Cabra rossellonesa
La cabra rossellonesa té les extremitats llargues i fines, un cap proporcionalment petit però llarg, i el pelatge roig o ros ("cabra sora"), amb taques blanques o sense; recorda a la cabra bermeya d'Asturies i una mica a la cabra murciana. Va ésser descrita per primera volta l'any 1923 i, actualment, el seu cens és d'uns 120 animals, agrupats en un únic ramat del Pertús, al vessant oriental de la serra de l'Albera, a la plana rossellonesa.
Bibliografia[modifica]
- Avon, L., 2001. Race caprine catalane: Visite du tropeau de Monsieur Martin Quintana à Maureillas Las Illas (Pyrénées-Orientales) le 6 avril 2001. Mecanoscrit. Institut de l'Élevage. París.
- Bar-Gal, G. K.; Khalaily, H.; Marder, O.; Ducos, P.; Kolska Horwitz, L. 2000. Ancient DNA evidence for the transition from wild to domestic status in Neolithic goats: a case study from the site of Abu-Gosh, Israel. 5th International Ancient DNA Conference. UMIST. Manchester, Anglaterra.
- Impastato, M. 2003. Los orígenes de la cabra doméstica. La Cabra, núm. 7: 28-31.
- López, J. 1942. El Ganado Cabrío. Ministerio de Agricultura. Madrid.
- Matons, A.; Rossell, M. 1928. Diccionario de Agricultura, Zootecnia y Veterinaria. Volum I. Salvat Editores, Barcelona.
- Ménétrier-Marcadal, B. 2002. La Cabra dels Pirineus Nord-Occidentals. Història, costums i usos; desaparició i recuperació d'una raça local. IBIX, Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2000-2001: 291-300.
- Ricordeau, G.; Mahé, M.-F.; Persuy, M.-A.; Leroux, C.; François, V.; Amigues, Y. 1999. Fréquences alléliques des caséines chez les chèvres des Pyrénées. Cas particulier de la caséine â nulle. INRA. Productions Animales, 12: 29-38.
- Parés i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Martí, Xavier: Catalans de pèl i ploma. Races domèstiques autòctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, plana 171.