Cabota

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el material d'unió. Si cerqueu la revista satírica, vegeu «La Cabota».
Clau d'aliatge de coure fos amb una gran cabota ovoide aplanada

La cabota o el cap és la part superior d'un clau, rebló, cargol[1] o d'una eina:[2] la part més gruixada que rep les picades o que es fa giravoltar amb una clau en el cas de reblons o cargols. En general es diu de l'extrem més gros i voluminós d'una cosa.[3] La paraula prové del llatí caput que significa cap.[4] De la persona que s'entossudeix en un procediment ineficaç o contraproduent, es diu que «vol clavar el clau per la cabota».[5][6]

També és un augmentatiu de cap o un sinònim de cap gros, de capgròs o la llarva dels amfibis, de tossut o del temps que el treballador hi ha faltat del jornal.[7]

Referències[modifica]

  1. «Cabota». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Cabota». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. «cabota». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 17 novembre 2021].
  4. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «cabota». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4ª edició), p. 173. ISBN 9788441225169. 
  5. «clau2». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 17 novembre 2021].
  6. Abril Español, Joan. Diccionari de frases fetes : català-castellà, castellà-català : amb índexs de significats. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 92. ISBN 84-297-4157-7. 
  7. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cabota». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.