Cabrenç

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:01, 5 ago 2016 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Ruïnes a les Torres de Cabrenç
Plànols d'A. Ratheau, 1863

Cabrenç o Torres de Cabrenç[1] (Tours de Cabrens o Tours de Cabrenç en francès) és una fortificació ara força enrunada al terme municipal de Serrallonga (Vallespir), just a l'abrupta cresta que fa de partió amb la comuna de la Menera.

Història

El castell, situat a l'indret de Cabrenç, va ser el lloc originari de la baronia de Cabrenys, que arribaria a tenir grans possessions i donaria nom al poble alt-empordanès de Maçanet de Cabrenys. El nom es troba documentat en diverses grafies: Cabrens (1141 i 1396), Cabrenç (1385), Cabrenchs (1427), Cabrenys (1673); Joan Coromines creu que pot provenir del nom de persona llatí Caprentius. Verdaguer esmenta en lloc en el cant V del Canigó.

El conjunt fortificat de Cabrenç, de grans dimensions i el més important de la regió, s'alçava al damunt d'un seguit de cims veïns i molt encinglerats a la serra que fa de frontera entre el Vallespir i l'Alt Empordà. Del castell, del segle ix, es conserva un clos emmurallat que comprèn la torre de l'homenatge i l'església de Sant Miquel de Cabrenç en el cim més al sud, de 1.326 metres d'altitud. En els dos pics més septentrionals, cent i tres-cents metres més enllà, hi ha, respectivament, les ruïnes d'una torre de defensa dins un espai emmurallat (segle xiii) i una torre hexagonal (segle xiv). Fins al segle desè va ser la residència dels lloctinents dels comtes de Besalú al Vallespir. Els barons de Cabrenys, que visqueren al castell fins al segle catorzè, tenien extenses possessions als pobles nord-catalans de Vallespir, Serrallonga, Costoja, Vila-roja, els Horts, Fontanills, Ribelles, Montalbà i Reiners. Encara que la residència de la baronia es traslladà a Maçanet al segle xiv, al mateix poble de Serrallonga hi van bastir al segle xvi un segon castell.

El castell

El recinte principal

Per bé que quasi no en queden elements, sembla que es componia d'una sala-torre, a la part nord del recinte, i un ampli clos, tancat per la muralla d'1,5 metres de gruix però no gaire alta gràcies als cingles de 20 a 40 metres que hi ha al dessota, i que ja són prou defensa. La sala feia 18 per 11 metres, amb cobertura de volta de mig punt, una alçada de 6 metres i el seu mur nord tenia un gruix de 2,30 m. La capella, dedicada a Sant Miquel i a vegades anomenada a la literatura Sant Miquel del Castell de Cabrenys, feia cinc metres per quatre amb un absis semi-circular; la porta era orientada al sud (com en moltíssimes esglésies) i d'aquesta en baixava una escala que baixava uns setze metres fins al clos jussà.. Del cos principal del castell es conserva, a més, un tros de la muralla, llarg de 45 metres i alt de dos, i a la cara nord hom es pot afigurar una porta principal de 2 metres d'amplada.

El castell de Cabrenys va ser volat a darreries del segle xvii per ordre de Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban, en represàlia per haver acollit els Angelets de la terra en la seva revolta (1663-1670) contra el govern francès. Per la conservació de les restes del castell vetlla actualment l'Association pour la sauvegarde du cháteau et les tours de Cabrenç (A.S.C.T.C.), creada el 21 d'abril del 1986, que ha fet diverses qüestacions per poder restaurar i mantenir el recinte. Des del 1996[2] és monument històric de França.

Torre central

La torre mitjana culmina una penya a 1.310 metres d'altitud, a 100 metres al nord del castell, i és una part d'un conjunt d'edificacions, format per la torre, de sis costats, una segona torre annexa, de planta interior quadrada de 4 per 4 m. i 5 metres d'alçada, amb la porta i una finestreta d'arc de mig punt a la façana est, i a uns 25 metres, les restes del mur que tancava aquest recinte, amb una façana d'una mica més de 10 metres de llarg i una gruixària de 90 centímetres; la porta, central, té 11 espitlleres als costats. Aquest recinte, construït en diverses fases, sembla que es podria datar en els segles XIII i XIV. La tradició popular diu que hi havia la presó dels barons. 42° 21′ 56.37″ N, 2° 32′ 29.7″ E / 42.3656583°N,2.541583°E / 42.3656583; 2.541583

Torre septentrional

La torre nord, del segle catorzè, és dalt del cim més al nord a 1.291 metres d'altitud. Fa 12 metres d'alçada i exteriorment és de planta hexagonal (però de costats desiguals), mentre que a l'interior té forma rectangular, 3,70 m. per 4,20. L'espai interior es distribueix en tres pisos amb cobertes de volta lleugerament apuntades, comunicats per un pas estret d'uns 70 centímetres i graons molt alts encastats a la paret oriental. A la cara est hi ha una porta que permet accedit a la cambra inferior (porta que és a un metre trenta del sòl exterior), dues finestres o espitlleres a la cambra central, dotada també d'una llar de foc, i una gran obertura rectangular a l'alçada del pis superior. Hom ha batejat aquesta com la Torre de Senyals, perquè segons la tradició permetia la comunicació amb les torres de Mir, del Cos i de Batera. Del conjunt d'edificis que formen el castell, aquesta és la part més ben conservada, oi més d'haver-ne restaurat murs i obertures, i d'haver-hi fet una passera, una escala d'accés i un mirador a la part superior. 42° 22′ 3.66″ N, 2° 32′ 28.46″ E / 42.3676833°N,2.5412389°E / 42.3676833; 2.5412389

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabrenç
  • Alexandre-Félix Ratheau Les Ruines de Cabrenç, avec plan à l'appui par M.A.Ratheau Perpignan: Imp. de l'Alzine, 1863
  • Antoni Pladevall i Font, director Catalunya romànica. Volum XXV. El Vallespir, el Capcir, el Donasà, la Fenolleda, el Perapertusès Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 ISBN 8441225141 p. 187
  • Joan Coromines Noms de lloc d'origen germànic, article a la Miscel·lània Fabra: recull de treballs de lingüística catalana i romànica dedicats a Pompeu Fabra Buenos Aires: Imp. i Casa Editora Coni, 1943 (reedició facsímil: Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1998 ISBN 84-7283-419-0)

Referències

  1. Cabrenç és l'ortografia segons el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, però segons la Gran Enciclopèdia Catalana la forma seria Cabrenys; en tot cas, com s'indica al text de l'article, el topònim ha tingut diverses variants al llarg de la història.
  2. «Tours de Cabrenc».

Vegeu també

Llista de torres de senyals de la Catalunya Nord

Enllaços externs

Coord.: 42° 21′ 52″ N, 2° 32′ 32″ E / 42.36444°N,2.54222°E / 42.36444; 2.54222