Cabra salvatge ibèrica
Capra pyrenaica  | |
|---|---|
 (Sierra Nevada) | |
| Dades | |
| Període de gestació | 164 dies |
| Període | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Bovidae |
| Tribu | Caprini |
| Gènere | Capra |
| Espècie | Capra pyrenaica Schinz, 1838 |
| Subespècies | |
| |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
La cabra muntesa[2] o cabra salvatge[3] (Capra pyrenaica), és una espècie de cabra salvatge que viu a la península Ibèrica. És un dels bòvids del gènere Capra que hi ha a Europa; les altres són la cabra dels Alps o íbex, les cabres salvatges del Caucas i la cabra domèstica. Es tracta d'un endemisme que actualment només es troba a les àrees muntanyoses de la península Ibèrica. Tenia quatre subespècies de les quals dues estan extintes, l'herc[4] (Cabra pyrenaica pyrenaica) i la Cabra pyrenaica lusitanica). La subespècie lusitanica (portuguesa) s'extingí l'any 1892 i la subespècie pyrenaica el 6 de gener del 2000. A Catalunya era molt abundant, sobretot al sud i al Pirineu, però va recular molt per culpa de la caça. Actualment se'n troba al Parc Natural dels Ports, al Parc Natural de Montserrat[5] i al Massís del Montgrí. Del 2014 ençà se'n tornen a veure alguns exemplars al Pirineu, fruit d'un projecte de reintroducció al vessant occità. Actualment se'n troba algun grup a la serra de Montsant.
Biòtop
[modifica]Ocupen hàbitats molt variats, però tots tenen en comú escarpaments rocosos des de prop del mar fins a l'alta muntanya. Actualment són poblacions aïllades però antigament ocupaven una àrea contínua.
Descripció
[modifica]
La cabra salvatge és una espècie amb fort dimorfisme sexual, igual que molts altres bòvids. Les femelles mesuren uns 1,20 metres de llarg i 60 d'altura a la creu, pesant entre 30 i 45 quilos de pes. Tenen banyes bastant curtes i s'assemblen bastant a una cabra domèstica.
Els mascles, en canvi, poden arribar als 148 centímetres de llarg, tenir una alçada de 77 centímetres a la creu i atènyer un pes màxim de 110 quilos. Les banyes dels mascles són notablement gruixudes i poden arribar a ser el triple de llargues que les de les femelles. Estan més separades que les banyes d'altres espècies del gènere Capra. Els mascles adults tenen també una cara més allargada i la típica barba de boc fosca sota la mandíbula.
El color i la longitud del pelatge varia segons les subespècies i l'època de l'any, i es torna més llarg i grisenc a l'hivern. Després de les mudes de pèl de l'abril i del maig, el color és marró o canyella, amb taques fosques a la part inferior de les potes que als mascles adults poden estendre cap als costats, espatlles i ventre. La part central d'aquest és blanca en ambdós sexes i la cua negra i curta (12-13 cm.). La peculiar morfologia del peu li permet una perfecta adaptació als terrenys rocosos i una adaptació més deficient al gel i a la neu.[6]
Hàbits
[modifica]
Aquesta espècie es desenvolupa de la mateixa manera de dia i de nit, encara que les hores de màxima activitat es localitzen al matí i a la tarda, a prop del crepuscle. A l'hivern són actius en les hores centrals del dia, que és quan fa més calor.
Són animals sociables, però canvien sovint de ramat. Aquest pot estar constituït per mascles adults, femelles amb les seves cries o adolescents d'ambdós sexes (en aquest últim cas, només durant l'estiu). Els mascles i les femelles adultes es reuneixen en l'època de zel, en els mesos de novembre i desembre, caracteritzats pels violents combats cap contra cap dels mascles, i les cries (una per part) neixen totes al maig.
Habiten tant en boscos com en extensions herbàcies, a cotes muntanyoses d'entre 500 i 2.500 metres d'altitud. La dieta és predominantment herbàcia, encara que a l'hivern es torna més arbustiva. Si cal, excaven a la neu per accedir fins a la vegetació.
Subespècies
[modifica]Es coneixen quatre subespècies de cabres salvatges, dues de les quals s'han extingit en temps recents. Això no obstant, diversos autors han posat en dubte la seva validesa. Aquestes subespècies són les següents:[7]
- Capra pyrenaica pyrenaica Schinz, 1838 dels Pirineus, ja extinta. És la subespècie-tipus situada originalment en els Pirineus, anomenada popularment cabra pirinenca o herc per antonomàsia. L'últim exemplar va morir el gener del 2000.
- Capra pyrenaica victoriae Cabrera, 1911 de Gredos, distribuïda de manera desigual a les serralades del centre i del nord d'Espanya. La seva principal població és a la serra de Gredos, on n'habiten uns 10.000 exemplars. És considerada subespècie cinegètica, sota certes restriccions.
- Capra pyrenaica hispanica Schimper, 1848 de Beseit. Té una distribució discontínua que s'estén per les serralades properes al mar Mediterrani. Cabra salvatge hispànica. Aconsegueix la seva major concentració a Sierra Nevada.
- Capra pyrenaica lusitanica Schlegel, 1872 de Portugal, ja extinta. Era distribuïda originalment per les muntanyes frontereres entre Galícia i Portugal, s'extingí el 1892 a la Serra de Geres, Portugal.
Estat de conservació
[modifica]
Hi ha l'intent de clonar la subespècie pyrenaica amb els teixits preservats.
La cabra salvatge té el llop, l'os bru i l'àguila com a depredadors naturals, però aquests han desaparegut en els últims temps d'àmplies zones de la seva distribució. La caça d'aquesta espècie per part de l'home es produïa ja en la Prehistòria, primer a càrrec de l'home de Neandertal i des de fa 40-35.000 anys, per la nostra espècie. Són abundants les seves restes en les coves paleolítiques i apareix representada amb freqüència en les pintures rupestres de tota la península Ibèrica.
Amb la introducció de l'agricultura i l'augment de la població humana (i amb això, de la caça), la població va desaparèixer de diverses zones i en altres va minvar ostensiblement. En temps recents, el fet de ser una espècie única al món, endèmica de la Península, la va convertir en una cotitzada espècie de caça major. Es té constància de l'arribada expressa de caçadors procedents de França i el Regne Unit durant els segles xix i xx, especialment al Pirineu, únicament a la recerca de la mort d'algun exemplar i les seves valuoses banyes com a trofeu.
Vers la fi del segle xix, la població de cabra salvatge estava en ràpida regressió i la subespècie galaicoportuguesa ja s'havia extingit. Alfons XIII d'Espanya va crear el 1905 el Refugi Reial de Caça de la Serra de Gredos per limitar la caça d'aquest animal a la zona i salvar així la llavors reduïda població local, però no va prendre més mesures pel salvament de l'espècie. No fou fins al 1950 quan van començar a crear-se nombroses reserves per a protegir la cabra salvatge, encara que en molts casos no es van crear polítiques adequades a aquest efecte. L'extinció recent de la cabra salvatge pirinenca es deu en bona part a això, reduït a només vint exemplars el 1970 i condemnada per tant a la desaparició en unes poques dècades. La manca de cabres salvatges per les caceres es va intentar cobrir durant el franquisme amb la introducció d'altres bòvids forans, com el mufló i l'arruí, espècies que han tingut un impacte desigual sobre la flora i fauna local i en alguns casos han posat encara més en dificultats la cabra salvatge, atès que competeixen amb ella pels mateixos recursos.
Les subespècies sobreviuen en la major part a Gredos, Las Batuecas, els Ports, Mola de Cortes, regió muntanyenca de Conca, Alcaraz, Serra Madrona, serra Màgina, Sierra de Cazorla, Sierra de Segura, els Filabres, Sierra Nevada, Sierra de las Nieves i muntanyes de Cadis. També s'han introduït unes quantes a diversos punts del sector peninsular, com la Serra de Guadarrama o el terme municipal d'Albaladejo (Ciudad Real). La Junta de Galícia porta a terme un pla de reintroducció a gran escala a Galícia des del 2003.[8][9]
Mentre que la caça de l'espècie no està permesa en moltes zones, en altres, com a Gredos, només s'usa com a mitjà per a controlar-ne població a causa de l'escassetat de depredadors naturals.
La població a Catalunya
[modifica]Entre 1995 i 1999 es va reintroduir a Montserrat uns vint-i-cinc exemplars procedents dels Ports de Tortosa-Beseit. A 2017 se'n comptabilitza una població estable de dos-cents cinquanta exemplars. El 2019 se'n van compatibilitzar uns dos-cents al Massís de Montgrí, l'origen dels quals es remunta al 2008, quan uns quants exemplars van escapar-se d'una reserva privada de la zona.[10]
A partir de 2014 es comença a introduir al vessant francès dels Pirineus la subespècie hispanica[11] concretament al Parc Natural Regional dels Pirineus Ariejans. L'estiu del 2016 ja es van captar imatges de cries de cabra salvatge a Lladorre, a la vall de Cardós. Després de la reintroducció a l'Arieja, aquesta espècie ha anat ocupant territori a banda i banda de la frontera administrativa.[12] Se'n observen cada vegada més sovint.[13]
Galeria
[modifica]-
a Serra de Gredos -
Mascles joves als Ports de Beseit -
-
A Serra de Grazalema -
Mascle adult de Capra pyrenaica subsp. hispanica. Ports de Beseit
Referències
[modifica]- ↑ Entrada «Capra pyrenaica» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 12 juny 2025].
- ↑ Acadèmia Valenciana de la Llengua «cabra». Diccionari normatiu valencià.
- ↑ «cabra salvatge». Vocabulari forestal. TERMCAT. [Consulta: 13 gener 2026].
- ↑ «herc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «La cabra salvatge es multiplica per 20 en tres dècades a Montserrat: «Han trobat el seu paradís»». Nació Digital, 07-02-2025.
- ↑ García, ricardo. «Cabra salvatge». Història natural dels Països Catalans. enciclopedia.cat. [Consulta: 13 gener 2026].
- ↑ REICHHOLF, J. Mamífers. Barcelona, 1984. Ed. Blume. ISBN 84-7031-527-7 (Ed. original Steinbachs Naturführer: Säugtiere. Múnic, 1983)
- ↑ Regueras Grande, José Ignacio «Posible reintroducción de rebeco o cabra montés en la alta Sanabria». Brigecio: revista de estudios de Benavente y sus tierras, 8, 1998, pàg. 273–284.
- ↑ Pardo, Juan «El retorno de la cabra montesa» (en castellà). La Voz de Galícia, 02-06-2003.
- ↑ Montgrí, Torroella de. «Unes 200 cabres salvatges viuen al massís del Montgrí i es troben en bon estat de salut | Torroella de Montgrí». [Consulta: 5 juny 2025].
- ↑ Emmanuelle Gayet, 5ème lâcher de bouquetins ibériques dans les Pyrénées françaises, blog de France 3 Midi-Pyrénées, 9 octobre 2014
- ↑ Redacció, 2016.
- ↑ «L'herc, una espècie de cabra salvatge, torna al Pirineu català un segle després». CCMA, 11-05-2021. [Consulta: 13 gener 2026].
Bibliografia
[modifica]- Redacció «La cabra salvatge reapareix a l'Alt Pirineu». Descobrir Catalunya [Barcelona], 08-09-2016 [Consulta: 8 juliol 2025].
Enllaços externs
[modifica]
- Fauna Ibèrica: cabra salvatge ibèrica Informació sobre espècies animals de la Península Ibérica.
- Le retour du bouquetin dans les Pyrenées. Projecte de reintroducció al vessant francès dels Pirineus.
