Vés al contingut

Cacaolat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:49, 19 oct 2014 amb l'última edició de EVA2.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula begudaCacaolat
Una ampolla de Cacaolat
TipusBatut de xocolata
TradicióCatalunya i Espanya
OrigenBarcelona (Catalunya)
IngredientsLlet, cacau i sucre
Data de creació4 desembre 1931 Modifica el valor a Wikidata
Colorblack
Lloc webcacaolat.es… Modifica el valor a Wikidata

Cacaolat és un batut de llet i cacau que es ven ja preparat fabricat per l'empresa catalana Letona.

Història

Cacaolat va ser patentat per l'empresari làctic Joan Viader Roger el desembre de 1931, esdevenint el primer batut de cacau fabricat industrialment a tot el món.

La idea del producte va néixer a partir del tast d'una beguda artesanal que en Joan Viader i el seu pare, Marc Viader Bas, varen fer a Hongria. Marc Viader era el propietari de la granja Viader[1] de Cardedeu i gerent de la fàbrica Letona.

La invenció també va servir per a aprofitar la llet desnatada, coneguda com a xerigot, que, en aquella època, era un producte de rebuig, afegint-hi cacau i sucre.

El juny del 1933 surten les primeres ampolles. Les vendes es tripliquen en tres anys. La producció es va aturar entre 1936 i 1950, degut a la falta d'abastiment de cacau de qualitat a la postguerra.

Durant molt anys, l'eslògan de la marca a l'estiu és "A l'estiu Cacaolat gelat" i a l'hivern "A l'hivern, Cacaolat calent", convidant al consumidor a prendre-s'ho de qualsevol de les dues formes.

La mascota de la beguda durant quasi tota la seva història ha estat en Pepi, un nen que porta una ampolla de grans dimensions. El seu grafisme ha canviat molt al llarg de la història, fins a arribar a la versió minimalista actual.

Canvi de propietaris

Reportatge de Televisió de Cardedeu sobre l'empresa.

El 1974, després d'un intent fallit d'expansió a Madrid, la família Viader es veu obligada a vendre Cacaolat a Clesa, que ja era propietària de Letona. Amb un mercat que existia essencialment a Catalunya, la productora làctia impulsa el consum de Cacaolat al País Valencià i a la resta de l'estat, al mateix temps que augmenta la publicitat per donar a conèixer el producte en les seves àrees de referència. El 2001 l'empresa va ser comprada per la multinacional italiana Parmalat i, des de 2007, va passar a mans de Nova Rumasa.

El 2009, Nova Rumasa va anunciar que escindiria Cacaolat de Clesa perquè aquesta passés a ser una marca independent, amb la intenció que cotitzés en borsa.[2]

L'administració concursal de Clesa va posar a la venda el 95% de les accions de Cacaolat per un import de 20 milions d'euros com a mínim, que es pagaren en efectiu. El jutge mercantil número 6 de Madrid autoritzà els administradors a posar en marxa el procés d'adjudicació.[3]

Nova Rumasa va haver de fer un concurs de creditors, fet que va obligar al jutjat mercantil número 6 de Barcelona a posar la marca de nou en venda. Una aliança entre la catalana Damm i Cobega, empresa distribuïdora de Coca-Cola, es va fer amb la marca amb una compra per 130 milions d'Euros. Els nous propietaris van prometre traslladar la fabricació del conegut batut a la seva antiga fàbrica de Santa Coloma de Gramenet i es preveu que estigui activa el 2013. D'altres empreses com Vichy Catalán i Central Lechera Asturiana també havien mostrat el seu interès.[4] El seu director general actual és Francesc Lluch.

Distribució

Cacaolat es comercialitzava inicialment en ampolles de vidre retornable, però els formats de venda s'han anat diversificant i es comercialitzen en pacs de 3 tetra bricks de 200 ml, pacs de 6 unitats d'ampolles de plàstic de 200 ml, ampolles de plàstic d'1 litre i el clàssic de vidre retornable de 200 ml. Aquest darrer envàs és l'emblemàtic del producte. A més del gust de cacau, que és el més consumit de la marca, actualment es venen també batuts amb gust de vainilla i maduixa, però aquests només en ampolles de plàstic d'un litre i 200 mil·lílitres. En canvi, tenen una conservació de 6 mesos davant de la de 4 mesos del batut de cacau.

La marca és especialment popular a Catalunya, encara que es pot trobar a tot Espanya.

Referències

  1. Marc Viader era un ramader de Cardedeu que va fer fortuna i es féu construir la granja i la Torre Marc Viader per l'arquitecte modernista Joaquim Raspall
  2. Rumasa s'escindirà Cacaolat de Clesa per treure-la a Borsa Cinco Días, 2009.09.28
  3. «Cacaolat es vendrà per 20 milions d'euros, com a mínim». Vilaweb.cat, 08-08-2011. [Consulta: 9 agost 2011].
  4. Freixa, Elena «El Cacaolat es queda a casa». Diari Ara [Barcelona], núm.344, 09-10-2011, p.19. ISSN: 2014-010X.

Enllaços externs