Cabussó argentat meridional
Podiceps occipitalis  | |
|---|---|
 Podiceps occipitalis occipitalis | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 2 |
| Període d'incubació de l'ou | 18 dies |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Podicipediformes |
| Família | Podicipedidae |
| Gènere | Podiceps |
| Espècie | Podiceps occipitalis Prosper Garnot, 1826 |
| Distribució | |
 Àrea de distribució del cabussó argentat meridional (subespècie P. o. occipitalis) Resident Resident/hivernació Migració | |
.svg){kind=icon}
El cabussó argentat meridional[1] (Podiceps occipitalis) és una espècie d'ocell de la família dels Podicipèdids (Podicipedidae) que habita en estanys i llacs del nord de Xile, oest i sud de l'Argentina i les Malvines.[2] Hi ha dues subespècies, que algunes autoritats recents consideren espècies separades.[3][4]
Descripció
[modifica]
El cabussó argentat meridional fa uns 28 cm de longitud. Hi ha dues subespècies diferents que difereixen en la coloració del cap i les plomes facials. En la forma meridional, les plomes de les orelles són groguenques i el costat del cap i la gola són grisos. En la forma septentrional, les plomes de les orelles són grises i el costat del cap i la gola són blancs. Ambdues tenen una corona negra i el coll, el pit i el ventre són blancs, mentre que l'esquena és gris fosc i els costats i els flancs negrosos. El bec i les potes són negres i l'iris vermell. La forma septentrional, en particular, és similar en aparença al cabussó del Junín (P. taczanowskii), rar i molt localitzat, i les àrees de distribució se superposen.[5][6]
Distribució i hàbitat
[modifica]El cabussó argentat meridional nia a l'Argentina, les illes Malvines, Xile i les parts occidentals de Bolívia, Perú, Equador i Colòmbia. El cabussó argentat meridional és migratori, a l'hivern va cap al nord fins al Paraguai, el sud de Bolívia i el sud del Brasil i possiblement també a l'Uruguai.[6]
L'hàbitat són els llacs d'aigua dolça, les llacunes, els embassaments i els estanys.[5] Als Andes tendeix a tenir preferència per llacs feblement alcalins i de vegades es troba buscant aliment en llacs hipersalins. A la Patagònia, de vegades habita llacs salins on es pot trobar en companyia de flamencs.[6]
Biologia
[modifica]El cabussó argentat meridional es troba en grups petits i s'alimenta d'invertebrats aquàtics que captura mentre busseja sota l'aigua. La dieta inclou adults i larves de tricòpters, escarabats aquàtics, mosquits quiròmids i barquers d'aigua.[6]
El cabussó argentat meridional tendeix a criar en colònies en llacs. El niu sovint està compost per estores flotants de vegetació. S'ha comprovat la nidificació al febrer a Colòmbia i entre setembre i març al Perú, i la majoria dels ous els ponen entre novembre i gener.[6]
Estat de conservació
[modifica]UICN reconeixen el cabussó argentat meridional i el septentrional com a espècies separades, i el primer es considera en risc mínim i el segon gairebé amenaçat. Ambdós tenen grans distribucions, però les poblacions estan disminuint. Això es deu principalment a la pèrdua d'hàbitat, però també a la caça i a les espècies introduïdes.[3][4]
Taxonomia i subespècies
[modifica]Com s'ha esmentat, la UICN reconeixen com a espècies separades així com el Manual dels ocells del món, BirdLife International.[7][8][9]
Tanmateix, la resta d'autoritats taxonòmiques encara el consideren una sola espècie amb dues subespècies tot i que reconeixen que el cabussó argentat septentrional podria arribar a considerar-se espècie de ple dret però es necessiten estudis posteriors.[10]
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen dues subespècies:[10]
- P. o. juninensis (von Berlepsch & Stolcmann, 1894) – terres altes andines a altituds de 3.000–5.000 m des de Colòmbia fins al nord-oest de l'Argentina i el nord de Xile.[4]
- P. o. occipitalis (Garnot, 1826) – altituds de fins a 1.500 m a les parts centrals i meridionals de Xile i l'Argentina, i a les illes Malvines. Parcialment migratòria, amb una àrea d'hivernada tant al nord com el sud del Brasil, el sud de Bolívia i el Paraguai.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Cabussó argentat meridional». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 octubre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 21 octubre 2025].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Podiceps occipitalis: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2024, 22-07-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t62114375a265016345.en..
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Podiceps juninensis: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2020, 11-08-2020. DOI: 10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t62114603a181449214.en.
- ↑ 5,0 5,1 «Blanquillo - AVES DE CHILE». [Consulta: 21 octubre 2025].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Kirwan, Guy M.; del Hoyo, Josep; Llimona, Francesc; Pyle, Peter; Pantoja, Vicente. Silvery Grebe (Podiceps occipitalis) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2024-07-23. DOI 10.2173/bow.silgre1.02.1.
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v9» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2024. [Consulta: 21 octubre 2025].
- ↑ «Southern Silvery Grebe Podiceps Occipitalis Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 21 octubre 2025].
- ↑ «Southern Silvery Grebe Podiceps Occipitalis Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 21 octubre 2025].
- ↑ 10,0 10,1 Gill, Frank; Donsker, David. «Grebes, flamingos – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 21 octubre 2025].
