l'interior de ports.

Distribució geogràfica[modifica]

Apareix a tot el Mediterrani, a l'atlàntic oriental (des de Noruega a Mauritània), a la Mar Bàltica i a la Mar Negra.[4]

Observacions[modifica]

Suporta grans variacions de paràmetres fisicoquímics.

Curiositats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Asturnatura (castellà)
  2. Boletín de dialectología española (continuación del B. D. C.) (1913) (DIEC) (castellà)
  3. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 237-238
  4. FishBase (anglès)

Enllaços externs[modifica]